Una crema de carxofa

L’hivern passat, la gastrosfera catalana va anar plena de receptes de crema de carxofes. En van parlar, entre d’altres, els amics d’El Café de nit, en Roger Compte, la Sara Maria i també a Petits Bocins. La raó no és altra que la Mireia Carbó l’havia ensenyat a fer en una de les seves classes al Club Social Caprabo. Jo no hi vaig anar, però com que els blocaires  solem omplir-la habitualment, és com si hi haguéssim estat. Servidor de vostès, que sempre havia estat interessat en fer una crema de carxofes però mai s’hi havia posat, va trobar en aquesta opulència carxofera l’ocasió perfecta per explorar aquest territori…

Però sense formatge…
La recepta que la Mireia Carbó havia ensenyat a fer tenia, des de la meva perspectiva, un petit però: portava dos formatgets . D’entrada no penso que sigui una mala opció, ans al contrari: li deu donar una cremositat brutal. Però jo, que tot sovint sóc una mica xiita amb això de la puresa dels sabors, vaig decidir que no els hi posaria: volia una crema a sabor de carxofa. Així que la vaig fer emprant la tècnica carboniana però no pas tots els ingredients… Aquí va la cosa, amb les proporcions necessàries per a la clàssica parella sense fills 😉 :

  • 250 grams de cors de carxofa (aproximadament uns tres quarts de quilo sense pelar)
  • 1 ceba no massa grossa
  • 1 dent d’all
  • 1/2 litre d’aigua
  • Sal
  • Oli d’oliva verge extra

Ofeguem la ceba a foc mitjà i, quan ja hi porti una estona, hi afegim l’all. Quan estigui ja gairebé cuit, hi afegim els cors de carxofa i els donem un parell de voltes. Tapem la cassola per a que s’ofegui tot junt una estona. Llavors, incorporem l’aigua fins a que tot just cobreixi els ingredients. Ho tindrem al foc fins que els cors estiguin ben tendres. Llavors, passem els ingredients al vas americà amb una part de l’aigua de cocció, tanta com més liquida vulgueu la crema.

DSC_0052.JPG
Crema de carxofes | olletadeverdures.cat

Una recomenació: un cop ben triturada, passeu-la  pel col·lador xinès. Així s’hi quedaran enganxats aquells filets tan simpàtics que no tenen altra cosa a fer que clavar-se entre les dents :-O . A més, queda molt més fina i suau, tal com si fos una maionesa molt ben muntada…

Una base per a múltiples aplicacions
Aquell dia nosaltres la vam fer servir per muntar el plat que va proposar la Mireia a la classe: amb botifarra negra passada per la paella i pernil ibèric tal qual. La veritat és que la crema, molt lleugera i fins i tot un punt fresca, feia una contrapunt molt interessant al greix cruixent de la botifarra i el pernil. Ara bé, trobo que és una base molt bona per a fer multiplicitat de receptes.

Internet va plena de crema de carxofes amb cloïses, llagostins i/o escamarlans. Una línia molt marinera, com podeu veure. De fet, jo tinc ganes de provar-la com a base per a modernitzar aquest plat de bacallà de ma mare. No li trobo, en canvi, gaire aplicacions amb la carn. Pot ser amb una mica de porc? Un filet o un secret, pot ser? Ara que ho escric, ves que no sigui qüestió de provar-ho… jejejejeje

Salut!

Massitet

Advertisements

19 thoughts on “Una crema de carxofa

  1. Mmmmm… Porc…. O potser pollastre per fer-ho més lleguer… Doncs si, s’haurà d’experimentar. Val a dir que els dos formatgets ni es noten de gust, pero queda cremosa… Sense també deu estar boníssima.

  2. Aquesta crema de carxofa promet! ha d’estar boníssima, a part de diurètica i saludable, recomanable pels que hem perdut una mica la linia, digue-m’ho així!, i la volem tornar a agafar…
    Salutacions

  3. És veritat que aquest hivern entre tots hem fet un monogràfic de cremes de carxofa, je je je… I recordo que l’hivern passat el monogràfic va ser sobre cremes de carbassa! De què seran la propera temporada? 😉

  4. Doncs prenc nota d’aquesta recepta, perquè a casa quan parlo de carxofes tothom surt corrents, i amb el que m’agraden a mi!!!!! A veure si tenen més èxit així.
    Una forta abraçada i us vaig seguint les pases.

  5. Nosaltres també aquest hivern l’hem varies vegades, i en Joan encara fa més no posa la part dels cors i aprofita per fer alguna altre recepta. Petons

  6. Qué bona!!! jo vaig anar a la classe de la Mireia, i he de reconeixer que encara no la he fet!
    Sempre que tinc carxofes a les mans, penso en fer-les en truita, o al forn, o sólament bullides amb oli i llimona… Hauré de fer la crema!!!
    Petonets

  7. les carxofes quan n’és la temporada són exquisides, i així, una crema que no tingui res que li amagui el gust de l’ingredient principal…. PERFECTE!
    PTNTS
    Dolça

  8. Hola estimades!
    Quin goig de comentaris: vuit dones estupendes tirant floretes a la meva crema de carxofes!!! jejejejeje

    Sara Maria, tinc pendent provar-la amb els formatgets, que em vaig quedar amb ganes. I amb pollastre, no fa mala pinta no. I amb ànet? Aconpanyant un magret???

    Gemma, com ho saps! Tu que eres la principal dinamitzadora del col·lectiu blocaire català! la crema de carabassa també va ser una gran aportació, la veritat. Sön una mica, aquests cursets!!! A veure si acaben classes i puc anar venint a algun…

    Teresa, tens raó: a sobre de bona, és perfecta per la salut i la línia! Aprofitem per fer la dieta de la carxofa abans que s’acabin i abans d’haver de treure el banyador de l’armari!!! jajaja

    Guspires, prova-la! A nosaltres ens va encantar. El gotet aquest, amb pernil i botifarra, és genial com a part d’un àpat fet de tastets o per uns entrants amb dos o tres platillos…

    Ostres, Mari Àngels! això de no posar els cors i aprofitar-los m’ha semblat genial! A fi de comptes, per fer la crema no cal emprar la part més tendra! oh, oh, oh!! Prenc notaaaaaaaaa!!!!

    MaryLou, doncs prova-la. Perquè crec que t’agradarà. Ara, nosaltres si tenim carxofes a les mans també pensem en una bona truita!!! O rostides al forn amb un polsim de sal i un rajolí d’oli!!! Argh, quina gana!!!

    Dolça, aquesta va ser la idea que em va venir al cap: només gust de carxofa! A mi em va satisfer, i mirà que quan em poso en plan aiatol·là, no hi ha qui em deixi content! 😉

    Salut estimades!!

  9. Jo també n’he fet una altra amb cloïsses, que vaig veure a l’Eva, del Cullerot festuc, però aquesta porta una mica de nata, així que potser et passarà el mateix que amb els fortmatgets, però bé, d’aspecte, queda moooooooolt elegant!.

  10. Que bona, la cremeta! A més, ara les carxofes estan a un preu… 60 cts em va costar un quilo ahir, al mercat, d’una parada de llauradors. Cal aprofitar-ne el moment, doncs. Gràcies!

  11. Jo vaig fer la de la Mireia i va quedar molt bona. Si no recordo malament ella va dir que els formatgets eren per “lligar” més que per donar gust, així que potser es pot buscar una altra opció…A reveure!-mercè-destapantcassoles

  12. Nosaltres també la fem sense els formatges i no es perquè no ens agradin, la he posat algun cop com a fons de terrina de peus de porc i de conill, crec que lliguen força bé
    Petons

  13. Ummmhh ja li comentaré a la parenta.

    A casa tenim un problema i és que a mi m’agraden molt però a ella no és la flor que li faci més patxoca al paladar… el gust a carxofa és molt intens?

  14. La crema de carxofa d’aquest any ens la va fer el Jordi Cruz (el Jordi Cruz!!!!) a una presentació a Unilever. Estava al.lucinant, feta en ja no recordo quantes hores de cocció de la carxofa al buit… ufffffff.

    La que faig a casa la faig amb aquesta mateixa recepta i tampoc li poso formatgets. No m’agraden i no els hi poso mai a res 😛

  15. Hola a tots, estimats!
    Glòria, la veritat és que va ser més aviat un prejudici que no una decisió raonada, això dels fortmatgets. Ja saps que els “extremistes” no atenem, precismaent, a raons! Per cert, la tinc molt vigilada aquesta recepta vostra amb cloïses!! 😉

    Queti, tens tota la raó del món. La cosa de la carxofa va molt de baixada, però ara es temps d’aprofitar-se’n pels preus tant baixos!! 😉

    Mercè, gràcies per l’anotació! Efectivament, ambe els formatges deu quedar molt més lligada i untuosa. Vinga, va, arraconaré el xiïta que duc a dins i ho provare! Gràcies, maca!!!

    Ohhhhhh, Sión! Amb una terrina!! Prenc nota, supernota! Gràcies, megacuinera!!!

    Xavier, no t’he d’enganyar: el gust a carxota és molt marcat! Ara, ben adobadet de botifarra i pernil, la cosa canvia bastant! I si el fas com un aparitiu, en vas petit, encara millor!

    Andreu, perdona per donar coses per suposades: es la batidora aquesta que es veu en totes les pelis ianquis i que es caracteritza per tenir una vas de vidre molt gros. En aquest enllaç en pots veure un: http://www.terra.es/alimentacion/articulo/html/ali2435.htm
    De tota manera, amb un bon turmix també queda bé: pensa que la clau està en el colador xinès… 😉

    Òscar, no em facis dententes traïdor! Fetes al buit devien ser brutals… I veig que també eres dels meus, sense formatgets! La carxofa al poder!! 😉

  16. Hola Hola…. dons m’ha enantat el vostre vaset americà. Jo la carxofa, o més ben dit el puré de carxofa el poso com a base de plat de carn. Lliga molt bé amb el xai.
    Seguiré passejant per les vostres exquisides receptes….

  17. Bon dia i bon diumenge, blogaires. Ahir vaig fer la crema carxofana. He seguit fil per randa les instruccions, senzilles i entenedores, de la preparació, tot i que no m’enamora aquesta parenta del card, m’agrada més el perfum de la flor dins la quallada. El cas és que tenia algunes coses per la nevera i he intentat de mesclar-les. A veure, feta la crema, he tallat a bocins gairebé mil•limètrics una tallada de cuixot que quedava per menjar, s’ha d’aprofitar tot amics meus, i una altra de cecina de Morella. Ho he mesclat amb la crema fins que s’ha incorporat i ha adquirir una color guapa, verdosa amb saltirons rogencs. He buscat un vas com el de la fotografia, però, ai, no me’n quedava ni un. Així que he usat unes copes de Martini, d’aquelles còniques invertides, i he abocat la crema, remenada i sacsada, no com Bond. La cosa ha quedat ‘demasié’ de vistosa. Finalment, com que feia poc que havia estat al mercat de Dénia, he ratllat per damunt la crema uns ous salats de marraix, els de tonyina són caríssims, i la cosa ha quedat la mar de bé. Un primer plat excel•lent, blogaires, i tot gràcies a Massitet i Kissumenja.
    Perla

  18. Hola estimades!
    Marta, benvinguda a casa nostra i gràcies pel comentari! Prenc nota de la proposta. Només una pregunta: el xai rostit? O alguna indicació més? EM sembla, sigui com sigui, molt interessant! Per cert, vaig a ara mateix a mirar el teu bloc. Crec que no el conec!!!!

    Perla, eres una exagerada!!! Moltes gràcies pel teu comentari, de nou enriquidor! Prenc nota de la mescla que has fet. Ara que, clar, jugant amb valors tan segurs com la cecina de Morella, com no havia sortir bona!! 😉

    Una abraçada a les dues, precios

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s