Probablement, el títol d’avui us ha descol·locat una mica. Tal com hem explicat aquí i aquí, la filosofia que hi ha darrera dels plats que hem anomenat pim pam pum és que els fem amb les restes (més o menys dignes) que queden per la cuina i, encara que no és un tret imprescindible, amb molt poc temps (en un pim pam pum, vaja…). I tot això, es clar, pot semblar poc compatible amb un plat que hem titolat de festa…
Pot semblar, efectivament. Perquè resulta que diumenge passat vam fer un plat molt festiu que ens vam treure de la màniga combinant una bona pasta italiana, uns negritos caçats pels pares de la Kissumenja, un tall de salmó fresc, una pasta italiana boníssima i ben bonica; i un xorret de nata salvada in extremis de generar penicil·lina natural… La recepta, la veritat, no té molt misteri.
Bollim la pasta amb aigua abundant ( i una cassola gran, que és bona, bonica, no precisament barata i no volem que es trenqui!). Mentre, saltem els bolets (negritos o els que tinguem: és una recepta pim pam pum!) i quan ja estiguin gairebé al punt, li afegim un xorret de nata per cuinar (la idea és fer una salseta que ho lligui tot). Quan la pasta estigui al dente, la posem durant un minut a la paella on hem fet la salseta. Mentre aprofitem per fer el salmó a la planxa al vostre gust (tomba i tomba, en el nostre cas).
I ja està. Només la presentació és el què li dona un toc de festa . Bé, això creiem nosaltres. Blanc i negre a la base, amb el punt rosat del salmó a sobre. Quan us el poseu a la boca, el sabor que resulta també és una mica de festa: barreja de làctic, mar i una mica de terra dóna un molt bon resultat. Bo!
Salut!
Olleta de verdures 
M’agraden les receptes pim pam pum, no sabeu com m’agraden! La de dies que me les he d’enginyar amb les quatre coses que queden per la nevera i el rebost, i en surt un plat molt més que digne! Com el vostre, una pasta bona, bona!
Bon cap de setmana!
Sandra
Ho heu aconseguit, heu fet un plat de festa de recapte. Visca els plats pim pam pum!!
PIM: bona presentació, PAM: ingredients de primera, PUM: bona combinació i gust en l’elecció. Un pim,pam pum, fantàstic! i una recepta que no per senzilla no és de festa, ben al contrari! Una abraçada.
Teniu bona idea, nous, apa a veure el dia que obriu una fonda com cal. Cristo, com s’ho passeu
Perla
Un festival de colors i sabors, i si a més es fa en un pim, pam, pum, què més volem?. Tastar-ho!
Doncs un pim pam pum espectacular… de color, de sabor.. Una festa en un plat aconseguit amb idea i ganes! Una abraçada
D’on us ve la inspiració? Perquè, de vegades, per més que mire i remire a la nevera i al rebost, no se m’acut res de bo. Una bona pasta (de fons d’armari/rebost) és fonamental. Jo tinc un paquet d’spaguetti a l’alfàbega que, amb no res i en un pim pam pum, em fan quedar bé.
Besets
No sabeu quantes vegades he de fer un pim, pam, pum… encara que no sempre em queden de festa com el vostre.
Ha quedat genial. El salmó també m’agrada fet així, daurat per fora i sucós per dins.
Fins aviat
Moltes gràcies per el vostre comentari i per haver-me inclòs en la vostra llista de blocs en català.
Per cert, el pim, pam, pum us ha quedat molt bé.
Fins aviat!
Un pim pam espectacular, ràpid i bó.
Fem cada día festa amb pim pams.
Hola colla!
Efectivament, Sandra, jo també crec que els de pim pam pum són d’aquells plats que et fan sentir més orgullós, oi? Allò de “mira què he fet amb quatre coses i sense preparar-ho massa”… jejejejej
Gràcies, taller! 🙂
jajajajajajaja Moltes PIM gràcies PAM Mercè PUM jajajaj pareixem el Nadal del Polónia! jajajaaj
Perla, ens ho passem tan bé com podem!! Gràcies per la visita periòdica, bonic!
Glòria, si el tastes ja ens diràs el què! Ara, ja t’ho dic: també s’acaba en un pim pam pum! jajaja
Gràcies pel comentari, Eri! Molt elogiós! 🙂 Una abraçada per tu també!
Queti, estic molt d’acord amb tu amb la pasta: un paquet de bona pasta te salva de moltes coses. I aquest que dius tu deu ser fantàstic… L’inspiració? De la gana!!! Ens surt de la gana!!! jjaja
Carme, aquest pim pam pum és una excepció, eh? Els altres són de batalla, de tapar la gana amb alguna cosa una mica divertida… 🙂
Elisabet, benvinguda! Gràcies per al visita i pel comentari. Tot un plaer tenir noves “comentaristes”. I gràcies, també, per la valoració del nostre plat! 🙂
Hola Isabel! A fin de comptes, la gràcia del plat la donen els ingredients de partida en un pim pam pum, no? Apa, festa cada dia!
Salut, colla!
Que bons són els plat PIM,PAM PUM quan queden bons….. els portes a la taula amb una barreja d’inmensa satisfacció pel teu savoir faire culinari i una bona dosi d’incredulitat de que “amb tot alló” aixi sortit un plat tant digne. Aquest té molt bona pinta…
Quin plat més suculent… Té una pinta boníssima i combinen molt bé tots els ingredients. Si, a més, es fa en un pim pam pum…; què més podem demanar? Algun dia que no sàpia què fer, vos copiaré la idea ;-). Una abraçada.
Simple y efectiva: una receta así no puede fallar nunca, tiene garantizado el éxito. ¡Me la guardo! 😉
Aquets plats fets de presa i amb lo que hi ha per la nevera molts cops son tot un èxit, i amb el vostre cas sensacional
Una abraçada
Hola de nou, colla!
Ho ha dit a la perfecció: aquella sensació de “òstia, i això m’ha sortit a mi?”. jajajajajaj 🙂
Asela, còpia el què vulguis! A fi de comptes, tot això del bloc ho fem per compartir. A que sí? Gràcies pel comentari, valencianeta! 🙂
Juan K, quina alegria tornar-te a llegir! Gràcies per la visita i pel comentari… Si la guardes, fes-la servir, ehP 😛
Sión, i mira que diuen que la pressa és mala companyia, eh??? Gràcies pel comentari… 🙂
Salut, gent!