Des que vaig llegir aquest post de la Mar Calpena tinc ganes de posar la recepta dels rosquillos i, per fi, el cap de setmana passat li vaig demanar a la meu mare com els fa.
Necessitem 3 ous, que barregem amb mig pot de canyella, un got de sucre i la pell ratllada de dues llimones i un sobre de llevadura i una mica més (una culleradeta petita). Després hi afegim un got d’oli i un altre de llet (o de taronja, com es vulgui) i també hi posem farina (seguint les mides de la meu mare, un kilo. En surten un bon grapat!).
Arribarà un moment que no podrem batre tot això amb les barilles i ho haurem de fer amb la mà. Mentre anem barrejant és preferible que hi anem posant una miqueta de farina. Quan veiem que la massa ja no s’enganxa podem fer-li la forma i fregir-les. Per acabar, quan estiguin encara calentes, les passem per sucre, esperem que es refredin i A MENJAR!
Kisumenja
Olleta de verdures 
Oooooooooooohhhhhhhhhhhhhh!
Són tan bons!!! Per berenar amb una cafè amb llet són genials. A mi m’agraden més quan ma sogra (aviat kisumenja???) els fa amb suc de taronja, però amb llet no desmereixen gens.
A més, em fa molta gràcia perquè és una de les aportacions de la vessant andalusa de la família al mestissatge dels dolços,dominats per la vessant valenciana, secció forn de la família de Massitet.
Que xulo el post!
Amb 1kg de farina, ja ho crec que en deu sortir un bon grapat!
No havia sentit mai això deposar suc de taronja enlloc de llet… ha de quedar boníssim.
És veritat que aquest tipus de dolç fregit té un origen andalús… és del tipus “pestiño”, oi? Tot i que aquí tenim els típics bunyols fregits, que també s’assemblen bastant…
Per cert, Massitet, avui fem la volta a la Boqueria, en tinc moltes ganes! M’he imprès totes les teves recomancions i he marcat al mapa totes les parades… Fins i tot avui mateix m’ha tornat a recomanar la parada dels Soley, diuen que ji productes més exòtics i com que últimament buscàvem fava tonca… m’han dit que allà en venen 🙂
Moltes gràcies pels teus consells tan útils, faré fotos i crònica de tot!
Hola Gemma!
No saps quina enveja, punyetera! Visita a la Boqueria i després curset amb l’Iker.
Ja friso per la crònica i les fotos!
Si mai fas els rosquillos, prova’ls amb suc de taronja.
Per cert, m’ha fet molta gràcia que esmentis els pestiños, perquè és l’altre dolç que fa ma sogra. Però per mi són infinitament superiors els rosquillos.
Bona visita i bon curs!
Gemma, igual poso la recepta dels pestiños aquí al blog que la meva mare també n’ha fet alguna vegada. No recordo com es fan ara mateix però sí que sé que m’embafen massa amb tanta mel. Amb un trosset en tinc més que prou.
Que vagi molt bé per la Boqueria. És tan divertida la il·lusió que us fan aquestes coses!! Amb carinyo, evidentment, però vull dir que aquí a casa també veig a Massitet que se’n va amb el seu carro de la compra i m’encanta…
Molt interessasnt la vostra web!
Cap problema perque m’hagueu agregat, al contrari, gràcies per afegir-me ;-). Quan tibgui temps aniré mirant tots els blogs que no conec.
Fins aviat.
mmmm, m’apunto la variant!!! segur que estan boníssimes!!!!