Màster en cassoles de fang

Fa unes setmanes, aprofitant que la meva mare rondava per Barcelona, vam anar a comprar una cassola de fang nova. Per gran pena nostra i en especial del nostre paladar (el toc del fang usat és únic), la que havia heretat  precisament de la matriarca Massita va morir a mans d’una cruel vitroceràmica que no va entendre la delicadesa d’una de les joies més preuades de la nostra cuina…

Substituir una cassola que porta 15 anys amb tu i ves a saber quants amb la familia no és fàcil. Per això vam necessitar l’ajuda de la mare i per això vam acudir a una botiga de Travessera de Gràcia on un senyor, que ja huaria d’estar jubilat però per sort no ho ha fet, regenta una botiga que fa més de 50 anys que es dedica a la cosa de les cassoles. Anàvem a buscar una cassola de fang, oi? Doncs vam sortit amb cassola i amb un títol de màster sobre la matèria…

DSC_1121.JPG
Un cuiner valencià sense una cassola de fang; o no és cuiner o no és valencià! | Olletadeverdures.cat

Que les cassoles de fang són delicades ja ho sabia. De fet, la nostra va morir perquè la vitro traïdora va assassiar-la aprofitant una petita esquerda que se li havia fet de tant usar-la. Bé, es cert que algú va posar-la a sobre de la vitro quan tot el món sap que no estan dissenyades per a tal estri diabòlic. Però això és secundari. La idea clau a retenir aquí és que són delicades, les punyeteres.

Ara bé, que eren taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan delicades no ho sabia… No se’ls pot donar copets als laterals ni enlloc. No es poden posar buides al foc. No suporten els canvis forts de temperatura. No es poden posar al foc al màxim. S’han de netejar bé abans de fer-les servir i s’ha de fer fent que bulli aigua gelada al seu interior. La veritat és que aquell senyor ens va acribillar amb dades importantíssimes per a la futura supervivència de la nostra nova joia.

escanear0001.jpg
El llibre de text del màster. No em direu que no és útil! | Olletadeverdures.cat

A punt vaig estar de treure una llibreta per apuntar o posar a gravar el mòbil, us ho juro! Però no va fer falta. Després d’un monóleg farcit de dades -i tot sigui dit, estressant de nassos- el bon home em va dir amb aquella alegria: “et poso aquest paperet amb totes les coses que t’he dit i alguna més, per a que no s’oblidi“. “Gràcies, mestre”, em va sortir. Hagués pogut afegir: “Canvii l’estratègia, jefe: doni primer el paper!!!” Però fer això  hagués resultat molt impertinent: el senyor ho feia amb carinyo i jo diria que passió per les cassoles en qüestió.

Total, que ara som màsters (del universo, je!) en això de les cassoles i a més en tenim una de supermoderna dissenyada per a vitroceràmiques (el món canvia tant, xicons…). Ja la vam netejar com il faut i ja l’hem estrenada amb un clàssic de casa: vedella amb patates. Aix, que bona és la “vella cuina familiar”…

Salut!

P.S.: Per cert, la vitroceràmica va morir a les mans del nostre lampista pocs dies després, sentenciada com estava des que havíem entrat al pis i condemnada a pena capital després d’assassinar la pobra cassola familiar. A mi, el jutge em va absoldre del càrrec de “col·laborador necessari”… 😛

Anuncis

35 thoughts on “Màster en cassoles de fang

  1. A mi que no em treguin les cassoles de fang… en vaig tenir una per vitro (en un altre pis que vivia) i va morir al cap de poc… A mi dóna’m una bona flama, el gustet de fang i un bon xup-xup i la més feliç!
    Apa màsters del universo, petons i bona nit! 🙂
    Sandra

  2. Gràcies per compartir aquest màster! per què ho és, sense cap mena de dubte. Què ignorant.. no tenia ni idea que hi havien cassoles de fang per a la vitro. Apa, doncs a comprar-ne una que és imprescindible a la cuina. Salut!

  3. ep!!! on està aquesta botiga? la meva cassola de fang petita ha passat ha millor vida i la botiga on les comprava ha tancat (i pel meu barri no en trobo cap)!!!! m’ho pot dir si us plau?
    infinites gràcies!

  4. Un dia tota contenta em vaig comprar una cassoleta de fang, i al cap de 3 dies… va petar 😦 Es clar que vaig quedar ben escarmentada, no sé què m’esperava, amb aquella cassoleta tan bé de preu que havia aconseguit. La veritat és que també sóc una enamorada de les cassoles de fang, i dels fogons. Al pis de barcelona per sort no hi tenim vitro, i jo sóc l’única que està acostumada a fer servir fogons, doncs a casa dels meus pares també hi ha fogons. Els altres hi són bastant reticents, “que si fa olor de gas” “que si explotarà i ens morirem tots…” Però jo ben feliç! Us faré cas, i com que tinc la travessera de gràcia a tocar de casa, aniré a visitar aquest bon mestre, i ja d’entrada, li demanaré el paperet… 🙂 Es clar que si m’ho vol explicar i li fa il·lusió no li diré pas que no! Amb els centenars de cassoles que deu haver venut ja en pot saber ja!!

  5. Caram! Sí que en vau aprendre de coses sobre el món de les cassoles de fang! Jo vaig tenir l’oportunitat d’heretar-ne una de les bones i la vaig refusar perquè pensava que amb la vitro no eren compatibles, però veig que vosaltres hi heu cuinat… Clar que el resultat ha estat poc encoratjador per a la pobre cassola…

    Petons!
    La Taula d’en Bernat

  6. Jo tampoc sabia que hi havia cassoles per vitro. Suposo que ja es demanar massa si n’hi ha per induccio?

    Jo he de dir que estic content amb la vitro. Al principi em va costar molt deixar el gas i en particular els xups-xups a la cassola de fang, pero ara ja m’hi he acostumat i els guisats surten tant bons com abans. Les cassoles encara les guardo i les utilitzo per servir els plats especialment aquells preparats el dia abans i escalfats al forn.

  7. Ets un pou de sapiència, xiquet! Gràcies per la informació; m’agrada molt fer faves amb alls tendres, sèpia en ceba, o l’arròs al forn, en cassola de fang. El problema que tinc ara és que, per majoria, a casa van decidir canviar la placa de gas per una d’inducció… No sabia que es feren cassoles per a vitroceràmiques. Ja tinc una altra feina per demà! Gràcies!

  8. la vitroceràmica també es va carregar la meva cassola de fang i no n’he comprat més perquè no sabia que existien aquestes més modernes, m’ho apunto perquè un cuiner català tampoc no és un cuiner ni és res sense una bona cassola de fang. el capipota és impossible que quedi igual sense aquest estri, i ja saps que te n’he de fer un el dia que pugis!

  9. Conec aquesta tenda de la Travessera, ha estat el proveïdor de la meva família durant anys, ja que vivim al costat, però des de fa temps utilitzo les cassoles de ferro de Castey i n’estic molt contenta… encara tinc una de fang, per a les ocasions especials… El que no m’acava de agradar és la cuina vitro, les hi he provat a casa de amigues i… jo soc de foc, de flama…ara la pujo, ara la baixo…
    Petonets

  10. Aquesta es una de les raons per les que en reformar la cuina, i malgrat l’ incomprensió generalitzada de familiars, lampistes i venedors de electrodomèstics, ens varem decidir per seguir cuinant amb FOC!!!

  11. Ep xicots, que sou més urbans que la porta Ferrissa, les cassoles de test sempre han estat delicades, molt delicades, per això els terrissaires en venien tantes, de tantes com se’n trencaven. El que potser no sabeu és que quan es badaven o partien (un partit polític de no recorde on adoptà el divertit nom de Partit Badat). Hi havia una mena de manyà que anava pels carrers amb la cantinel·la i les dones treien els testos badats o partits i els ‘llacava’ que així es deia aquesta activitat, amb unes grapes metàl·liques i una pasteta blanca que deixava la cassola a punt per al dinar. Teniu raó quan parleu del gust diferent. El fang, ai! demana foc directe o com a molt, l’indirecte del forn. Heu provat a fer alguna olleta amb cassoleta o perolet de fang? A cap veí de la Vall d’Uixò se’ls ocorriria de fer l’arròs en perol en atifell de ferro o d’acer, es burlarien d’ell. Guaita si bulliu la llet amb un casset de test, us xuplareu els dits! O si sofregiu uns allets amb calamarsets i sepionets de Vinaròs, meleta, xicons.
    Perla

  12. el mateix que passa amb les cassoles de fang passa amb els tagins… ja ni recordo quants me n’he carregat!! Ara en faig servir un d’alumini que és una meravella, pobret, no es queixa mai… 😉 El meu marit em diu que no hi ha res com el gust del tagin de fang, però és clar, com que ell passa de cuinar, la culpa de quan es trenca recau sobre mi…. La veritat és que amb les presses d’avui en dia no es pot cuinar en cassoles ni tagins de fang, jo tots els he trencat amb el canvi de temperatura, volent-los escalfar a corrre-cuita… Mersi per la informació… això em referma en seguir fer servir l’alumini 😉
    Salutacions!

  13. Aquí uns altres fogons amb foc encara que he de dir que les cassoles de fang les tinc una mica oblidades, faig servir les negres de ferro. Però ves per on, m’ha entrat un rampell de nostàlgia que em farà rescatar les cassoles del prestatge de baix per al proper xup-xup.

  14. jajaaj!! m’ha encantat el post. Jo tampoc sabia que fóssin tan delicades. Ho tindré en compte tot i que em sembla que dintre poc i una temible inducció no permetran cassoles de fang a casa… 😦

    Molts petonets guapos!!

  15. Poca broma amb les cassoles de fang que a mi m’han de servir per fer un arròs al forn que d’ací a no res tindré un dinar familiar a casa i he de quedar bé!

    Mira que ser col·laborador de l’assassinat d’una cassola de fang!!!!!! Això no m’ho esperava de tu!!

  16. Doncs jo també vaig comprar la nova cassola de fang que pot anar a la vitro, una tarda que vam anar a la Bisbal d’Empordà. Vaig seguir totes les passes per posar-la a punt i de moment em va molt bé.
    Fa unes setmanes hi vaig cuinar un arròs negre que va quedar molt bo.
    Fins aviat!!!

  17. Hola colla!
    Parella de la bordeta, quantes coses sàvies que diue! Visc el fang, visca el gas i visca el xup-xup!

    Eri, nosaltres ens vam assabentar allà! Jo estava convençut que no existien… Per això vam voler fer el post: vam trobar que deia moltes coses interessants, aquest senyor! 🙂

    Anirac, de res! jejejejeje 😉

    Oh, Xesca! Quan dieu que torneu!!! Què bo, l’arròs brut… Però encara no m’he atrevit a fer-ne a casa…

    Sara Maria, visquen!!

    Núria, jo li tenia mania “Preventiva” de tot el què m’havien dit. I després de tenir-ne durant uns pocs mesos, ja veus: directes al gas!! Quin pal, oi, tenir-la i que no t’agradi? 😦

    Bet, jo ja he provat gas, vitro i inducció i em quedo amb el primer sense cap mena de dubte… Per tant, entenc que estiguis tan contenta amb el gas! Ves a visitar al mestre i a verue què et sembla… jejeje

    Mar, tu sempre tan precisa! jajajajajaaj

    Anna, compte amb la vitro! Que la meva me la vaig carregar precisament perquè no era apta per a vitri! Les fan més planes… No ho provis!!!! 😉

    Hola Joan!
    Benvingut al nostre bloc i moltes gràcies per la visita i el comentari. Sobre si n’hi ha per inducció, la veritat és qu no entic ni idea! Suposo que sí, vist com evoluciona això… I sobre el gas… Suposo que si no tingués més remei m’hi acostumaria… jejejeje

    Queti, que jo només faig d’intermediari! jajaja I quines receptes més bones que esmentes… Per cert, si en trobes per inducció, avisa! QUe hi ha demanda! jejejeje

    Manel, cuiner català: no cal que en parlem més! Tan aviat com tinguis la cassola avisa, que venim a pel teu capipota! Pots pujar-hi de peus!

    MaryLou, és una botiga ben peculiar i ben interessat: heu estat ben servit, doncs! I les cassoles de Castey són paraules majors: jo no n’he conegut de millors. Ara, el toc del fant usat…

    Gat i gos, hem de resistir! La veritat ens farà lliures! jajajaj

    Perla, bonic, quin riure!!! jajajaja Urbanites a matar!! Prenc nota de moltes de les receptes que em dius. Només t’afegiré un plat a la llista: com fer un arròs al forn sense cassola de fang??? Gracies de nou, mestre!

    Mandarina, tens tota la raó del món amb això de les presses: escalfar-les de cop, voler escurar-les quan encara no estan prou fredes… I no sabia que hi havia tahines d’alumuni. Però, clar: perquè no? 🙂

    Glòria, que el ferro també té el seu què, eh? Vaig correns cap al Café, a veure quina joieta ens regaleu per fer amb fang! 🙂

    Alba, gràcies pel teu comentari!!! mmmmmmm t’has passar al costat fosc de la cuina, eh?? mmmmmmmmm. Mal fet! jajajajaaj Ves que no n’hi hagi per a plaques d’inducció. Petons tornats, Alba!

    Sion, m’agrada com ho has dit: si, molt senyora! Una mica massa, potser! Je!

    Ximet, tot el respecte: sobretot, per fer una arròs al forn! No hi ha millor manera de fer-lo. Per cert, vam quedar que tu i jo erem com germans, no? jajajajajaja Bon profit!

    I què tal la cosa, CArme? Entenc que molt bé! Jo ja tinc ganes de fer-la servir prou cops per tenir el toc del fang usat! Aix, que bo és menjar bé!

    Xicons i xicones: salut a tort i a dret! Au!

  18. Les cassoles de fang són SUPER delicades!!!! Per això no en tinc, així m’estalvio un disgut com el vostre… que una cassola amb tanta història al darrera és insubstituible!
    No sabia pas que ara hi haguessin cassoles de fang aptes per vitroceràmiques, ja veig que m’hauré de posar al dia 🙂
    I què tal va quedar la vedella amb patates? Igual que amb la cassola original? 🙂

  19. Hola, hola!
    Gemma, sí que són delicades, sí! Però jo no concebo una cuina sense… Tot i que el disgust va ser considerable! A veure si la no va arribar als meus fills!!! jjajaja I això de la vitro, certament, és que món està canviant molt…

    Jajajajajajajajaj!! Molt bona, aquesta!! Ara te l’envio per correu electrònic!!! 🙂

  20. No he pogut ni volgut evitar fotre’m a riure intentant posar-me a la teva pell davant del venedor… tens una manera molt divertida d’escriure i de transmetre les coses. Felicitats.
    Jo això de les cassoles ho porto a dins, ja que he estiuejat molts anys a Breda, la mare de totes les cassoles de fang de Catalunya i de molts altres llocs.
    Allà em deien, a més del que et van dir a tu, que remullés el cul de la cassola cada cop abans cuinar. Salut i fins aviat!

  21. Nosaltres n’havíem partit un parell en pisos d’estudiants, sobretot fent l’idiota i no respectant aquests canvis de calor-fred. Ara, des que vivim aquí, amb la cuina d’inducció no en tenim (i de fet la trobo a faltar ben poc, amb un parell de ferro colat de Le Creuset fem el mateix, o més :-))

    1. jajajja! Surfzone, això dels pisos d’estudiants és una font d’anècdotes sobre qualsevol cosa!!! ;-P
      Jo encara tinc la cocotte de Lecreuset pendent d’estrenar. Espero no tricgar gaire, que la vaig comprar abans de Nadal!!! 😦

      Salut!

  22. Hola, som mallorquina i aquí tenim molta costum de cuinar amb greixonera de fang. Jo particularment tot ho cuino amb fang. Amb ses olles de ferro es menjar te un altre gust, no es pot comparar. No me imagin unes sopes mallorquines dins una olla que no sigui de fang, buagggg. Des de un cuinat de llegum, un bollit (espècie de “cocido madrileño”), un arròs, fideus, salsa pels mancarrons, tot.
    Les tenc de totes mides, fins i tot olles. Ah… i plats! Aquí deim “escudelles”.
    Per cert, a Mallorca abans d´emplear-les per primera vegada lo que feim es tenir-les en remull amb aigua un parell d´hores. Llevonses pasam un all pel baixos. No se m´ha rompuda cap.

    I ara tenc un bon problema. Vull canviar sa cuina i posar una de inducció. Je, no es pot emplear es fang. Estic cercant per tot si fan olles de fang per a inducció. Em podeu ajudar?
    Gràcies i no oblideu mai el fang, és meravellós.

    1. Hola Coloma!
      Moltres gràcies pel teu comentari i per la confiança que ens fas amb la teva pregunta. SObre això, a nosaltres ens va dir el senyor que ens va vendre aquesta cassola ens va dir que també servia per a inducció! Són més planes i no fan la típica panxeta tan graciosa. Això sí, el gust, que és important, el donen com cal!

      Estic amb tu que les coses que es couen amb fang queden diferent i no només de gust, també de textura i de cocció. I prenc molta nota d’això de l’all: si amb totes les que téns no se n’ha trencat cap, és que funciona segur!!!

      A veure si téns sort i en trobes per inducció!

      Salut!

    1. Hola Joana!
      Em sap molt greu però és que no el recordem! A veure, t’ho explico una mica a veure si t’ajudo. Venint des de Gran de Gràcia, està a la vorera banda muntanya força més enllà del Mercat de la Abaceria Central, però abans d’arribar a Bailen. És una botiga molt estreta, que gairebé no es veu. Vella i polsosa, no amina gaire a entrar…

      No et sé indicar millor, ho sento! Espero que sigui suficient…

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s