Vols dir?

Publicat el by kissumenja

Quan em vaig decidir a treure la càmara posar-la en mode de gravació ja havíem passat gran quantitat de vergonya aliena (crec que puc parlar també pel Massitet i la Mar). Això que veureu també va ser una experiència que ens vam endur del Forum Gastronòmic…

Primer món, dius? Trist però cert. La gent no deixava ni que els cambrers sortissin amb les safates, que només treien el nas per la porta, ja els atacaven qual feres desnutrides. Al final van optar per sortir amb les mans ben amunt per tal que la colla allà reunida els deixessin arribar fins al mig de la sala. Alguns ho aconseguien però havien de sentir frases com “ei, no la pugis que no arribo! “

Millor no dic res més i jutjeu vosaltres mateixos… Crec que els vídeos no diuen ni la meitat del que vam veure.

Perdoneu l’enfoc…

Què us semblen? Per cert, que a la II trobada de bloggers gastronòmics, Manuel Gago va parlar sobre l’entrada dels vídeos als blogs. Au, doncs Olleta ja ha fet la seva primera prova i li dediquem a ell!

kissumenja

Publicat per kissumenja

16 pensaments sobre “Vols dir?”

  2. Per cert, el tio de rosa que entra a matar per l’esquerra al segon vídeo és brutal!
    I el de la jaqueta de punt marró que es tira de cap pel centre al primer no es queda curt…
    Quin descobriment això del vídeo, amor! 😉

    Respon

  6. Hombre, Sara Maria, si hi ha qui somriu a la càmera i tot!

    Arantxi, això era per veure-ho en directe. Increíble!

    Mar, hi ha una senyora omnipresent! A banda de sortir al vídeo també la tenim en una foto!!!!!!!!!! La de ratlles vermelles.

    Respon

  8. Això va ser diumenge? M’ho vaig perdre… quina vergonya de gent, que no mengen a casa seva o que?! i supose que tampoc seria un “manjar de reyes”…

    Bé, de gent com aquesta sempre ni haurà allà on vagis!

    Records 😉

    Respon

  10. Hola estimats!
    Jo, personalment, vaig sentir una barreja de pena i vergonya aliena força important. A fi de comptes, cap d’aquestes persones feia pinta de necessitar el menjar, i precisament això ho fa patètic.

    Passa a les millors families i als millors països, Josep. Però no deixa de ser vergonyant que passi al nostres… 😉

    Salut, amics!

    Respon

  11. hahahahaha!
    Nosaltres estem curats d’espant per actes oficials i inauguracions: hem vist tantes senyores amb abric de visó fins els peus -i enjoiades com un arbre de Nadal- que hauríeu d’haver-les vist atacant les croquetes! com cromayons atacant la pota d’un mamut! i perquè portar tupper no és prou elegant que si no…, però encara estem mirant si el catàleg de l’Esvaroski per a la propera tempora inclou carmanyola amb cristall incrustats…, que todo se andarà.
    No m’oblido de l’altre tema, “ara voy”.
    Una abraçada!

    Respon

  12. Hola Quinteros!
    Jo també he estat a moltes presentacions i actes oficials i, per tant, he vist coses molt fortes. Però et prometo que com aquesta no! Haurieu d’haver vist com la gent perseguia als cambrers quan passaven amb la safata a dalt de tot del braç estirat… N’hi havia que donaven saltirons per agafar-ho igual!

    Molt fort…

    Respon

  13. Nosaltres sí que en una ocasió en un “Gran Sopar dels Emprenedors” del post-modern i fashion Aj. de BCN, pel qual havíem pagat una pasta mooooolt gansa, no hi havia manera d’arribar a les taules i quan ho feies ja no quedava ni els escuradents ens vam acampar literalment -perquè estàvem fins els collons de no tastar res- a la porta de la cuina-carpa-de-catèring-de-fora-del-recinte, i sí que vam assaltar les safates!
    Però allò va ser tan vergonyós i motiu de tantes queixes que el consistori va decidir tornar a tothom els diners íntegrament, increïble però cert!

    Respon

  14. Nois, sento informar-vos que això passa gaiarbé sempre. He treballat moooolts anys de cambrera i això passa inclús en les millors famílies. La propera que ens veiem us explico anècdotes.

    Un petonàs!

    Respon

Deixa un comentari