Sabadell, gastroblocaires i tres vasos americans…

Acudir a les trobades gastroblacaires catalanes és, definitivament, una de les coses més divertides que faig darrerament. Ja vaig riure molt amb el Sopem en bloc II, però feia temps que no reia tant i durant tanta estona com amb la trobada de divendres passat a Sabadell. I tingeu present que va ser set hores de trobada: de 18:00 a 03:00, amb demostració de Termomix, sopar i gintònic inclosos!

Ho he de reconéixer obertament: em vaig comportar pitjor que un crio de primària, a la demostració de la Thermomix. No vaig parar de fer comentairs, de riure i de xerrar, sobretot amb la Mar, la Sara Maria i a la Xaro. Com diu Mar, erem el Gol Nord i amb ella i la Sara no vam parar de comparar tot el què ens explicava la senyora que feia la demostració de la Termomix amb els nostres respectius vasos americans. Mig en broma, mig en serio, mig tocant la fava, vam arribar a afirmar que el 80% de les coses que ens havia ensenyat la Geni (la demostradora, que per cert el nom li era ben encertat…). De fet, he estat a punt de titular aquest post “Això el meu vas americà també ho pot fer”. però he preferit no provocar una denúncia per calúmnies del clan català de demostradores de la Termomix … Aixó sí, tots vam reconèixer sense embuts que els nostres vasos americans no podien fer peus de porc amb cloïsses i mongetes blanques… Tan malament ens vam comportar, que la Geni ens va voler esbroncar però es va euqivocar i  li va caure el pal a l’Ara, que la teníem al costat i s’estava comportant educadíssimament… Ho sento moltíssim Ara!!!

geni_i_figura

El sopar va ser, també, molt divertit. Aquest cop vaig estar rodejat de Sara Maria, la Mar, la Xaro i la parella vermella. Què més  li podia demanar a la nit? Doncs un gintònic amb la mateixa gent i una incorporació de luxe: Manel el generòs, que vaig tenir el plaer de conèixer en persona aquella mateixa nit. Riure, riure i riure. Seria la síntesi més acurada de la nit. Ja sigui pels comentaris que féiem nosaltres mateixos com per les situacions en què ens vam trobar: el cambrer, borratxo com una cuba, que ens va servir els gintònics . Per no dir del mític crostó: cada cop que vegi un tros de pa sec, no podré evitar que el meu cervell crei imatges pornogràfiques, bastant desagradables per cert!… I hasta aquí puedo leer, que díria la Mayra Gómez Kemp!

vista_general

La vessant gastronòmica va ser força correcta. El sopar va estar bé, tot amb una facturació bastant cassolana: pastís de verdures amb una crema de formatges (portava roquefort, fijo!); filet de salmó amb crema agra i una tatin de poma que passaria per ser el millor del sopar. Els filets de pit de pollastre a la taronja que em va donar a provar la Sara Maria eren correctes i no puc dir res de l’amanida de bolets i llagostins i dels gelats, tret que tenien tots dos una pinta stupenda! Tot plegat per uns 27 euros en un local bonic i confortable, el Racó del Campanar. En definitiva, un restaurant a tenir en compte per un sopar informal però correcte al centre de Sabadell.

Acabo aquest post manllenvant una expressió de la Mar: se m’acaben les paraules per parlar de les trobades gastroblocaires. Són totes divertides, interessants i amanes. Tothom que trobo, retrobo, conec i reconec és bona gent i sempre m’aporten alguna cosa suggerent. Aquest cop, fins i tot, he conegut vinarossencs de sang i neovinarossencs d’esperit, que volen venir al poble a menjar arrossos i marisc. Al final, i no pas per avorriment, haurem de fer una plantilla del post on posem tot això i tot just haguem de canviar la data, el lloc i la llista d’assistents… Gràcies amics!

Massitet (amb kisuemenja al costat menjant-se les ungles d’enveja en veure el què es va perdre…)

P.S.: Teniu cròniques divertides i/o interessants aquí, aquí i aquí . Al darrer trobareu, també, la llista de tots els assistents… 26!

Anuncis

12 thoughts on “Sabadell, gastroblocaires i tres vasos americans…

  1. Per al•lusions als “vinarossencs de sang” (així faré contenta a la família) si fas una trobada a Vinaròs jo m’hi apunto, ja veig que després del sopar la cosa va continuar no hi ha com ser gent jove, fins la propera . Petons

  2. massitet, ets tremendo, gairebé se t’escapa la història del crostó i aleshores sí que en conec un que pot tenir una querella, i no de les demostradores de thermomix, precisament :))
    m’alegro que al final ens coneguéssim personalment, i no pateixis que de trobades com aquestes o millors ens n’esperen unes quantes.
    fins aviat!

  3. En primer lloc: Kisumenja!!!!!! No tens perdó de déu!!!! Vas ser la dona més invocada de la nit… T’hem posat falta.

    Quant a la resta: Jo penso que no ens vam portar tan malament… Si la Geni no ens hagués tractat tan rollo dominatrix, possiblement hagués tingut més ganes de callar. Sigui com sigui, m’hagués agradat veure més plats com els peus de porc i menys com el pseudogelat. Per cert, que vaig provar a fer la crema de carabassó en el vas americà enlloc del minipimer, i com deies, no hi ha color.

  4. HAHAHAHAHA!!! Ara, després d’haver llegit la teva crònica, entenc moltes de les coses que no havia entès en les altres que havia llegit. Ara només em queda acabar d’esbrinar allò del crostó de pa…, però ja ho acabaré sabent, ja…

    Magnífica crònica, Massitet!

  5. Hola a tothom!
    La crònica no podia sortir d’altra manera que no fos molt divertida i una mica gamberra: va ser l’esperit de la trobada! 😉

    Àngels, lo de la trobada a Vinaròs s’està pensnat per al novembre de l’any que vé, per aprofitar el Mes dels arrossos i poder tastar elaboracions que només es fan aquell mes i a sobre a un preu ajustat. Ho sigue, que no patixques que tindrem temps de parlar-ne!

    Manel: crec que he anat una mica més enllà que la resta de les cròniques però sense entrar en detalls, no???? Ostres, si algú identifica la història a partir d’aquesta crònica és que és un crac! jajajajaj Jo també m’alegro molt d’haver-nos conegut!

    Mar, a veure què diu la kissumenja. Jo crec que a partir d’ara no se’n perdrà ni una. ja m’ha preguntat per la calçotada… I trobo que téns raó això del comportament: ens va instigar fins que ens va trobar! I nosaltres que difícils de trobar no som… jajajajajaja Visca la resistència simbòlica i catxonda!

    Enric, moltes gràcies per visitar-nos en el teu mode líric!!! Ens agrada molt! jajaja Gràcies pels comentaris i la valoració de la crònica! La veritat és que, amb la gent que som, és molt més fàcil fer-les! D’altra banda, això del crostó s’haurà de comentar en petit comité…

    Salut a tutti quanti!!!

  6. Em nego a explicar en petit comité el tema del crostó, bueno, val, d’acord… sempre i quan sigui sota la influència d’un gintonic!!
    En fi Massitet, que és una risa cada cop que ens trobem, feia molt que no rèiem tant!
    Sra. Kissumenja, esperem que fins la propera! i ah! visca el vas americaà!

  7. Dius que s’està pensant una trobada a Vinaròs per al NOVEMBRE DE L’ANY QUE VÉ ????. No serà per al novembre 2009?. Home, hi ha una mica de feina per organitzar una trobada, però tant com per al novembre de l’any que vé…, ja, ja, ja. Suposo que ha estat un lapsus, com allò que quan escribim a començament d’any encara posem la data de l’any passat, oi?.

    Una abraçada i fins la propera.

  8. Bona informació!Bona Vida!. A veure si algun dia fem , tots els gastroblocaires (tot i que no estic al grup) un esmorzar de forquilla a Porqueres, Pla de l´Estany- un dels millors del país: autoservei de brasa (botifarra /llonganissa, botifarra de perol, cnasalada, carns…), amanides, pota i tripa, vedella amb bolets, cap de xai, calamars, sèpia, peix fresquíssim- plnxa, morralla,-, bacallà, platillo d’ ànec amb bolets, fetge de xai, conill amb all, allioli, torrades…

  9. Molt ben descrit el nostre comportament a la demostració de la Geni… Ja has provat de fer gelat amb el gos americà???
    Kisumenja… A veure si et veiem la propera, malgrat que jo no em puc queixar, he coincidit amb tu dues vegades!!
    No estaria mal això d’un esmorzar de forquilla… Porqueres és un bon lloc per fer-hi una excursió de dissabte o diumenge matí…

  10. Hola, hola!
    Glòria, téns tots la raó del món: és veu que el meu subconscient continua al 2008. La trobada està pensada per al novembre de 2008. Us apunteu, oi? jejeje

    Jaume, posem data. Si una persona tan entesa com tu proposa un lloc amb tant de convenciment, és que la cosa deu ser per sucar-hi pa! Mai tan ben dit! T’envio un correu i mirem d’organitzar-ho? Ja veus que ja tenim a una altra apuntada, oi Sara Maria? Per cert, t’apuntaries a menjar arrossos a Vinaròs al novembre???

    Sara Maria! Ja m’havia adonat d’això del gos americà! Però sonava fins i tot bé! Vaig fer el granissat amb pinya i va quedar més que correcte! Però no li vaig fer fotos! Quan tingui una estona ho torno a fer i el pujo! Anem a Porqueres, no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s