Restaurants

Recomenar restaurants és un exercici molt complicat quan vius als Països Catalans: al nostre país hi ha una restauració excel·lent i no som nosaltres qui ho descobrim!!! Així, la idea d’aquesta pàgina és, a la fi, molt modesta i personal: fer-vos saber quins són els tretze llocs on hem viscut les nostres millors experiències gastronòmiques. Com sempre, són els 13 millors llocs que coneixem: segur que n’hi ha de millors, però nosaltres no hi hem estat i per això no en parlem. I també com en totes les nostres recomenacions, la llista té una certa jerarquització de més a menys preferits. Però ja sabeu, segons el que busquéssim i on siguéssim, canviaríem l’ordre… Esperem que us sigui d’utilitat i, si acudiu a cap d’aquests llocs, disfruteu tant com ho hem fet nosaltres. Que no ha estat, precisament, poc…

Restaurant Àbac (Barcelona, Barcelonès)

Sense cap mena de dubte, en aquest restaurant hem viscut el nostre millor moment al voltant d’una taula. Plats com el tartar de xampinyons, advocat i bou de mar; les navalles amb rossinyols o, sobretot, les vieires amb suquet encara ens emocionen ara només de recordar-los. Ja podeu veure el pa que s’hi dona: producte de qualitat, amb tractaments propis d’allò que en diriem cuina tradicional i sense experiments formals. Ambient agradable, sense estiraments innecessaris i servei efectíssim. Alerta! Hi vam estar el 2007, just abans que els donessin la segona estrella i estrenessin el nou local, i quan el xef era en Xavier Pellicer.  Per nosaltres, imprescindible per gastroaddictes.

Just al principi de l’Avinguda del Tibidabo

Alkímia (Barcelona, Barcelonès)
En aquest post d’aquí hi ha molt millor explicades totes les sensacions que ens va provocar el sopar a l’Alkímia, un àpat que recordem moltes vegades en les nostres converses gastronòmiques amb amics i coneguts. Plats com l’arròs de nyora i escamarlans, la coca de mantega trufada, iogurt, escalivada i anxova; o la Gamba a ma mereixen per ells sols una visita al restaurant gastronòmic d’en Jordi Vilà. Des de llavors, en som uns fans. Sense cap mena de dubte, un dels grans restaurants de Barcelona i un dels grans cuines del país… Tot plegat, en un ambient confortable i servit amb diligència i bon ritme. Imprescindible.

A l’Eixample dret, a prop de la Sagrada Família…

Saüc Restaurant (Barcelona, Barcelonès)
Restaurant portat per una parella jove amb ganes de fer les coses bé i una gran capacitat de generar satisfacció als seus clients. Cuina amb un respecte escrupulós pel producte i les seves qualitats, amb acompanyaments treballats i molt pensats. Plats reconeixibles amb sabors nets i identificables, com tant ens agrada a nosaltres. Un servei proper sense tonteries innecessàries i molt eficaç en la seva feina. Ambient agradable, gairebé amistós, en un local sobri ben iluminat i taules també ben separades. Plaer assegurat i amb ganes de tornar. Mireu el post que li vam dedicar, si teniu algun dubte…

A l’Eixample esquerra, a prop de la Diagonal.

Hoffman (Barcelona, Barcelonès)

Hi hem estat dos cops i totes dues vegades ha estat altament satisfactori. En aquest cas, però, ens agrada especialment perquè mantenir l’elevat nivell gastronòmic que mostra tenint en compte que és una escola de cuina cal reconèixer-ho i aplaudir-ho. La cuina, tradicional. la coca de sardines, sublim. El caneló de vedella, per no parar d’aplaudir. El carré de corder, emocionant. I la cassoleta de rap, que fins i tot hem intentat copiar, ens va robar el cor. El servei, un pèl desigual segons l’alumne que et toqui. Sempre, però, cordial i en l’equilibri just en l’eix formal – informal. Altament recomenable, de veritat.

Ara el restaurant està a la part alta, també prop de la Diagonal

Les Moles (Ulldecona, Montsià)
Aquest restaurant és un dels petits tresors més grans que hi ha al sud del Principat (o sigui, al centre del país…). El seu menú degustació, de 18 entrades, és tot un homenatge als productes de la zona: oli, arròs, ànec, peix, marisc. Dificil de resumir, citem plats tècnics com el polvoró d’oli d’Ulldecona (increible!!!), reconstruccions com la clotxa (plat típic de la propera Terra Alta) i actualitzacions com els peus de porc amb bacallà; el rissoto de carxofes, galeres i espardenyes o el caneló de pollastre i fetge gras. No us perdeu, per res del món, el plat anomenat Ports. En aquest post i en aquest altre trobareu més detall del que s’hi dóna… Sense cap mena de dubte, mereix per ell mateix una visita a aquesta zona del país, que també reclama el seu paper en la nova cuina catalana. De veritat…

Als afores d’Ulldecona, a l’esquerra del castell.

Cinc Sentits (Barcelona, Barcelonès)
Amb aquest restaurant ens vam iniciar en el que es pot considerar alta gastronomia: Aquí vam menjar el nostre primer menú degustació. Per a que us feu una idea (podeu trobar els d’aquesta temporada al seu web), aquests són alguns dels plats que ens van enamorar: verat a la brasa sense espines, alberginia rostida, all escalivat i ceba escabetxada: O el garrí ibèric cruixent i melós sense ossos, poma, ratafía, salsa de priorat i mel. Encara més: vieires nyàmeres, suc de ceba escalivada i xip d’ibèric: Definitiu: fetge gras micuit, coca de full, porros glacejats, vinagre forum i cruixent de sucre. Gaudi assegurat…

També està a l’esquerra de l’eixample, a Aribau amb Aragó.

Restaurante Guggenheim (Bilbo, Bizcaia)
Aquest restaurant ja té molt de guanyat per l’espai on està situat, dins del museu que li dóna nom. Visitar el museu al matí i anar al restaurant gastronòmic (vigileu, n’hi ha dos…) a dinar és una experiència certament inusual. Encara que està vinculat al grup que porta el Martín Berasategui, el seu xef és Josean Martínez que ha rebut diversos premis i està considerat un dels millors cuiners d’Euskadi. Com tots aquests restaurants, canvien la carta habitualment, però nosaltres recordem perfectament plats com l’ou de gallina trencat, amb boru untuós de Roncal i oli de cibulet; o el morrillo de vedella, amb migas de timonet perfumades amb llàgrimes de ceballot i all. Emocionant, de veritat…

A dins del Museu, al costat de la ria de Bilbao

Caldeni (Barcelona, Barcelonès)
Un altre restaurant descobert a través de la gent de Verema i un altre gran àpat. Aquí vam aprendre que la temperatura amb que es couen els ous poden ser una interminable font de satisfacció: els seus ous cuïts a 63 graus amb foie d’ànec poder portar-te a la glòria. No desemereixen gens plats com el tataki de tonyina de soja, les vieires saltejades amb safra o els peus de porc rostits amb poca feina. Sense cap mena de dubte, un dels menú degutació més competetitius de la ciutat (el juliol de 2008 costa 43 euros) i amb una relació qualitat preu dificil de batre. Tot i que el local no és gaire sofisticat, el Caldeni és una visita molt recomenble, certament…

Molt a prop de la portalada de la Glòria de la Sagrada Familia 😉

Gresca (Barcelona, Barcelonès)
Presentat per Pau Arenós gairebé com el paradigma dels nous bistronòmics que omplen Barcelona, efectivament el Gresca és un bon reprentant d’aquesta mena de restaurants: cuina d’altra volada a preus ajustats. Ja vam explicar al post que li vam dedicar que és un lloc especial, amb una cuina clara, directa, fàcil d’entendre i amb una gran capacitat d’emocionar. En un escenari tan complicat com Barcelona, destacar el mateix any que obres les portes (el 2007) ja indica que la cuina que s’hi fa te alguna cosa a dir. I a nosaltres, tot el que ens han dit la jove parella que el porta, ens ha agradat molt…

Molt cèntric: a Enric Granados amb Provença.

Lluçanès (Barcelona, Barcelonès)
Restaurant ubicat al Mercat de la Barceloneta amb una cuina catalana actualitzada molt basada en el producte de proximitat i intervencions de tall clàssic però adaptades als temps que corren. Trobareu sabors nets i ben marcats, com el que ofereixen els seu caneló de pollastre o els sepions amb arròs vénere. Ës un dels pocs (i privilegiats…) llocs de Barcelona que podeu trobar a la carta vedella de Kobe, considerada la millor del món. Bon servei, carta de vins suficient. Moooolt, recomenable… Més detalls del nostre àpat, aquí…

Doncs aixo, a dins del Mercat de la Barceloneta…

Kokotxa (Donosti, Gipuzkoa)
Hi vam arribar de rebot, quan ens vam quedar sense lloc a un altre restaurant que volíem visitar. Com en molts altres casos, vaig entrar a Verema i ens va agradar el que hi deien. Quina sort! Sense cap mena de dubte, un dels millors àpats que vam fer a Euskadi els diversos cops que hi vam anar el 2007. Al seu web trobareu més plats (també receptes!), però nosaltres recordem amb un somriure de satisfacció a la boca propostes com la crema de porrusalda fumada amb cub de formatge de cabra i cansalada o el Codillo de porc rostit amb asbergínia caramelitzada. El 2007 teníem l’olfacte fi, perquè poc després de visitar-lo li van donar la seva primera estrella Michelin…

Molt a prop del port de Donosti

Taller de cuina de Carmen Guillemot (Alcanar, Montsià)
Des del més pur respecte a la cuina tradicional del territori, aquest restaurant ofereix una cuina que defuig les elaboracions més clàssiques dels productes de la zona: arrossos i peix. Propostes com el mil fulls de rap i llangostins, la reinterpretació que fan de les coques salades típiques de les terres de l’Ebre o, simplement, un sublim foie micuit sobre briox calentet són d’agrair en un territori dominat per arrossos i peixos de base popular. I la bullabesa, eixa bullabesa… A més, hi ha bon treball tècnic i  respecte pel producte, que apareix clar i sense enmascarar. El resultat és una carta on, a falta de menú degustació, és dificil triar només dos plats i postre. S’aconsella, doncs, compartir per gaudir una mica més. Ah, i la casa senyorial que ocupa és preciosa…Per nosaltres, imprescindible si esteu a la zona.

Al bell mig d’Alcanar.

El celler de l’Aspic (Falset, Priorat)
Cuina de producte i base clàssica però actualitzada i pujada de nivell: aquí hem menjat les millors galtes de porc i un polp guisat de manera excel·lent, acompanyats d’una carta elaborada pel propietari i cuiner, que també és un dels sommeliers més destacats de Tarragona. El Salanques, un negre del Priorat de referència per nosaltres, el vam descobrir aquí. Canvien la carta cada temporada i això fa que sigui quatre restaurants diferents a l’any. Una opció més que recomenable a la comarca vinícola de referència actualment a Catalunya. Emoció a dues bandes: sòlid i líquid. Celler i àspic.

Al mig de Falset, dins de l’edifici de la Cooperativa

Nota 2: Arran de la marxa del xef Ricardo Siginore del Restaurant Irreductibles hem decidit treure aquest restaurant de la nosta llista: ara mateix no sabem que s’hi dóna i per tant no ho recomenem. En en seu lloc ha entrat el Lluçanés, que s’ho mereix per motius propis però que entra aprofitant aquesta baixa. En tot cas, aquí sota us deixem la nota que li vam dedicar a irreductibles en el seu moment:

Irreductibles (Gratallops, Priorat)
Quan vam anar al Priorat per primera vegada, totes les ressenyes gastronòmiques que llegíem ens portaven, inevitablement, a casa dels Irreductibles. Quan vam saber que els responsables eren dos personatges clau en l’enologia de la zona com Sara Pérez i René Barbier fill, vam veure clarament que hi havíem d’anar: no hi havia cap dubte que allà s’hi menjava i bevia bé. I no ens vam errar gens. Bona cuina i excel·lents meridatges (aqui vam descobrir el gegantí Odysseus PX) en un menú degustació d’on encara recordem, anys després, la tonyina cuita volta i volta amb soja; i el confit de porc amb sake. Del coulant de xocolata sense farina, però, no se n’ha oblidat ni kisumenja, que no és precisament un gran amant del cacau… Cuina contemporània i mestissa (el xef es brasiler d’origen asiàtic) en un local trencador i entorn vinícola admirable. Inevitable si vas al Priorat.

Els trobareu en un espai espectacular en un dels extrems del poble