Ara que ja s’han acabat les festes i que molts desitjàvem tornar a la rutina (gastronòmicament parlant) trobo que és bon moment per presentar-vos la primera de les tres amanides que la meva senyora mare va aprendre a un curset amb l’Anna Ferrer Colls amb un nom, per cert, que em va semblar molt divertit: Taller d’amanides fàcils i divertides per la tardor. Aquests dies ens hem fet un fart de menjar però per molt que ens agradi, no us passa també que arriba un punt que ja no podeu més? Doncs au! Ara amanides. Vaig trobar que eren molt interessants perquè es poden menjar com a plat únic.
Aquí va la primera d’elles: Magrana i tofu
Ingredients:
- Canonges
- Enciams variats
- 200 gr de carbassa
- 100 gr de tofu
- 1 magrana
- 3 cullerades de salsa de soja
- oli d’oliva
Preparació:
Es talla la carbassa en tires finetes i es cou una mica amb oli d’oliva. Quan la traiem del foc hi afegim sal i pebre i la posem sobre un paper de cuina per escorrer. Es salteja el tofu tallat a daus i un cop cuit s’hi afegeix una mica de salsa de soja (també es pot marinar hores abans amb la salsa de soja). Es netegen els enciams i es posen en una plata. Finalment, es neteja la magrana i s’hi afegeixen els grans.
Aquesta amanida porta una vinagreta amb: oli d’oliva (50 ml.), suc d’ una taronja, vinagre, sal i pebre.
Mareta meua! Anima’t a fer més cursets d’aquests que el resultat ens va agradar molt!!
kissumenja
Olleta de verdures 
Que bona aquesta amanida. Molt, molt bona. La magrana és una fruita ideal per a les amanides i amb les combinacions d’ingredients com aquests que poseu, es triomfa segur.
Salut!!!
Quina amanida, i que bones les magranes! amb vi i sucre, en amanides, amb guisats amb mel, soles… Nosaltres no som de moltes amanides a no ser que tinguin una mica del que sigui que contrasti, això de dues fulles d’enciam vídues o amb marit no ens fa gens de patxoca.
Segur que aquesta amanida ha d’estar de “rexumet”, la provarem segur. Petons
Les amanides són plats molt agraits, rapids de preparar i l’éxit està assegurat. A més és pot jugar amb infinitat de productes naturals del temps.
Felicitats per la imaginativa amanida que ens proposes.
Recordo que el primer sopar que vaig fer-li a Masitet era una amanida que duia magrana! M’hi heu fet pensar amb el comentari, Olles i Somriures! A veure si recupero la recepta!
LQL, amb sucre sí, però amb vi no les he tastades mai. Ja ens direu què tal si us animeu a fer-la. En tinc dos més d’aquest tipus pensades per penjar properament. I us asseguro que l’enciam no està gens sol… 😉
Gràcies per les felicitacions josep! Ja li diré a la meu mare que va ser qui ens va fer servir de conillets d’indies per tastar el que havia après al curs. O a la dietista que va muntar el curs perquè la veritat és que les altres dues també les trobo molt interessants.
Tots els ingredients d’aquesta recepta m’encanten, el tofu no perquè no li trobo el què… tot i així, és igual, trobo una combinació perfecta.
Kissumenja et vam trobar a faltar!
petons.
Boníssima amanida!
trobo que la magrana queda genial a les amanides!
Bon any!
Cuiners vermells!!!!! Que tenia moltes ganes de conèixer-vos però no va poder ser, what a pity! En aquesta amanida, del tofu em va agradar la consistència, la seva textura barrejada amb els altres ingredients. Però bé, m’imagino que tampoc no es notaria gaire la diferència si no hi fos…
Petonets!
Hola illetapitita! Tens raó. És només la segona que menjo amb magrana i m’agrada, però sovint me n’oblido d’ella, pobreta. Fa aaaaanys que no menjava cap amanida amb magrana fins que no la va fer la meu mare.
Bon any a tu també i gràcies per la visita!