Tonyina, pernil ibèric i gingebre fresc

Ara que ja rondem el segon aniversari d’aquest bloc, estem revisant algunes fotografies de receptes que voldríem penjar i m’he trobat amb aquesta que pujo avui. De fet, la d’avui és una de les primeres que vaig fer treta d’un bloc.  I va ser, com no podia ser gairebé de cap altra manera, del primer bloc de cuina que vaig trobar: els meus estimats Pisto y Nopisto, que al seu torn l’agafaven del genial Abraham Garcia. És, com el filet que vaig publicar no fa gaire temps, simple i exuberant. De veritat, una combinació original i ben trobada que dóna un resultat gegantí. Us ho prometo.

pintxo_tonyinaAgafem un tac de tonyina d’uns dos centímetres de costat. El clavem en un pal de fer pintxos i tot seguit hi clavem un torcet de gingebre fresc no gaire gran, de la mida de la ungla del dit gros i d’un milímetre de gruix. Llavors, afegim un tall de pernil salat, no dels més bons però tampoc molt mediocre... Tot plegat, tomba i tomba a la planxa ben caleta (fumejant) per tal que la tonyina quedi torradeta per fora i rosadeta per dins. El pernil també quedarà cruixent, però solament a les puntes. A la font original acompanyaven aquest pintxo d’un fons de salmorejo ben espés (aquí en trobareu una recepta), però sol us ben prometo que ja val la pena. Sublim, de veritat.

Salut i bon profit!

Massitet

Nota: tal com expliquen Pisto y Nopisto, aneu amb compte amb la quantitat de gingebre: si us en passeu, tindreu tonyina amb crema de dentrífic. És ben discriptiva aquesta manera d’explicar-ho, eh?

Advertisements

11 thoughts on “Tonyina, pernil ibèric i gingebre fresc

  1. La tonyina és el meu bistec…i ara que torna a ser l’època bona…a menjar tonyina s’ha dit…tot i que l’altre dia a 22€ el kg…em va fer mal!
    Ptnts

  2. Bona pinta!

    Si a aquestes piruletes li poses uns s cristalls de flor de sal alucines!!!

    Quina manera més divertida de menjar peix, potser als nens els agrada…

    Una abraçada amic i, endavant les atxes!

  3. Hola estimats!
    Efectivament té molt bona pinta, però ja veureu com amb el gust la cosa encara és millor. En tot cas, la Kissumenja és superfan del plat i a mi és una de les maneres que més m’agrada preparar la tonyina.

    Martí, per cert, no hi ha escames de sal perquè em vaig equivocar en pujar la foto: la que volia posar si que les portava jajajaja! Me n’he adonat amb el teu comentari. Merci per donar la idea!

    Efectivament, Marta, a nosaltres també és un peix que ens agrada molt. A kissumenja, precismaent, perquè li recorda molt la carn. Digue’m que és el menys peix de tots…

    Juan K, ya me dirás. A ver que te parece. Y de nada, para eso estamos…

  4. Animat a fer-la, Higino, que és molt bona i encara està més bona del que sembla!
    I gràcies per la teva visita. La primera, crec…

    Benvinguts a casa nostra!!

  5. Hola,

    Ara estava mirant posts més antics i aquesta recepta em sonava o no sé si és del Abraham García o del Ferran Adrià primer. Ell la donava amb bacó fa uns quants anys però la idea és la mateixa.

    Per fer-ho més suau, ell ho feia amb una viangreta de gingebre i coco, feta amb l’loli de confitar el gengibre i el suc de coco fresc. També posava una amanideta de poma golden i ceba tendra.

    Sobre la tonyina, jo sóc d’Astúries i els meus estius tenen l’aroma del bonítol com a Banda olorosa original. I us puc dir que la tonyina que venen a Barcelona ja despedaçada i a preus abusius, normalment ha estat congelada i pescada ves a saber on…

    A partir del més de juny comença a venir la de veritat sencera, etc. Aquest cap de setmana he estat a la Boqueria i comencen a entrar tonyinetes locals com d’un quilo, a molt bon preu però completament pederastes, sota el meu parer, ja que pescar animals que poden arrivar a la mitja tona amb aquesta mida…. no sé jo….

    Felicitats per la recepta i per la de la deconstrucció.

    I crec que jo també el primer blog que vaig trobar era el de Pisto y no pisto

  6. Hola arrozconbacalao!
    Quin plaer retrobar-te, i especialment amb aquest comentari tan interessant que ens deixes!
    La recepta aquesta adrianesca sona genial, no? L’has menjada mai??? Quan dius suc de coc vols dir la llet de coco que venen als súpers asiàtics? O es l’aigua de coco del fruit fresc, el que surt en obrir-se?? O suc de moldre la carn de coco?? Ostres, m’encantaria provar-la!

    Jo la tonyina, l’única que he trobat a Barcelona i que m’agrada és la la peixateria de Maria Lluïsa Sanz Gaña, a la Boqueria. Segur que la coneixes. Què et sembla? Està clar que entens perfectament de què parles, sobre la tonyina!!! Ara, la millor tonyina que he menjat mai la vaig gaudir mentre vivia a Euskadi. Bufffffffffff, quin plaer!!! El Cantàbric és molt cantàbric, oi?

    I tens tota la raó amb la pederàstia, encara que penso que és més aviat un infanticidi!!!! La veritat és que nosaltres cada cop en mengem menys. Tal com està el pati, a punt d’aniquilar-la, limito molt el consum. I clar, si anem venent peces d’un quilo, ja em diràs…

    Gràcies a tu, per la teva visita i pels teus comentari. De veritat…

    Salut!!!!

  7. Hola nois!

    La recepta surt als llibres de El Bulli, al de Los Sabores del Mediterráneo i al del 83-93. La he estat repassant i sembla que la vinagreta és només amb gingebre i el coco, l’aigua que surt al obrir, és per amanir la poma.

    Jo no ho he tastat, vaig estar a El Bulli, fa molts, molts anys, de fet crec que devia ser l’any 83 o 84 quan els pares em vam portar amb uns amics i encara que mai vaig tastat un menú infantil, no m’enrecordo de cap plat, el que em va fascinar va ser poder anar a la cala després de dinar.

    Abraçades!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s