El torró de l’abuela Consuelo

Un dels múltiples records gastronòmics infantils que tinc la sort de conservar em remunta a la meva infantesa més llunyana, quan devia tenir sis o set anys. Recordo clarament  l’abuela Consuelo (ja hem perdonareu el castellanisme, però li deiem així…) trafegant amunt i avall un munt de safates de plàstic blanques plenes d’ametlles de collita pròpia que havia escaldat prèviament. Aquelles ametlles, blanques, lluents, serien la base amb què fariem el torró de massapà de cada any. I dic faríem perquè jo hi participava activament: en una d’aquelles estranyes pràctiques infantils, ens barallàvem amb la meva germana per moldre les ametlles amb un molinet manual. Aquella pols d’ametlla, ben ensucrada i amassada, havia de ser el massapà. O sigui, el torró que desprès enriquiriem amb altres ingredients.

Una relació particular
Per ser-vos sincer, a mi el torró de l’abuela Consuelo m’agradava més fer-lo que menjar-lo. No perquè no fos bo, ans al contrari. És que tenia altres prioriats: a mi el de Xixona sempre m’ha agradat molt i al dur (com sempre li hem dit a casa al d’Alacant) no li feia gens de fàstics. Òbivament, com tots els nens protoglobalitzats dels vuitanta, també m’agradava el Turron de chocolate Suchard. Això deixava el  torró cassolà en una posició molt complicada: quan ja havia satisfet les meves necessitats bàsiques torronaires, ja no hi havia espai gàstric per al de massapà. Estava embafat, per dir-ho més clarament. A més, com del de l’abuela n’hi havia quantitat suficient per arribar tranquil·lament a Setmana Santa (us ho prometo!), no calia patir; ja en menjaríem passat Nadal.

torro_anousDes que l’abuela Consuelo va morir ja fa vuit anys, a casa no hem tornat a fer ni a menjar torró de massapà. Fins enguany, que en un rampell (digueu-li regressió infantil) m’he posat a fer-ne. No sé molt bé com va sortir la idea. L’únic que sóc capaç de recordar per escriure aquestes quatre ratlles  és que un dia ja estava pensant quan arribar-me a Casa Gispert per comprar l’ametlla ratllada, les (a)nous i la fruita confitada. També sóc capaç de recordar que la idea va associada a fer-los un regal una mica especial als meus amics barcelonins, però no tinc clar si el torró és causa o conseqüència, si és que és alguna de les dues coses. En tot cas, aquí em teniu: fent torró, regressant a la infantesa i compartint amb vosaltres un dels moments que més m’ha fet somriure aquestes dies.

La recepta i el procediment: el discret encant de la senzillesa
Una de les questions que estic comprovant empíricament cada cop que recupero una recepta tradicional de la meva familia és que són s força senzilles. Tot i que “fer massapà” pugui acollonir a més d’un, us asseguro que és un dels procesos més senzills que he viscut a la cuina, especialment tenint en compte que es tracta d’un dolç: sense cap mena de dubtes, la secció postres del món gastronòmic és el més complex amb moooooooooooolta diferència. Aquí van els ingredients per a 1’5 kilos de massapà:

  • 1 quilo d’ametlla ratllada, molt millor si és marcona
  • 1/2 quilo de sucre
  • Uns 100 ml d’aigua

torro_fruita_confitadaEl procediment també és molt senzill. Posem l’aigua i el sucre en una recipient al foc i ho anem remenant fins que el sucre quede completament dissolt i no es notin els granets. Quan ho tinguem en aquest punt, ho tirem per sobre de l’ametlla ratllada, que tindrem en un bol. Llavors, amassem el massapà amb les mans fins tenir una pasta homogènia. Si us queda molt seca no passa res: aquest massappà no el courem i el deixarem que s’assequi sol. Per tant, no cal un massapà molt tovet, ans al contrari.

Enmmotllar i assecar: clau per després tallar-lo
Quan tinguem el massàpa, en fem tantes parts com versions volguem fer. A casa sempre n’hem fet de dues maneres: amb (a)nous i amb fruita confitada. Llavors, barregem cada ingredient amb el massapà fins que estigui ben mesclar i ho posem entorro_allisant el motllo on farem el torró i on li passarem el rodet per allisar-lo i escampar-lo bé. Jo vaig posar un quart d’anous per 1 quilo de massapa i uns 200 grams de fruita confitada per a uns 750 grams. Per evitar que s’enganxi, posarem paper vegetal al motllo, que després també ens servirà per a treure’l tot estirant-lo. Llavors, agafeu el motllo amb el massapà i el col·loqueu en algun lloc de la casa on es pugui anar secant. El temps dependrà de les mesures del blco de torró, però amb una setmaneta ja en tindreu més que prou. Si voleu accelerar el procés al cap de 24 – 36 hores d’haver el massapà ja el podreu desmotllar i deixar-lo sobre un drap de fil per a que s’assequi pels dos costats.

Amb la recepta que us passo notareu que no és excessivament dolç, cosa volguda per compensar la dolçor que sol dominar en els torrons com el tou o també l’Alacant. Si el voleu més dolç l’únic que heu de fer és posar una mica de sucre, però aneu amb compte de no afegir molta més aigua, o la feina serà vostra per a que s’assequi!

paquetet_regals_amicsJa està, ara ja en podeu fer les parts que volgueu i ja us el podreu menjar. La foto d’ aquí al costat mostra els paquetets que hem fet per regalar als nostres amics, embolicats amb paper de seda, després d’haver-les filmat per evitar el contacte amb el paper de colors. Trobo que com a regalet de Nadal queda bé, no trobeu?

Salut!

Massitet

P.S.: En aquestes fotos podeu veure el procediment amb una mica més de claredat. amb tots els passos.

Anuncis

On compreu el torró?

Des de fa uns quants anys, a casa nostra (entesa com a suma de nosaltres dos, més les respectives famílies polítiques) tenim força resolta la qüestió d’on comprar els torrons. Ens va costar alguns anys de proves i errors, que al final s’han sintetitzat en un llistat que us facilitem més avall. En tot cas, aquest llistat no és res més que l’expressió clara d’un principi bàsic: solament comprem a pastisseries i cases especialitzades que els fan ells mateixos. Digueu-nos snobs, digueu-nos sobradets, digueu-nos el que vulgueu, però tastats (alguns d) els artesans és molt díficil tornar als comercials, especialment els de major difusió. I la relació qualitat – preu – satisfacció personal és infinitament superior a favor dels artesans.

El nostre mapa torronaire

El nostre mapa torronaire, o sigui, els llocs on comprem el torrons que ens mengem cada any, dibuixen un triangle que té per vèrtexs Barcelona, Solsona (a la bonica comarca del Solsonès, oi Maria?) i Vinaròs (a la no menys bonica comarca del Baix Maestrat. No fotem! 😉 ) .

Des de fa uns quatre o cinc anys, la casa Planelles i Donat de Barcelona és el nostre proveïdor oficial de torrons de Xixona i Alacant, que fan a Xixona i després porten al cap-i-casal. El seu Xixona granulat és suprem: l’ametlla no està tan triturada com al normal i te’n vas trobant trossets a cada mos i mastegada que fas. És untuós, greixós i molt dolç, però té una característica que em té molt intrigat: seca la boca! Sí, si: tot i la dolçor, t’acaba deixant la boca sense saliva, com un vi molt sec i/o astringent. El sabor és llaaaaaaaaaaaaaaaarg, amb l’ametlla i la mel molt ben conjuntades. L’Alacant, del qual no en soc gran fan (tot s’ha de dir), també es molt gustós i domina molt més el sabor de l’ametlla. És menys dolç i empalagós (joer, que malament que parlem al Baix Maestrat…) que el de Xixona. Trencat a trossets petits, el trobo un molt bon petit four per acompanyar el café de ls asobretaula nadalenca.

Des que vam provar el torró de crema cremada de las pastisseria Can Massana de Solsona (gràcies, Maria!), ja no n’hem trobat cap altre de bo. Per nosaltres, això dificulta la gestió de la compra d’aquest torró, ja que no tenim cotxe i tampoc solem tenir temps per escapar-nos cap a Solsona. Menys mal que tenim un angelet de la guarda que sempre ens en fa arribar. És tou i esponjós, cremat al punt (no amargueja gens) i d’una dolçor subtil que t’omple la boca a poc a poc amb un gustet d’ou dolçet qeu enamora. Amb kisumenja ens l’hem de racionar, sobretot des què un Nadal ens vam fotre un pastilla, això si de les petites, d’una atacada i sense adonar-nos-en. Ei, paraula de bon menjador: si podeu, pilleu-ne. No us n’arrepentireu. La pastisseria no te web i no he trobat fotos per a que el vegeu (enguany encara no en tenim), així que haureu d’anar a Solsona a buscar-lo.

A la Pastisseria Viver de Vinaròs (que tampoc té web), comprem el torró més particular de tots els tradicionals a casa nostra: una mescla de torró de Xixona i xocolata molt divertida. M’agrada molt, tot i que se’m fa difícil descriure el sabor. Clar, com de xocolata amb ametlles. Però com que l’ametlla està molt triturada, la sensació i els sabor és diferent al de la xocolata amb ametlles més normal. A més, la xocolata és amb llet i no domina pas, de manera que es nota tant l’ametlla com la dolçor melosa típica del Xixona. Peculiar. El podeu trobar al carrer Major, baixant a ma esquerra…

Provatures 2007

Com sóc un cul de mal asiento que diem els barbaristes del meu poble, enguany no em podré estar de provar alguna casa nova. Tenen tos els números els torrons de Xixona de la famosa Casa Colomina de Barcelona (també el fan a Xixona) i un que vaig veure a la meva darrera visita a Casa Gispert (com m’agrada aquesta botiga…), que tenen de tot per al Nadal. També he vist / llegit que Oriol Balaguer ha fet unes preparacions especials per al Nadal, que dubto molt que pugui resistir-me a comprar.

En tot cas, aquí està la nostra llista. Alguna recomanació per incorporar a les provatures 2007? Us ho agrairíem moltíssim! Comprar torrons a Barcelona sempre te un punt de repte (en deu haver de més bons? és la millor relació qualitat – preu?), però si socialitzem coneixements, sempre serà més fàcil (i divertit!). No?

Massitet