La recepta que us passo avui és, amb tota seguretat, la primera que reconeixo com a pròpia, en el sentit de ser el plat que no havia après a casa; que vaig trobar per algun lloc (no recordo on) i vaig decidir que el volia cuinar… El llom de porc amb cervesa que us passo avui va ser, fa anys, el plat amb que solia rebre els meus convidats a dinar o sopar a casa. Per a que us feu una idea, va ser el plat que li vaig ofrenar a kisumenja el primer dia que va venir a sopar a casa… O sigui, un clàssic amb tota regla. El primer clàssic, en definitiva…
Fàcil de nassos i força resultón
Suposo que aquestes dues característiques, fàcil i efectista, són dos trets que deuen tenir tots els plats quan algú comença a cuinar: es tracta, al final, de buscar una cosa que no ens compliqui gaire la cosa a la cuina (al final, estem a les beceroles…) però que un cop a la taula quedi bé i, si pot ser, soni al més sofisticat possible (que redéu! al final volem quedar bé…). Aquest plat té totes dues característiques. Aquí teniu els ingredients per a quatre persones:
- 1/2 quilo de llom de porc en un troç
- tres cebes ben grosses i a poder ser dolcenques
- 1/2 litre de cervesa, preferiblement pilsen (jo sempre usava Estrella Damm, ara empro Moritz)
- Oli d’oliva verge extra, sal, pebre i una mica de farina
Agafem la canya de llom sencera, ben salpebrada, i la sofregim en oli d’oliva per tots els costats, amb la intenció de segellar-la. Quan la tinguem ben enrossida, la retirem i la reservem. En aquest mateix oli, sofregirem les tres cebes picades ben petites. S’ha de coure a foc lent, per a que quedi ben cuita i gairebé com una confitura. Llavors tirem una culleradeta de farina i ho removem per a que es fregeixi i serveixi per espesar la salsa. Pugem el foc i tirem la cervesa. Quan s’hagi reduit a la meitat, posem el llom i baixem el foc fins que ens quedi una salsa ben espeseta. I ja està, a podem filetejar el llom i cobrir-lo amb la salsa. Si voleu que us qeudi més fina, passeu-la pel passapuré. Prepareu força pa, que la salsa està per xuclar-se els dits!!
Vist ara, estic convençut que amb aquesta recepta va començar tot: no podia oferir als convidats sempre el mateix plat! D’aquí vaig passar a altres plats que recordo, com el pollastre amb cava, la pasta amb gambes o l’emperador al cava…La veritat és que us un plat que darrerament faig molt poc. Francament, vist amb perspectiva, és com una recepta de la prehistòria de la nostra cuina, si em permeteu dir-vos-ho així. El llom amb cervesa ha perdut posicions entre receptes de cuina tradicional i experimentació amb ingredients i combinacions gairebé esotèriques; com si estés buscant la meva identitat culinària i al mateix temps mirant d’anar més enllà.
Avui l’he feta perquè divendres passat vaig vore un troç de llom a Embotits Selectes Montse, a la Boqueria, i vaig tenir una mena de regressió barrejada de visio: la vaig veure marroneta i saborsa, com la de la foto… Però posats a ser sincers, l’oloreta que m’arriba de la cuina mentre es cou el llom m’està reconciliant amb aquesta recepta. Crec que avui soparem bé…
Massitet
Olleta de verdures 
Oooohhhhh!!!! He recordat el pis del Born, les espelmes, els teus nervis… Què bonic!! I que bo que et continua sortint!!!
Després que m’expliquessis com la feies, a cada sopar d’amics que fèiem a Girona jo anava dient “ei, que el sopar ja el faig jo”, “ei, voleu que vagi al vostre pis i faig el sopar?” Jejejej, em va agradar tant que no podia parar de socialitzar el plat. Encara no sabia tot el que vindria després 😉 .
EI! Jo faig una recepta molt similar (pràcticament igual) però amb pollastre: pollastre a la cervesa. És una recepta mítica a casa meva, una d’aquelles delícies de l’àvia, que sempre que la veus i ha de cuinar per tu li demanes, gairebé a crits d’entusiasme, siusplau que et cuini el pollastre amb cervesa. Jo personalment, n’he extret una versió més ràpida, i com tu dius “resultona”. En aquests temps en que passem poc temps a la cuina crec que és una molt bona opció. Prometo penjar-ne la recepta al bloc amb el seu pertinent comentari dietètic nutricional 😉
Hola Rosa Maria!
Nosaltres tenim un amic olotí que també fa el pollastre a la cervesa i és deliciós. L’hem fet alguna vegada també, encara que ja has vist que el pollastres tendim a fer-lo amb poma i cava.
Que interessant que la teva àvia fes un plat tradicional amb cervesa: a mi em sona com a cuina molt moderna i descastada. Mira, ara que sé que hi ha àvies amb receptes semblants, encara m’estimo més el “nostre” llom.
Ja veurem si l’informe nutricional no li fa perdre punts 😛
Ostres, doncs ara que dius que tens un amic olotí que també fa pollastre a la cervesa… haruem d’investigar sí és que es tracta d’un plat típic d’Olot, ja que la meva àvia també ho és d’olotina!
He llegit el vostre llom a la cervesa i es molt similar al que jo faig: carbonada de llom.
La diferencia està en un parell de coses, però crec que la meva és mes bona, je, je, je,,,, jo hi poso una picada d’all, julivert i nous poc abans de tancar el foc, i ho faig a talls, no d’una peça (el llom), però bàsicament és el mateix. Aquesta recepta la feia si em venien convidats a casa, sobre tot al principi de cuinar, i sempre resultava molt bona, molt sucar pa i ….molts anys que han passat.
També faig el pollastre a la cervesa,(el tinc posat al meu blog)
Per cert, donaré un bon tom al vostre blog, em sembla a mi que m’ho passaré bé.
Un petó
Dolors
Hola Dolorss!
Moltes gràcies per la teva visita i per deixar una recepta de regal! Pots estar segur que la provarem! I ara vaig a veure com fas el pollastre a la cervesa…
Ostres no sé ni com he vingut a parar a aquest post però us volia comentar que un amic nostre, també d’Olot, sempre ha fet el pollastre a les 2 xibeques. Una pel pollastre i una per ell!