Sopar de cap d’any amb Vilaviniteca

El pas del 2008 al 2009 l’hem celebrat tots dos sopant tranquil·lament a casa, menjant bones viandes; bevent bons vins i caves; i gaudint de l’excel·lent companyia que ens fem, des de ja fa gairebé nou anys, l’un a l’altre. Cadascun per la seva banda, feia dies que  havíem pensat que enguany ens venia de gust una cosa més tranquil·la per celebrar el canvi. Res a veure amb els àpats multitudinaris que tant ens havien fet riure els anys passats però que enguany no veiem igual. “Dissenyarem un bon sopar i ens farem un homenatge particular”, ens vam dir. L’homenatge particular ens l’hem fet (i tant!!), però el sopar el vam comprar dissenyat…

Sopar amb Vilaviniteca (i els seus amics…)
La solució al misteri de comprar un sopar dissenyat i que a sobre sigui un homenatge es pot explicar molt fàcilment a través de la gent de Vilaviniteca, que ja sabeu que considerem una de les nostres botigues preferides. Ja fa uns anys (no recordo si gaires…) que per Nadal ofereixen la possibilitat de comprar plats elaborats per cuiners amics de la casa i que, a més, tenen la casual coincidència de tenir tots estrella Michelin. Carles Abellan (Comerç 24, Tapas 24), Xavier Pellicer (Àbac), Oriol Rovira (Els Casals) i Jordi Vila (Alkímia; no té web?). Tots quatre han fet un plat cadascú de manera que hem pogut gaudir d’un entrant, dos plats principals i unes postres.

pate_abellanD’entrant, Abellán va fer un paté de campabya amb llebre i festucs (11 €) excel·lent, com ja deixava entreveure la pinta que tenia . Mantecós però no pas per escampar, tenia una textura molt agradable i que es feia divertida quan et trobaves els festucs. Molt saborós i afinat, sense ser empalagós. Per menjar-lo, et donaven un paquet de carquinyolis de pistatxos que encara el feia més desenfadat, més divertit. Com que vam veure als ingredients que portava Porto, per maridar-lo vam escollir un vi d’aquesta mena jove, sense pretensions, però que amb el seu punt dolç contrastava molt bé i quedava genial. Per cert, la taca negra que veieu al plat és una reducció de Porto que vaig fer per decorar però que va ser un encert: paté +  carquinyolis + reducció van resultar una combinació imbatible!

canelons_pellicerEl primer dels dos plats forts eren uns “canelons de festa” fets per Xavier Pellicer (18€). Excel·lents en general: beixamel suau i cremosa, molt bona. Farcit molt amorós, ben mòlt i sense cap trocet de carn. Sabors clars, de canelons de tota la vida i molt ben fets. De tota manera, hi va haver un dels tres canelons de la ració que estava molt més especiat que els altres dos. Suposo que deiva ser algun petit problema lligat al fet de produir més o menys grans quantitats. Però la veritat és que aquest canaló era molt més discret que els altres, ja que una clara picantor li feia perdre la subtilesa que tenia el conjunt… Molt bé, en tot cas.

pularda_roviraLa pularda rostida a la coccote de bolets, cebetes, orellanes i suc de rostit (15€) va resultar sublim. Rovira va oferir un plat molt suau, matisat, amb la carn i les verdures al punt; melosa la primera, un pèl cruixents les segones. Molt, molt bé. El sabor de l’au manava clarament, encara que el suc de rostit (desconec de quina carn) aportava un punt de potència que el feia més pujat de sabor. I l’orellana, genial; dolçor, acidesa, frescor… mmmmmmm La salseta que quedava la vam arroplegar amb uns bons trossos de pa Turris, per allò de no desentonar: no anàvem a posar qualsevol pa en un sopar com aquest! Sobre les virtuts del pa Turris, aquí podeu trobar el nostre punt de vista.

postres_vilaEl postre ens va acabar de convèncer que hem d’anar JA a l’Alkímia. Un gotet farcit de mousse de xocolata blanca amb mandarina, pa d’espècies i bombó de fruita de la passió (5€) va ser una cloenda espectacular per al sopar, probablement el millor plat de l’apat. Un contrast continu de textures (cremós, mollut, cruixent) i de sabors (dolç, àcid, especiat) que no va parar de generar un “oh!” darrer de l’altre cada cop que trabàvem un contrast nou, un sabor diferent, una altra textura. Genial!

Per arrodonir bé l’àpat, vam sortir del Colmado de Vilaviniteca (on es recollia el menjar) i vam entrar al celler, just enfront. Solament vam dir una frase: “Venim de bucsar el sopar al colmado i voldríem que ens el maridessiu”. El resultat, molt bé en el vi i regular en el cava. El vi va resultar un negre del Priorat, el Vinyes Baixes 2005 de Clos Dominic (23€). Decantat una hora abans de sopar per oxigenar-lo, es va mostrar com un vi molt complex: corpulència i finor al mateix temps. Concentrat i força alcohòlic, tenia un nosequé entre fruites vermelles en licor, herbes aromàtiques i caramel d’eucaliptus que ens va enoramorar per inesperat. Era un vi fresc! Total, complexitat enriquidora que va acompanyar molt bé l’àpat, tot i que havies d’anar en compte per que no tapés la subtilitat de la pularda.

El cava era molt interressant: el Cupatge Sara de Josep Maria Ferret i Guasch (17 €). Era complex, amb les aportarcions que fa la guarda pròpia dels Gran Reserva (pa, llevats, també oxidatius). Però resulta que vam demanar un cava “lleuger i fàcil de beure” i aquest no encaixa, ni de bon tros, en la descripció: és un cava per gaudir-lo a cada glop, notant les diferents cares que mostra. Una d’aquestes és, no ho negaré, una frescor poc habitual en Gran Reserva. Però no la que nosaltres volíem. Insisteixo: no és un mal cava. Senzillament, no em vaig explicar prou bé o no ens vam acabar d’entendre entre comprador i venedor…

En definitiva: ens volíem fer un homenatge íntim per tancar un gran any a nivell personal; i vam aconseguir un gran homenatge que recordarem per molts anys. “Te’n recordes d’aquell cap d’any que vam fer al piset de Barcelona i que vam sopar de Vilaviniteca?”, ens preguntarem d’aquí a molts anys. “I tant!!”, ens respondrem.

Salut!

Massitet

P.S.: Per cert. El sopar venia tot perfectament empaquetat, com podreu veure en aquesta foto. A més, estaven gairebé llestos per consumir: el paté només havies d’obrir-lo una hora abans per a que s’airejés. Els canalons  només calia gratinar-los. La pularda, escalfar-la al vapor o en aigua calenta dins la seva bossa sellada. Les postres, directament per menjar-se-les! Això si, els tres darrers te’ls donen congelats… Aquí teniu el dossier que fins fa quatre dies tenien al web de Vilaviniteca.

Anuncis

8 thoughts on “Sopar de cap d’any amb Vilaviniteca

  1. Quina sort poder disposar d’establiments com la Vilaviniteca (i els diners corresponents) per a poder gaudir d’un àpat tan fantàstic com el que expliques. Per Beneixama i rodalia… ni en somnis. Bona entrada d’any!!!

    1. Estimats i estimades:
      Moltes gràcies per venir a visatar-nos, com feu tant sovint. Ens encanta tenir “comentaristes fixes” com vosaltres al nostre bloc! 😉
      Téns tota la raó, olleta somrient: és una gran manera de començar l’any!
      Cuiners vermells: en tot cas, nou mesos i un dia. Vam acabar molt tips i fent el darrer cubata al llit! jejejejejeje Per cert, que tinc a kissumenja aquí al costat i diu que això “d’un petit massitet o una petita kissumenja” sona molt bé. Heu despertat l’instint maternal???? Seguirem informant. Jajajaaja La idea genial és, sense cap mena de dubte, de la gent de Vilaviniteca. Ho trobo molt encertat, i més desprès d’haver-ho provat!
      Francesc, tens tota la raó del món: és un dels (molts) avantatges de viure al cap i casal de Barcelona i, a més, una de les capitals globals de la gastronomia. Lo dels diners corresponents, que més voldria jo que Vilaviniteca fos la regla i no pas l’excepció reservada per les grans ocasions! 2008 es mereixia un bon comiat…

      Salut a tots, estimats!

  2. I desprès d’aquest meravellós sopar suposo que d’aquí nou mesos tindrem un petit massitet o una petita kissumenja, no?
    Felicitats per aquesta idea de portar els restaurants a casa en un sol àpat!

  3. Quina crònica mes bona del sopar de final d’any, val la pena en nits aquestes quedar-se a casa i més si son en aquestes “delicatessens”

    1. Hola M. Àngels!
      La veritat és que era part de la gràcia: quedar-nos a casa per fer-nos un bon regal. Encara que la idea original era autoregalar-nos un sopar fet per nosaltres. 😉
      Gràcies per la visita!

      Massitet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s