25 blocaires, 4 lectors i un amic invisible…

No ho podem negar: els autors de blocs sóm una colla de bon vivants que ens agrada trobar-nos per gaudir de la nostra afició. Quan no és un curs de cuina és una visita a una empresa del sector alimentari o una demostració de producte. La qüestió és trobar una excusa per veure’ns i passar-nos-ho bé. I quan no la tenim, ens la inventem i anem a sopar junts. Això és el que vam fer el dissabte passat, quan vam anar a bloquejar, a omplir de blocs de cuina, el restaurant Àtica, a la vila de Sants.

Bloquegem l’Àtica: 25 blocaires i 4 lectors
La trobada d’ahir va ser especial, memorable.  Si més no, a nosaltres ens ho va semblar. Per primera vegada des del primer sopar en bloc el 2008, acudien blocaires nous. També van haver retorns, blocaires que feia temps que els qui més ens reunim no veiem. Això va fer que tornéssim a fer etiquetes per identificar-nos per tal que tothom sabés amb qui parlava: ho vam haver de fer el primer cop, quan ningú sabia la cara que feia cada blocaire…  Quins temps, aquells! 😉

A més, també hi va haver una altra novetat: van venir lectors! Fins ara, només era d’autors i aquest cop van venir quatre persones que no tenen un bloc de cuina. Només en van venir quatre per problemes de comunicació (deixeu-me dir-ho així), però va ser interessant. És més, ahir ja vaig escoltar algun comentari en la línia de fer més trobades on vinguessin lectors… Un nou fregao a la vista? No ho dubteu gens! 😉

Certament, la combinació de gent vella i gent nova, alguns dels quals lectors, va fer que la nit fos molt animada: tots volíem conèixer als nous (a més de gormands som uns marujos!) i tots teníem ganes de xerrar amb gent que llegeixes però no sovint veus. La presència de lectors no deixava de ser curiosa, encara que fossin pocs i alguns força coneguts… I, clar, a més, estàvem menjat a l’Àtica…

Un soparot de nivelaso
Quan vam triar aquest restaurant, ja sabíem que ens fèiem: alguns dels assistents ja hi havíen anat i d’altres en som assidus. És un molt bon restaurant. Borja ens va oferir un sopar a base de tapetes per caure de cul, que podeu llegir aquí. El menjar, literalment, volava de ma en ma…

Vam disfrutar molt amb els daus de fetge gras, els quicos garrapinyats, les torrades de carpaccio de vedella i parmesà. Ara, em va sorprendre molt la coca de recapte de verdures i formatge de cabra, les croquetes (meloses com poques n’hem provat!). Ara bé, el gran guanyador del sopar va ser el salmó marinat. Sé, perquè vaig sentir comentaris al respecte, que no som els únics que ho pensem. De fet, algú va dir que parava de menjar-ne o al final li faria mal. Addictiu, de veritat.

Tot va ser a peu dret. Ho vam far així una mica per obligació (el restaurant no permetia tenir-nos a tots a seguts) però de seguida li vam veure l’avantatge evident: la conversa va ser molt més fluïda i vam poder parlar amb moltíssima més gent que no pas asseguts. Amunt i avall pel restaurant, podies saludar i xerrar amb tothom. O si més no intentar-ho! Una opció que a cals Olletos creiem que cal explotar en futures trobades…

Els vins, regal de Celler Espelt
Coses de la vida, la Mar Calpena te com a fidel seguidora del seu bloc a Anna Espelt, responsable dels cellers del mateix nom emparats en la D.O. Empordà. De fet, l’Anna havia escrit algun post en el bloc de la Mar (no el coneixeu? A què espereu??). I el dissabte van venir a sopar i van portar els vins per a sopar tots. Si, companys: vins per a trenta, i no precisament poc bevedors…

Si no em vaig despistar, vam provar els blancs Vailet (fresc i lleuger, entrava sol) i Quinze Roures (fermentat en barrica, amb cos i caràcter però amb la fusta molt integrada); i el negre Terres Negres (profund i amb volum, per gaudir-lo amb temps). Ara bé, el que ens va enamorar va ser el dolç natural Airam: molt potent en nas però lleuger i fresquet en boca. (Perillosament) fàcil de beure i molt llarg: no s’acabava mai! Amb la coca de sucre que ens va fer de postres, entre altres coses, el Borja formaven una combinació addictiva: Massitet no hagués parat de menjar i beure’n!!! 😉

Un amic invible culinari: si en sabem de riure i passar-nos-ho bé!
A més de 25 blocaires i 4 lectors, en aquesta ocasió també vam tenir un amic invisible… Ja us ho deia, que aquesta trobada va estar plena de novetats!!! Aquesta, però va ser la més espectacular de totes. A proposta de la proactiva Mar Calpena, tots els qui vam voler vam portar un regal que després vam repartir a l’estil amic invisible. La veritat és que la gent s’ho va currar molt: els shortbreads de La Cuina Vermella, la capsa de productes de la fleca familiar que va portar ma germana (una de les lectores!), ratafia casolana (qui la va dur???), una carmanyola signada per la Ruscalleda i els ingredients per fer un brownie que va dur la Mar…

A nosaltres ens van tocar galetes d’elaboració casolana (boníssimes!) i el llibre Postres con frutas, que ens va regalar la Sara de Cocina para emancipados, una de les blocaires que vam tenir el plaer de conèixer dissabte. El llibre ens anirà genial, perquè com sabeu els lectors més assidus, les postres no són el nostre fort… I les roses no es pansiran pas: ja no en queda ni una! Vaig a buscar la recepta al bloc de la Sara ara mateix!!!

 

A l’hora de contribuir,  vam portar una versió individualitzada del Seriosuly rich chocolate cake que us vam explicar aquí. El vam fer en una terrina individual per poder deixar-lo en el punt de cocció que es mereix, un pèl cremós en el cor… Li va tocar a Petroglifa, una blocaire ja amb currículum però que també vam conèixer dissabte passat.  Es va veure que és una noia solidària i que li agrada compartir, ja que va posar el pastís a disposició dels assistents. Hem de dir amb orgull que vam veure la terrina buida al cap d’una estona. Ep, que competíem amb les postres de l’Àtica! 😉

De nou, la gent
Ja ho sabem, som uns pesats: sempre que fem una trobada acabem el post dient que el més guapo de tot és la gent. Ja ens sap greu, dir-ho sempre; però és que és veritat. Ens passem l’estona rient mentre mengem i bevem estupendament.  Per això no ens costa gens ni mica posar-nos en marxa per organitzar trobades. És més: dissabte ja van arrancar tres fregaos més per als properes mesos. Aquesta hiperactivitat és, sense cap mena de dubte, un dels tres característics d’aquest grup. Ei, i que dure!

 Salut, estimats!

Massitet i Kissumenja

Nota: una part gens menyspreable de les fotos emprades en el post són dels bons amics de Cuinetes, que ens han deixat emprar fotos seves. Estàvem tant concentrats menjant i xerrant, que nosaltres gairebé no en vam fer! 😉