Aude gastronòmic (I): els restaurants

Tornem del nostre viatge de noces per l’Aude encantants, amb ganes de tornar a vistar aquesta contrada a cavall entre la nostrada Catalunya nord i Occitània. El paissatge, l’experiència de navegar per un canal, la bonhomia de la gent que ens hi vam trobar són bones raons. També ho és, però, la gastronomia, que ens va agradar tant per les dolces semblances a la cuina catalana com pel nivell mitjà de la cuina que s’hi fa i dels productes que s’elaboren…

La cuina: bones preparacions i bona relació qualitat preu
No hi ha cap restaurant des tots on hem menjat, ja sigui més clàssic o més modernillo, que no ens hagi agradat i on la relació qualitat – preu no ens hagi semblat positiva, tenint en compte que estem en una zona turística. De fet, una de les coses que més ens va cridar l’atenció de la cuina pública de l’Aude és que els restaurants t’oferexien simultàniament un mínim de dos menús, encara que en alguns te n’ofereixen tres i, més excepcionalment, quatre.

terrassa_helios

Com a principi general, un menú està al voltant dels 15€, l’altre entre els 25 i els 30€. En cas d’haver-ne un tercer ja rondaria els 35€ i el quart voltaria els 50€. Això en els restaurants més populars però també en els gastronòmics, on els preus s’eleven (el més barat, ja per sobre dels  25€) però l’oferta de diferents menús es manté. En teniu un exemple la foto de la terrasseta de La Fontaine d’Helios: ja veieu la carta, els dos menús i els preus.

Entre els restaurants que destacaríem per la zona del canal estan Le Comptoir Nature, ubicat en una petita joia anomenada Le Somail. Aquí vam menjar el millor paté fet a casa de tot el viatge i, probablement, de la nostra existència. A la mateixa vila vam poder sopar a L’O a la Bôuche, el local postmo de la contrada i on la brandada de bacallà (per cert, un plat d’origen occità!) ens va robar el cor. Competia en postmodernitat i bona oferta gastronòmica El Café du Port, a Paraza, un local regentat per anglesos on vam menjar un crumble de verdures  i una tartaleta de llardons i roquefort inoblidables. Per no esmentar l’oferta de postres, digna d’un restaurant de molta més categoria.

apats_canal

Un entorn molt més clàssic ens envoltava a En Bonne Compagnie, el primer petit restaurant que vam conèixer en arribar Homps (d’on sortiem per fer el creuer) i que ja ens va anunciar que per 20€ per cap es podia menjar molt bé a l’Aude. En aquest cas el pastís de salmó fresc i creme frche; i el carré de corder ja ens van avisar que en aquesta contrada no menjaríem, precisament, malament… Tot això, teniu-ho present, en municipis per sota dels 500 habitants…

casouleteOn més àpats vam fer va ser a Carcassona, per raons que després us explicarem. Aquí vam poder menjar la famosa cassoulet occitana més popular a L’Auberge de Madam Carcas i la més gourmet a  Compte Roger. La diferència? La qualitat del producte, la mida de la ració i el servei. La gastronòmica no te la serveixen en la cassola tradicional, sinó que te l’escudellen al davant i la serveixen en un plat. Totes dues eren excel·lents de sabor, però la mongeta de la fina es desfeia a la boca i la qualitat de l’embotit i de l’ànec era notablement millor en la de més categoria. Quin plaer, però, haver pogut repetir de cassoulet!!! Òbviament, han vingut uns quants pots d’aquesta joia en conserva cap a Barcelona…

apats_canal_carcassona

De l’únic que ens queixaríem, potser, és que el gastronòmic no va assolir les expectatives (tret de la cassoulet…;-) ). Correcte, però en canvi la relació qualitat preu no ens va semblar tan ajustada. Ara bé, diem que potser ens queixaríem perquè estem disposats a deixar-ho passar per alt solament pel nivell de l’assortiment de formatges que Massitet es va arrear de postres. Solemne perquè sí…

El restaurant més íntim de tots…
Posats a queixar-nos, ens queixem també del temps, que durant els dies de navegació el sol no va aparèixer gaire. Però a nosaltres, que ens agrada buscar la part positiva, ens quedem amb que la pluja ens va regalar l’oportunitat de menjar, més d’una vegada, en el restaurant més especial del viatge: Ha Penny (el nostre bateau).

hapennyEl que veieu a la foto és el nostre primer sopar al vaixell, composat per una mostra excel·lent de productes de la terra: paté, saucisson i formatge de vaca. Per veure, La Pompadour, el típic vi que compres perquè l’etiqueta és xula i te n’acabes emportant unes ampolles a Barcelona. Tot, comprat en el supermercat d’una benzinera en una carretera local. De debó! Ens va semblar al·lucinant el què es pot trobar en qualsevol botigueta d’aquests pobles, amb productes que a Barcelona aniriem a buscar, probablement, en una botiga selecta

En fi, ja vegeu que malament no hem menjat i que coses per provar i conèixer, solament en el pla gastronòmic, n’hi ha per donar i per vendre. Una sorpresa molt agradable en un territori d’on solament coneixíem la cassoulet i n’hen tornat enamorats, també, de la seva cuina i els seus productes…

Salut!

Massitet i Kissumenja

Nota: properament, a les seves pantalles. un post sobre les gastrobotigues de l’Aude…

Anuncis

18 thoughts on “Aude gastronòmic (I): els restaurants

  1. A mi també em va impressionar molt la qualitat dels productes que es trobaven a les botigues de benzinera. Sort que ja he sopat, perquè aquestes fotos fan venir gassussa.

  2. Quin peasso de viatge!

    Quina enveja que em feu amb aquest viatge, havia’m si per les vacances em puc escapar a França a conèixer món (que Catalunya està molt bé però travessar la barrera de tant en quan no va pas malament, oi?).

    Mai he provat la cassoulet però potser algun dia m’animi a fer-la a casa, apuntat queda!

    Una abraçada amics!

  3. Hola estimats!
    Mar, és que és al·lucinant això de les benzineres. I després, a qualsevol poblet et trobes un mestre artesà que et fot uns patés i uns embotits d’alça Manela! Ja tinc ganes de publicar el post de les botigues! I això d’haver sopat, ho fem aposta des que vam rebre “queixes” teves i del Roger per publicar posts abans de dinar! jejeeje 😉

    Martí, se que sona a tòpic, però està aquí al costat i és fantàstic. I després ja ho veuràs: tampoc és tan diferent per Catalunya. Per bé i per mal! 😉 Ves-hi si pots, que està molt bé! Sobre la cassoleta occitana faré un post específic (em va encantar!!!) i vaig trobar un web en francés on explica la recepta i la història. En fem una “mano a mano”???!!! :-)))

    Olympia, ets Assur???!!! 😉 Em temo que sí! jejejeje Moltes gràcies per aquest comentari tan elogiós… Una abraçada!

    Francesc, moltes gràcies per la teva valoració del post! Amb lectors com vosaltres, escriure les nostres aventuretes gastronòmiques té un valor afegit enooooooooooooooooooooooooorme!!! Salut!

    Besets a tots, amics!

  4. Osti, el Comte Roger és per raons purament d’ego (dient-me Roger Compte…), una de les visites gastronòmiques pendents… Veig que val la pena… 🙂 Quan m’hi acosto l’hi faig visita

    Roger

  5. La Mar té raó, encara no he dinat i després de veure aquestes fotografies me n’hi vaig de cap! Enhorabona pel viatge! Es nota que l’heu exprimit al màxim. Ara encara tinc més motius per voler-hi anar! A veure quan puc engrescar en Xavi… El vostre post segur que m’hi ajudarà molt 😉

  6. Felicitats, a la fi heu pogut fer l’ajornat viatge. Ah l’Aude!, ara fa temps que no hi hem estat, però hem recorregut en diverses ocasions els encantadors poblets d’aquesta zona i realment el paisatge, la gastronomía i la gent són sensacionals.
    Una abraçada a tots dos

  7. No, si açò de viatjar _i més en pla de novençans_ sempre és un plaer. La zona de Carcassona és una de les parades previstes al nostre viatge d’estiu. Fa molt de temps que hi anàrem i, malgrat l’allau de turistes a l’agost, paga la pena. Ara, de segur que, a més de practicar el francés, amb els xiquets hi descobrim coses noves. M’apunte els llocs i els plats que heu recomanat. Merci bien!

  8. Hola estimats!
    Tens tota la raó del món amb això del Comte Roger! jajajaj No deixa de ser curiós, oi? La veritat és que el restaurant en general està força bé i, tot i el comentari sobre la relació qualitat – preu, tampoc tens la sensació que t’hagin apunyalat…

    Hola Rosa Maria! La veritat és que és un viatge molt maco. L’únic consell que us donem és que procureu fer-lo a l’estiu per mirar de reduir les probabilitat de què plogui. El temps és l’única cosa que ens ha xafat una mica l’experiència. Si hi aneu ja ens contareu què tal, eh?? 😉

    Pingue, me has pillado. Dirige tu perspicacia hacia otra parte, Dios! Que me dejas en evidencia cada dos por tres! jajajajajaj

    Josep, moltes gràcies! Estem d’acord amb la desciripció-valoració que fas de l’Aude!! Abraçades sentides per vosaltres també…

    Hola Queti! La veritat és que ser novençans és un afegit especial per al viatge, tens tota la raó… 😉 Carcassona és molt bonica i ja veus que la part gastronòmica la tenen ben servida. Si voleu alguna referència més, només cal que ens ho digueu. També tenim una referència d’on dormir, que és genial!

  9. Felicitats, nosaltres som uns entusiastes de França, varem fer un viatge ja va anys amb els “nanos” pel canal de Borgoña, tal com tu expliques va ser inoblidable i amb ganes de repetir. Una abraçada

  10. Hola estimades!
    m. àngels, això del canal de Borgoña també li tinc l’ull posat! déu ser preciós, amb tots els chateaus i tanta vinya!! No?

    bajoqueta, els formatges són genials! A veure si publiquem el post que tenim pensat sobre aquests formatges!

    Salut a totes dues!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s