Entrepà de peix fregit

Segurament per la majoria de vosaltres un entrepà de peix fregit és una cosa prou insòlita. En canvi, per mi és una menja força habitual. Està molt associada a les nits de quan era un nen i vivia amb els pares a Vinaròs. Ma mare, els dies que havia sobrat peix fregit del dinar, se’l desmollava pacientment i el posava dins d’un tros de pa que havia sucat abundantment amb tomàquet. Hi afegia un rajolí d’oli d’oliva i no gaire sal. Encara ara, alguna de les nits que parlem per telèfon, em pregunta: “Saps què he sopat?“. Jo li dic que no, però ja sé que em dirà que s’ha fet aquest entrepanet…

DSC_0325.JPG
un "redonet" de Ca Massita farcit de peix fregit... | Olletadeverdures.cat

Ahir vaig fer peix fregit per dinar i, deliberadament, en vaig fer de més. De fet, quan el vaig comprar al mercat, dies abans, vaig decidir que me’n enduria més del què em faria falta per poder-ne fer un entrepà. La idea de fer-lo em va saltar al cap, per sorpresa, en veure aquelles peludes (orientals, pelaies) molsudes i frescotes a la parada de l’Eva i l’Ismael al Mercat de Sants

I aquí el teniu: modest, discret, d’aprofitament. I (emocionalment) deliciós

Salut!

Anuncis

30 thoughts on “Entrepà de peix fregit

  1. Caram! M’encanta el concepte de desmollar-lo, molt elegant. D’entrada m’ha recordat al bocata-calamares madrileny, per allò de fer un bocata amb fregits del mar, suposo. 😉

  2. a Cas retxer (ca els meus padrins) no és res extrany fer entrepans de peix, però el feim amb gerret escabetxat. Ara és el temps que més n’hi ha, per què el gerret està gras i gros, i és més gustós que fer-lo amb el gerret prim. Sa padrina fa s’escabetxo, i quan hi vaig, vaig directament a la greixonera d’escabetxo que te damunt sa taula, i agaf una llesca de pa i me faig un entrepa. El padrí també cada vegada que hi passa per davant se’n fot un…
    Visquen els entrepans de peix frit! fins i tot VISCA EL MCFISH!!!

  3. Això és el millor del dia següent!!! des de petita a casa ens menjavam així, com tu dius el peix que sobrava del sopar!!! el meu marit i els meus fills no ho entenen, però amb el pa sucat amb tomàquet i un rajolí de bon oli… ummmmmmm!!!
    Petonets

  4. A casa meva també era costum: pa amb tomàquet i una mica de peix fregidet. No arribàvem a fer-ne un entrepà però … Mmmmm, que bo, oi?
    Ara que visc sola (bé, sense pares) ho he intentat importar a casa meva, però el meu company (de Vinaròs) és un plat que al que no acaba de trobar-li la gràcia … Aquests vinarosencs …

  5. Que bo deu estar! Això de no tirar al fem menjar i, a més, de convertir el que ens ha sobrat en un plat/entrepà tan bo com l’originari, és fantàstic. Mira que et copie la idea, que els xiquets, de vegades, s’ho acaben tot, i d’altres, quasi no ho tasten!
    Besets

  6. M’he emocionat amb l’última frase, sou uns cracks!
    Aquest entrepanet no me’l perdo, decidit!! A casa ens agrada molt el peixet fregit i el proper cop també en faré de més per donar-me aquest plaer!!

    Molts petonets guapos!!

  7. Ohhh Masitooo!!! M’has recordat a els anys de jovenet, a la vora de l’estiu jugant pel “camp batalla” de Vinaròs amb l’entrepà a la mà per a sopar. Ma mare també era una especialista de l’entrepà amb peludes fregides!! Rebò!!

  8. A mi no em feien entrepans de peix fregit, però llegint aquest post he recordat una cosa que feia temps que no recordava. Quan era petita i em quedava a casa dels avis, la meva àvia comprava peix i el feia fregidet… jo no en volia i per tal que en mengés sempre me l’amagava darrere d’un bocí d’un bon pa amb tomàquet 🙂

  9. Hola colla!
    Ostres, ben bé hagués jurat que era una cosa una mica estranya, però hi ha molta gent que el coneix! 🙂

    Pablo, mai hagués dit que “desmollar” fos elegant, però si tu ho dius! Ja saps que et respecto molt… I sí, el plantejament semblaria el mateix no? `:-( jejejeje

    Ei, Xisco! Amp peix escabetxat ha de ser una passada! Ai! Què seria d’aquest món, sense els padrins??? McFish? Prefereixo el McPeludes! jajajajaj

    Josep, vistos els comentaris és un èxit que té molts de pares!!! 🙂

    MaryLou, sense cap mena de dubte amb el peix fred! Deu ser generacionals: a mi m’agrada, però a ma germana i les seves amigues no. En canvi, els pares de tots en mengen…

    Hola Iolanda! Aquesta vinarossencs són més raros que raros! jajaja La veritat és que a la mevu dona tampoc li agrada i ho faig només quan sé que soparé sol… Benvinguda al bloc i moltíssimes gràcies pel comentari!

    Starbse, vols que mirem de resoldre això del rodonet??? Cap problema, ja ho saps!!! Si el proves ja em diràs, eh?

    Sandra, certament: poques coses hi ha millors…

    Queti, copia el que vulgues! Ja saps que jo intento copiar-te tant com puc! jajaja De vegedes, les receptes d’aprofitament són tan bones com les millors… 🙂

    Judith, gràcies! Em pensava que al final era la menja més habitual de la gastrosfera!! jajaajaj 😉

    Lola, benvinguda i gràcies per comentar!!! I tens tota la raó: ben bo!

    Aix, taller, quin cosaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! I mira que les llenties amb arròs ja m’agraden! Però en entrepà… Què era mala menjadora, de petita??? Jejejejej

    Dolça, i ben curiosa! Ara, es veu que no tant, eh? Jo, fins avui, estava convençut que era una cosa més aviat familiar…

    Alba, gràcies pel comentari, tan xulo… I ja em contaràs que tal el peixet fregit “entrepanat”… M’agradaria que t’agradés! 🙂

    Gemma, sigués (més) excepcional! Prova’l!!! 🙂

    Joan! Què me contes! També menjaves “bocadillos” de peludes fregides! Què fort! El de peludes és el millor amb diferència. Ma mera també el fa en llucets, però ni punt de comparació!! Ai, el “camp batalla”… 🙂

    Ostres, bet, és veritat! A la meva familia també hi ha, encara ara, la tradició de fer passar el peix amb una mica de pa si al nen no li agrada… Ves qeu no vingui tot del mateix lloc! Ep, gran aportació maca!

    Colla, salut i peix fregit! Je!

  10. M’ha encantat aquesta entrada de “peix fregidet”. No m’estranya gens que siga “emocionalment deliciós” amb eixa marassa que tens. Salutacions

  11. Sabeu que vaig sopar ahir per la nit? ahhhhhhhhhhhhh… tenia una mica de lluç a la romana del migdia…. eh? ho sabeu eh?

    Això dels redonditos hi hem de posar remei, en efecte!

  12. Hole Genís! Benvingut a Olleta. Un plaer llegir-te i recomenant els sonsos, un peix tan oblidat, oi? Prenc nota per al proper sopar! A revuere! 🙂

    Francesc, és que ma mare és molta mare! jajajajaaj I el peix fregidet es mereix una entrada com cal!!

    Starbaseeeeeeeeeeeeeeeee, que res un grandeeeeeeeeeeee!!! jajaja No has tardat ni 24 hores! Nosaltres també t’estimem, mestre! 🙂 I els “redonets”… deixam pensar! jejejej

    Salut, colla!

  13. Hola a tots, a casa nostra com que quasi cada dia per sopar mengem peix,si en sobra, l’entrepà de l’endemà per esmorzar es fa amb el peix que ha sobrat i és realment deliciós.

  14. Quins records! Jo que ja tinc una edat… m’hi recordat de molts vespres a casa els avis, al poble, que menjavem això, pa amb tomàquet am peix esmicolat que havia sobrat del migdia!

  15. A casa, de petit , jo ho havia fet amb peix fregit o més aviat a la planxa ( ja que no menjavem gaires fregits) del que havia sobrat. Ara encara ho faig quan vaig a casa dels pares, normalment el dissabte al dematí , quan arribo busco el peix que ha sobrat del sopar de dissabte i esmorço un entrepà fred i sempre ben sucat amb tomàquet i oli.

  16. Hola colla!
    Sión, efectivament és allò de la memòria gustativa. I és veritat!!

    Montse, moltes gràcies per la visita i pel comentari! És una altra manera de fer-ho, sí senyor! Nosaltres això ho feiem amb la truita que el pare no es menjava per sopar els dies de molta feina a la fleca! 🙂

    Lola, tu eres dels nostres en això de l’horari!

    Joan, ara que et llegeixo en vol sonar que amb peix torrat també el feia ma mare. Però llavors, en comptes de al pa, el boooooooooooooon rajolí d’oli ja li posava al peix esmicolat… Què bo, l’esmorçar…

    Núria, gracìes pel comentari! Jo no puc dir que sigui el meu preferit, però sí que busco poder fer-lo de tant en tant… 🙂

    Colla, m’he quedat molt sorprès (i estones bastant emocionat…) de veure que és un entrepà força comú al nostre país. També, que molta gent el té associat a records d’infantesa entranyables. Quanta il·lusió m’ha fet tot plegat! Gràcies per compartir-ho!!

    Salut!

  17. Que bo! Jo aquest peix no l’he menjat en entrepà, però sí en una llesca de pa amb tomata, estil Catalunya, i m’encanta. Ara m’has fet ganes de menjar-ne una altra vegada, ja fa temps que no faig peixet fregit. (Per cert, m’encanten les vostres històries familiars). Besets.

    1. Hola Asela!
      En llesca de pa també ha d’estar ben bona, és clar! A fi de comptes, la ida és la mateix, no?? I moltes gràcies pel teu comentari sobre les nostres històries familiars… 🙂

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s