La setmana passada, quan vaig anar a fer la visita de rigor a Eva Lugo a la Boqueria, vaig veure un cartellet que posava “tall que es pela”. N’havia llegit molt i fins i tot n’havia sentit a parlar als programes de cuina de ràdio i televisió, d’aquest tall. Tothom hi coincidia: era una de les peces de la vedella més desconeguda i, al mateix temps, una de les més valuoses des del punt de vista gastronònic. Aíxí que li vaig preguntar a la Eva per a que serviria.
La resposta no em va deixar lloc a dubtes: “Va molt, molt bé per a fer fricandó”. Això ja era un punt (clau) a favor. Però va continuar: “També és pot fer a la planxa tomba-i-tomba i la gent l’empra molt per arrebossar”. Era obvi: n’havia de comprar. Pensat i fet. Li’n vaig pillar un de sencer, de poc més de mig quilo, que em va filetejar finament amb art i salero mentre em cantava (en sentit figurat) les virtuts de la peça.
En una semana hem aconseguit provar totes les seves potencialitats: a la planxa (bé, però hi ha peces millors per al nostre gust; ens agrada la carn a la planxa gruixudeta); arrebossada (primer cop que menjava vedella cuita així i va triomfar com l’Starlux) i fricandó (que tal com veureu molt aviat, ha col·locat aquest tall de carn entre els adorats a casa nostra). En definitiva, un tall de carn polivalent i no gaire car en comparació amb altres parts de la vedella que dóna molt de joc.
A casa nostra ja som fans del tall que es pela…
Massitet
Hola,
Fa temps que segueixo el vostre bloc i m’agrada molt tota la inforamció nova que ens oferiu.
Volia preguntar si sabeu com es diu aquesta part de la vedella en castellà.
Moltes gràcies.
Hola Bea!
Moltes gràcies per les teves visites i pel teu comentari, tan agradable.
Sobre el nom en castellà, el tall que es pela es diu “vacio”. Sí, com buit en castellà.
Salut!
Jo ” el tall que es pela” el faig farcit.
s’obra perla meitat ( en pla) .
Faig una truita que quedi un xic mes petita que la carn. Sobre la truita hi poso una butifarra crua , unes tires de pebrot vermell escalivat i unes olives al costat de la butifarra.
Ho embolico i ho lligo amb cordill de cotó.
Desprès ho rosteixo amb oli, una cabeça d’alls, una ceba i una tomata.quan està dorat hi poso un raig de conyac i llavaros hi poso aigua i que cogui.
quan està cuit ho tallo a rodanxes en una plata .
El que queda a la cassola ho passo per la batidora i ho colo.
Es pot tirar damunt la carn i posar-ho al forn 10 minuts ò bè posar la salsa en una salsera i posar-la a la taula per qui en vulgui.
Espero que algú ho tasti i digui si li ha agradat.
Hola Anna Maria!
Moltes gràcies per la teva visita i pel teu comentari, que és tot un regal: quina recepta més interessant que ens has deixat! Ostres, jo aquesta tardor la provaré. És un rostit de primera divisió!!!
Salut i moltes gràcies!
Primer de tot moltes felicitats pel blog, fa temps que el segueixo.
Ja fa vint-i dos anys que estiuegem a Les Cases (d’Alcanar) i em fa molta il·lusió quan escrius sobre llocs com l’Ermita, la Lina,….Llocs que a nosaltres ens encanten!
A casa el tall que es pela el comprem d’una peça i per fer-lo a la planxa no el tallem horitzontal (com per arrebossar) sinó que fem talls horitzontals (com ens va ensenyar un amic argentí) per tal que quedi més groixut. Quan es fa a la brasa queda molt bé si es fa sencer i es talla un com cuit.
Felicitats de nou,
Violeta
Hola Violeta!
Moltes gràcies per la teva visita i pel teu comentari, tan maco, sobre el nostre post. Ens encanta tenir lectors així!
Tot això que m’expliques sobre le tall que es pela m’ho anoto, sobretot això de fer-lo a la brasa sencer i filitejar-lo un cop cuit!!
Moltes gràcies, de veritat!