Un Àpat! de Sant Jordi

” El menú del migdia del restaurant Àpat! és una de les gangues de Barcelona”. No podem estar més d’acord amb Pau Arenòs quan fa aquesta afirmació en el seu llibret Deixa’t guiar. Sincerament, mai haguéssim esperat el què ens hi van posar al plat quan vam anar el dia de Sant Jordi si no ho haguéssim llegit abans. Tanta qualitat (i quantitat) per 13’50€ al cor de l’Eixample??? Fins i tot després d’haver-ho comprovat ens costa de creure…

Un menú (quasi) de festa grossa
Gaspatxo de freses i gelat de parmesà; i amanida de verdures a la grega amb verat escabetxat de primer. Filet de llobarro amb coliflor i peus de porc; i tàrtar de bou amb mermelada de ceba i cruixent de parmesà de segon. Pa de pessic d’ametlla tebi amb escuma de llet merengada i strudel de pinya i panses amb gelat de rom negre. Si algú ens diu que ha dinat això, el primer que em surtiria dir-li seria: “Redéu, quin dinar ! Quina festa celebràveu??”. O no?

És un àpat que, crec, la majoria qualificaríem d’especial i que no té res a veure amb el que mengem un dimecres qualsevol, ja sigui a casa o en un restaurant de diari. I per evitar un possible malentès: no era un menú especial perquè fos Sant Jordi. Aquest, l’especial de la diada, valia 27 euros. Per tant, tot això que vam menjar era el menú normal i corrent. I quasi res: cinc primers, cinc segons i tres postres per triar. I us podem donar fe que ens va costar Déu i ajuda triar: tots els plats veníen de gust!

El nivell, molt alt
Ja ho podeu deduir del to que té el post fins ara: l’Àpat! ens va agradar molt. El nivell de la cuina era molt digne si no es tenia en compte el preu i directament espectacular si es tenia present. El gaspatxo desplegava els sabors a poc a poc, un darrera de l’atre. El rodaballo es desfeia a la boca i el cruixent de peus de porc que l’acompanyaven el volem aprendre a fer: els amics ens demanaran a crits que els convidem a casa per menjar-ne! 😉 Molt bé els dos postres, encara que l’exhuberància de l’Strudel i l’encertat gelat de rom deixaven una mica apagat l’encert del pa de pessic i, en especial, de l’escuma de llet merengada. Si voleu trobar alguna recepta dels seus plats, les trobareu aquí.

Sense cap mena de dubte, el nivell d’aquest menú és de quasi alta cuina. No en va la filosofia del seu xef, Oriol Vicente, és precisament servir plats gastronòmics juntament amb d’altres més modestos a preus continguts. Paradigma dels bistronòmics, en diu Arenòs d’això. Fins i tot els detalls són d’un restuarant gran: un rajolí d’un excel·lent oli d’oliva verge extra d’Arbequina tirat pel xef a sobre del plat de cortesia i pa calentet (i no pas dolent) per anar sucant mentre arriben els plats. Tenim ganes, de fet, de provar la seva oferta més gastrònomica nocturna…

Efectivament, una ganga…
Tot plegat, 17 euros cadascú. I perquè vam fer dues canyes per cap en comptes de la que entrava en el menú i el plat de rodaballo tenia una suplement de 2€. Què? Al·lucinant, oi? I un detall que em va deixar de pasta de boniato: el preu del menú és el mateix des de, pel cap baix, 2007! En Vicente es mereix un monument, tu!

No m’estranya que el local fos ple i que els clients i el servei es coneguessin entre ells. Nosaltres també hi seríem assidus, si poguéssim! Solament un cosa:haureu de ser una mica comprensius amb els moments de desbordament del servei que es poden produir puntualment. Res greu, però. Compensa, i amb escreix, l’experiència de sentir que has trobat, efectivament, una ganga.

Salut!

Massitet i kissumenja