El celler de Cantallops

Demà anem a fer una graellada amb uns amics i entre ells hi ha una de les germanes del David Molas. Qui m’hagués dit a mi quan la vaig conèixer a EGB (sí, encara no es deia Primària, els anys passen…) que acabaria demanant-li que ens fes d’intermediària per poder anar a visitar el celler. Encara no ho hem fet, suposo, per allò que les coses que tens a prop sempre les deixes per un altre moment…

Quan em van parlar de Vinyes dels Aspres em feia gràcia anar-hi per la idea romàntica de l’amistat. Poc després vaig conèixer a Massitet i, com que ens començavem a interessar pel gran (immens!) món del vi, vaig tornar a pensar en una possible visita. Ara que hem passat pel Fòrum Gastronòmic de Girona (que estem aprofitant de meravella, quant de post!) ja us dic jo que no ha de trigar en fer-se realitat: Déu n’hi do la qualitat, senyors!

Nosaltres ja havíem tastat l’Oriol, però a Girona, a més d’aquest, vam poder degustar el Negre dels Aspres i el  S’alou, el Blanc dels Aspres i, pel que fa als vins dolços, el Vi de Panses i el Bac de Ginesteres. Jo no en sé de vins, per tant les descripcions les deixo pels experts. Jo només sé si m’agraden o no m’agraden i us ben asseguro que no sabria quin triar. El que més em va impactar, però, va ser el Bac de Ginesteres. Em va agradar molt el seu sabor però em va agradar més encara saber que aquest vi es passa més de quatre anys (!!!) 54 mesos en concret, a sol i serena dins unes ampolles de vidre. El resultat és una cosa extraordinària. Al menys a nosaltres així ens va semblar.

Per si els vins no ens havien semblat prou interessants, només faltava escoltar el David Molas i adonar-te que tenen molt clar què volen fer i com ho volen fer. La seva aposta és per la qualitat i no pas per crèixer en ampolles o litres. Volen millorar el que fan bé i pulir el que ja fan molt bé. Mentre anàvem tastant els vins ell ens anava explicant coses de la terra, del celler, dels raïms que fan servir i de la il·lusió que posen en fer una cosa una mica diferent. Va ser un tast molt agradable i amè així que no trigarem gaire en passar per casa seva i escoltar-lo amb més calma. A més, tal i com va dir, pels voltants hi ha molt a veure, que l’Empordà és una terra molt bonica.

aspres_apaisada

Kissumenja