25 blocaires, 4 lectors i un amic invisible…

No ho podem negar: els autors de blocs sóm una colla de bon vivants que ens agrada trobar-nos per gaudir de la nostra afició. Quan no és un curs de cuina és una visita a una empresa del sector alimentari o una demostració de producte. La qüestió és trobar una excusa per veure’ns i passar-nos-ho bé. I quan no la tenim, ens la inventem i anem a sopar junts. Això és el que vam fer el dissabte passat, quan vam anar a bloquejar, a omplir de blocs de cuina, el restaurant Àtica, a la vila de Sants.

Bloquegem l’Àtica: 25 blocaires i 4 lectors
La trobada d’ahir va ser especial, memorable.  Si més no, a nosaltres ens ho va semblar. Per primera vegada des del primer sopar en bloc el 2008, acudien blocaires nous. També van haver retorns, blocaires que feia temps que els qui més ens reunim no veiem. Això va fer que tornéssim a fer etiquetes per identificar-nos per tal que tothom sabés amb qui parlava: ho vam haver de fer el primer cop, quan ningú sabia la cara que feia cada blocaire…  Quins temps, aquells! 😉

DSC_0674.JPG

A més, també hi va haver una altra novetat: van venir lectors! Fins ara, només era d’autors i aquest cop van venir quatre persones que no tenen un bloc de cuina. Només en van venir quatre per problemes de comunicació (deixeu-me dir-ho així), però va ser interessant. És més, ahir ja vaig escoltar algun comentari en la línia de fer més trobades on vinguessin lectors… Un nou fregao a la vista? No ho dubteu gens! 😉

Certament, la combinació de gent vella i gent nova, alguns dels quals lectors, va fer que la nit fos molt animada: tots volíem conèixer als nous (a més de gormands som uns marujos!) i tots teníem ganes de xerrar amb gent que llegeixes però no sovint veus. La presència de lectors no deixava de ser curiosa, encara que fossin pocs i alguns força coneguts… I, clar, a més, estàvem menjat a l’Àtica…

Un soparot de nivelaso
Quan vam triar aquest restaurant, ja sabíem que ens fèiem: alguns dels assistents ja hi havíen anat i d’altres en som assidus. És un molt bon restaurant. Borja ens va oferir un sopar a base de tapetes per caure de cul, que podeu llegir aquí. El menjar, literalment, volava de ma en ma…

Bloquegem_Àtica1.jpg

Vam disfrutar molt amb els daus de fetge gras, els quicos garrapinyats, les torrades de carpaccio de vedella i parmesà. Ara, em va sorprendre molt la coca de recapte de verdures i formatge de cabra, les croquetes (meloses com poques n’hem provat!). Ara bé, el gran guanyador del sopar va ser el salmó marinat. Sé, perquè vaig sentir comentaris al respecte, que no som els únics que ho pensem. De fet, algú va dir que parava de menjar-ne o al final li faria mal. Addictiu, de veritat.

Bloquegem_Àtica.jpg

Tot va ser a peu dret. Ho vam far així una mica per obligació (el restaurant no permetia tenir-nos a tots a seguts) però de seguida li vam veure l’avantatge evident: la conversa va ser molt més fluïda i vam poder parlar amb moltíssima més gent que no pas asseguts. Amunt i avall pel restaurant, podies saludar i xerrar amb tothom. O si més no intentar-ho! Una opció que a cals Olletos creiem que cal explotar en futures trobades…

Els vins, regal de Celler Espelt
Coses de la vida, la Mar Calpena te com a fidel seguidora del seu bloc a Anna Espelt, responsable dels cellers del mateix nom emparats en la D.O. Empordà. De fet, l’Anna havia escrit algun post en el bloc de la Mar (no el coneixeu? A què espereu??). I el dissabte van venir a sopar i van portar els vins per a sopar tots. Si, companys: vins per a trenta, i no precisament poc bevedors…

Bloquegem_Àtica2.jpg

Si no em vaig despistar, vam provar els blancs Vailet (fresc i lleuger, entrava sol) i Quinze Roures (fermentat en barrica, amb cos i caràcter però amb la fusta molt integrada); i el negre Terres Negres (profund i amb volum, per gaudir-lo amb temps). Ara bé, el que ens va enamorar va ser el dolç natural Airam: molt potent en nas però lleuger i fresquet en boca. (Perillosament) fàcil de beure i molt llarg: no s’acabava mai! Amb la coca de sucre que ens va fer de postres, entre altres coses, el Borja formaven una combinació addictiva: Massitet no hagués parat de menjar i beure’n!!! 😉

Un amic invible culinari: si en sabem de riure i passar-nos-ho bé!
A més de 25 blocaires i 4 lectors, en aquesta ocasió també vam tenir un amic invisible… Ja us ho deia, que aquesta trobada va estar plena de novetats!!! Aquesta, però va ser la més espectacular de totes. A proposta de la proactiva Mar Calpena, tots els qui vam voler vam portar un regal que després vam repartir a l’estil amic invisible. La veritat és que la gent s’ho va currar molt: els shortbreads de La Cuina Vermella, la capsa de productes de la fleca familiar que va portar ma germana (una de les lectores!), ratafia casolana (qui la va dur???), una carmanyola signada per la Ruscalleda i els ingredients per fer un brownie que va dur la Mar…

Bloquegem_Àtica.jpg

A nosaltres ens van tocar galetes d’elaboració casolana (boníssimes!) i el llibre Postres con frutas, que ens va regalar la Sara de Cocina para emancipados, una de les blocaires que vam tenir el plaer de conèixer dissabte. El llibre ens anirà genial, perquè com sabeu els lectors més assidus, les postres no són el nostre fort… I les roses no es pansiran pas: ja no en queda ni una! Vaig a buscar la recepta al bloc de la Sara ara mateix!!!

 Bloquegem_Àtica3.jpg


A l’hora de contribuir,  vam portar una versió individualitzada del Seriosuly rich chocolate cake que us vam explicar aquí. El vam fer en una terrina individual per poder deixar-lo en el punt de cocció que es mereix, un pèl cremós en el cor… Li va tocar a Petroglifa, una blocaire ja amb currículum però que també vam conèixer dissabte passat.  Es va veure que és una noia solidària i que li agrada compartir, ja que va posar el pastís a disposició dels assistents. Hem de dir amb orgull que vam veure la terrina buida al cap d’una estona. Ep, que competíem amb les postres de l’Àtica! 😉

Bloquegem_Àtica4.jpg

De nou, la gent
Ja ho sabem, som uns pesats: sempre que fem una trobada acabem el post dient que el més guapo de tot és la gent. Ja ens sap greu, dir-ho sempre; però és que és veritat. Ens passem l’estona rient mentre mengem i bevem estupendament.  Per això no ens costa gens ni mica posar-nos en marxa per organitzar trobades. És més: dissabte ja van arrancar tres fregaos més per als properes mesos. Aquesta hiperactivitat és, sense cap mena de dubte, un dels tres característics d’aquest grup. Ei, i que dure!

 Salut, estimats!

Massitet i Kissumenja

Nota: una part gens menyspreable de les fotos emprades en el post són dels bons amics de Cuinetes, que ens han deixat emprar fotos seves. Estàvem tant concentrats menjant i xerrant, que nosaltres gairebé no en vam fer! 😉

Advertisements

33 thoughts on “25 blocaires, 4 lectors i un amic invisible…

  1. Va ser una nit genial en un ambient, un menjar, uns vins i uns amics genials.
    La propera ha de ser oberta des de l’inici per a blocaires i lectors, perquè els uns sense els altres no som res. Una abraçada i gracies per organitzar-ho tot tan bé.

  2. Companys, realment va ser una festa, va tenir tots els ingredients, bona cuina, bon veure i bona conversa!

    per cert el de la ratafia casolana, vaig ser jo ; )

    Salut i fins aviat

    Maurici

  3. Si que va ser una festa. Una nit on vem menjar molt i molt bé, on vem conversar encara millor i on vem riure superlativament.

    De petit me’n donaven dos???? 😛

  4. Quina enveja! I no ho dic pel menjar, que té una pinta boníssima, sinó per l’ambientàs que, de segur, s’hi va crear. nosaltres (Oreto i Francesc inclosos) estiguérem de mani per Blavència, carregant piles per un any més en aquest erm.
    Molts besos!

  5. Hooooola què tal!!!!!

    Va ser un sopar memorable, molt divertit, i què curt es va fer!!! Ens va fer molta il·lusió conèixer a ta germana (és com si fos la germana de tots, oi?), i el retrobament amb tota la colla sempre és garantia d’alegria i felicitat.
    Moltes gràcies Massitet i Kisumenja per montar aquesta farra!!

    Se us estima!

  6. Va ser una nit fantastica, ho vam passar molt bé!!!! el sopar bonissim me quedo amb el salmó marinat i els bombons de fua, trobo que en vaig menjar uns 3500 jajajaja.
    De veritat que tot fantastic, el sopar , el restaurant i lo millor LA GENT !!!
    Moltes gracies Txell jo també tenia ganes de coneixer-vos!

    1. Manoooooooooooooooooooooooooooos!!
      Quina alegria saber que us ho vau passar bé. Encara que ja ho sabia, ens encanta que ens ho digueu per aquí. De tota manera, jo ja sabia que vos ho passaríeu be: són bona gent i el restaurant està bé! Va, a vore si vos feu fijos dels fregaos gastroblocaires!! jajajaja

  7. Hola colla!
    La veritat és que va ser una nit estupenda. De totes maneres, quan els assistents al fregao són els qui són, l’èxit està més que garantit!!!

    Xavier, a la propera avionet i cap a Barcelona! No t’ho penses dues vegades!

    Josep, tens tota la raó del món: a partir d’ara, si depén de mi, oberta a lectors! No somos nadie!

    Quinteros, feu-ne una fotocòpia de la tapa del tuper i veneu-la!!! jajajaja

    Maurici, prenc nota i edito el text en tenir una estona! Genial tornar a veure’t!! 😉

    Starbase, una gran síntesi! Com la que vas fer al teu post! Te’n dovanen, dos? Si?? No ho hagués dit mai! 😉

    Queti, haurem de muntar alguna cosa a mig camí, no? Així podrem fer un encontre nacional de blocaires!!! 😉 Se m’acut que potser Vinaròs podria ser un bon lloc! jajajajaj N’hem de parlar, d’això…

    Sargantana, ens hem de preocupar???? jajajajaj SI vols apuntar-te a una trobada de les nostres només has d’estar pendent del blocs. Ho fem públic amb temps! I si, ens ho pasem molt be!!!

    Vermells, moltes gràcies!! Ja es marca de la casa (dels blocaires, vaja…) que les trobades siguin ben entretingudes!!! I a ma germana us la deixo, però a ratets, eh??? La volem tota per a nosaltres!!! jajajajaj Ens sentim estimats, vermells… I vosaltres? Esperem que també!!!!!!

    Gemma. va estar molt be i la festa va ser grossaaaaaaa….!!! 😉 Avui t’hem vist a TV3!!!

  8. Hola Olleta!!!

    Quin sopar més guapo! Quin menjar i quin beure mare meva!! I quina companyia!!!!!
    Aquest era el nostre tercer àpat a l’Àtica i en cap de les ocasions ens ha deixat de sorprendre!
    Quin salmó!!! Quin foie!!!!! Són increïbles aquesta parella!
    Una crònica complertíssima!!! 😉 I un plaer haver-vos cedit les fotografies per il·lustrar part de la crònica!

    Una abraçada guapos!

    1. Hola Nuni!
      Jo estic d’acord amb tu. I ens va passar una cosa una mica curiosa: ja no sabíem com explicar com ens agrada aquest lloc i com ens agraden les trobades gastroblocaires. Jo tindria un bloc de cuina només per poder anar-hi de tant en tant!!! jajajajajaj Se’ns acaban les paraules i ja no podem posar més signes d’exclamació…
      Moltes gràcies per les fotografies, estimats! Eres totes tan bones que sempre que he pogut he triat les vostres!!

  9. I l’afortunat que es va emportar la ratafia vaig ser jo! hurrrrlll!!!

    Realment va ser divertit el sopar, el vi estaba de collons 😀 i la companyia fantàstica.

    Però en quins merders que ens fotem, eh?!

    Petardos, a veure quan arreglem el tema Jaqueta i aixi ens veiem ^^

  10. ei, quina crònica! no us heu deixat ni un detall…bé, només que ami em va encantar la mouse els daus de xocolata, que tot i estar tipa de formatge, no me’n vaig poder estar i vaig repetir!

    Espero la propera!!

    Martí, jo encara tinc la càmera a cals Olletes i no faig cap creació nova per no desperdiciar-la!…aish!

  11. Que m’hi voldreu, a la propera? M’heu posat les dents ben llargues! Quin sopar, quin ambient i sobretot… quina selecció de blocaires que hi havia!
    Esti ben segura que ho vau passar divinament!!!

  12. Ep, riure i riure molt…el Vailet va ajudar???

    I ja em perdonaràs …però el meu amic invisible….estava de mort!!!…una capseta hand-made plena de bombons de xocolata…mmm…(gràcies Martí!)…

    Ptnts

  13. Felicitats pel sopar! Ja veig que va anar molt bé. Aquesta vegada no me,n vaig assebentar. L’anterior me,l vaig perdre per un compromís, a veure si em puc estrenar al següent. Records.

  14. Hola nois!

    Realment va estar genial. I el tema d’estar de peus ho posaria com a condició, ja que es fomenta el poder xerrar amb tothom.

    Una vetllada inoblidable!

    Salut a tots!

  15. Que bé que ho vau passar, i com molt bé dius lo millor la gen, una llàstima no haver pogut vindre, ens acontentarem amb les cròniques.
    Un peto

  16. Martí, que al final tampoc no vam xerrar gaire tu i jo, eh? A veure si la jaqueta dona perquè ens dirigim la paraula! Jjajaja!!!

    Va estar tan bé, Gemma, que ja intentàvem no deixar-nos res perquè els nostres lectors i aquells blocaires que no havíen pogut venir en gaudissin també (i els fessim dentetes, jejej). Potser haurem de quedar tu i jo, que ara tinc més temps que Massitet…

    I tant que t’hi voldrem, Picarona! Quants més serem més riurem, i ja et deus imaginar que de riures, un fart!!

    Petonets i abraçades a tothom!

  17. Hola estimats!
    Teniu tots raó en una cosa: ens ho vam passar millor que molt bé!! Quina gran nit…

    Marta, el Vailet va ajudar a riure i a oblidar més de la meitat dels amics invisibles! Moltes gràcies pel recordatori, bonica! Em va agradar molt, tornar-te a veure…

    Xavi! Em sap greu que no vinguessis perquè no et vas assabentar! Et tinc present per al proper sopar, l’organitzem nosaltres o no. M’agradarà conèixer-te!!

    Xavier, completament d’acord: condicions sine qua non fer-lo de peu! Organitzadors del proper, teniu-ho present!!! 😉

    Hola Gurmet! L’únic que cal per venir als Sopars en bloc és assabentar-se que els fan i estar atent als períodes d’inscripció! Per tant, si vas consultant els blocs de cuina fets des de Catalunya, t’acabaràs assabentant! Per cert, t’afegiré al directori de blocs en català que tenim aquí al costat, a la dreta. I benvingut al món gastroblocaire català! Salut!

    Sión, Sant Jordi és Sant Jordi. Però ja saps que no parem, així que no trigarà gaire en aparèixer una nova ocasió per trobar-nos sopant (que sense sopar ja ens trobem!!!) 😉

    Salut i fins aviat, estimats!!!

  18. Un sopar memorable, si, per la companyia i pel restaurant!! Això del salmó… I el foie??? Estava deliciós!!!! Jo crec que en vaig menjar mes que no pas salmó.
    I si Vermells, Massita és com la germana de tots els blocaires!!!
    Genial que vinguéssin lectors. Gràcies Olleta per l’organització, i Mar, molt bona idea la del regal!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s