Broqueta de poltre vedella amb verdures caramelitzades
No és que no n’hagim fet, de receptes del CUINA. N’hem fet més de dues i més de deu. Però els qui teniu un bloc segur que ens enteneu: un dia no fas fotos, l’altre dia no ha quedat bé, un altre no sé que… O passa que aquell post va passant, va passant, queda pendent de fer i, al final, penses que ja no paga la pena penjar-lo. De fet, és el que ha estat a punt de passar amb aquest, que ja el públiquem quan ha sortit el número següent de la revista!!!
Però aquest cop teníem càmera, les fotos van quedar acceptables i, sobretot, ens va agradar tant el plat que no hem volgut no publicar-lo. És del número del juny de 2010, amb el tema central dedicat a la carn de poltre. La idea era fer la recepta talment , però el reportatge que la incloia apuntava una dada que ens va fer canviar d’opinió.És una proposta de l’Iker Erauzkin, un vell conegut nostre, i ens va entrar pels ulls tan aviat com la vam veure per la revista…
Resulta que la carn dels cavalls joves té una temporada molt marcada. Tant, que fins i tot quan aquesta ja s’està acabant, la qualitat del producte no és la mateixa. La que es ven cap al juny correspon a animals ja més fets, més madurs. Per tant, ja no te totes les virtuts que corresponen a la d’un animaló ben jove. Ja ho deia Pla, ja, que en aquest país som uns infanticides culinaris… I nosaltres, que som uns xiites del sabor, hem decidit esperar-nos a febrer de 2011 per provar-lo. Si ho hem de fer, fem-ho bé! 😉
En tot cas, vam canviar el poltre per vedella i la cosa va quedar més estupenda: original, amb el contrast dolç-salat i el vegetal – carni ben marcats; i amb un suc dolcenc que faria crèixer les vendes de pa fins a l’infinit si la gent guisés aquest plat. Com diuen per la meua terra: Xe, tu! Bo de veritat!
Salut i bon profit!
Massitet
Nota de l’autor: en aquest post hem provat una cosa que li hem vist fer molt de temps a la mestra Clofent i que a partir dar adaptem com a propi: escanejar la recepta de la revista i posar-la tal qual. Trobo que enriqueix visualment el post i alleugereix el text. Per no dir res que en facilita l’escriptura cosa bona! 😉
Olleta de verdures 
Us entenc perfectament, especialment en això de fer les fotos… Jo també n’he fet més de deu de CUINA i tampoc he penjat el post, algunes si, però amb fotos que no són del plat! I ha algunes que les continuo fent sovint, com la vinagreta de xocolata d’un dels primers números
Molt bona iniciativa aquesta de publicar-nos, amb explicació i crònica, les receptes del CUINA!
PTNTS
Dolça
I la segona… i la tercera… i la quarta… No ens fa res esperar, però les volem veure, eh?
La carn de poltre es mes dolça que la de vedella, ha de agradar, al Miquel li agrada però a mi no m`acaba de convèncer
Una abraçada
A mi m’agrada el poltre, tot i que quasi bé no en consumeixo perque haig d’anar a buscar-lo expressament i tampoc m’agrada més que les altres. Ara bé, tant de temps per penjar la recepta…esperem que a partir d’ara funcioni la inducció matemàtica: n > n+1
🙂
Doncs amb vedella o poltre tenen un aspecte impressionant.
La presentació del llibre va estar genial i les coques……ummm!!! aviam si em surten igual o com a mínim semblants.
Muas!
Jo n’he fet varies de receptes del cuina i totes han resultat un èxit. Aquesta no la he provat però la pinta que té sembla molt bona 🙂
Bon día;
T´escric, per felicitar-te pel llibre “els dolços i els salats als forns de Vinaròs”, ara gràcies a tu, per íi tinc la recepta amb les mides del coc de tonyina, i moltes més que començaré a fer…Per si no te’n recordes sóc la noia que et va preguntar la recepta.
Felilcitats i records de Corbe (el meu home)
Hola Brigitte!
Ostres, moltes gracies per venir a deixar-nos este comentari! Me fa molta festa tot aixo que em dius, de veritat! Si ja has fet una recepta, el llibre ja ha valgut la pena! Moltes gracies, de veritat!
I records per a Corbe! Com esta?? Ostres, quins records de l’Institut! Aix, que fort! Quines coses mes xules que te la vida!!!
Salut!