La ‘torraeta’ de Cabanes

Anxoves, allioli, pebre vermell. Aquesta combinació és un dels records gastronomics més reiteratius que tinc de la meva infantesa. El que em crida l’atenció, però, és que aquest combinació la devia menjar, de petit, un parell de cops. Un parell d’estius, per ser més precisos. Prou com per a quedar-se clavada a la memòria gustativa…

La torraeta (torrada) de Cabanes
Cabanes és un petit poble (no arriba als 3000 habitants) de la comarca castellonenca de la Plana Alta. En aquest poble, el meus pares conservaven uns vells amics de la familia, que havien viscut a la casa que hi ha jut davant del forn. Des de sempre havíem mantingut contacte i a l’estiu, quan erem petits, la meva germana i jo hi anàvem a passar algunes setmanes. El darrer any que hi vaig anar, per a que us feu una idea, devia tenir uns 10 o 11 anys.

torrada_cabanes

Doncs bé, en alguna d’aquestes estades vaig provar una torrada que portava els tres elements tan racordats. Els fills d’aquests amics de la familia, amics de la familia al seu torn, van regentar durant uns anys una tasca, una mena de taberna on servien algunes coses de menjar, entre les quals la que jo anomeno “la torraeta de Cabanes”. L’elaboració no podia ser més senzilla: agafeu una llesca de bon pa i el torreu lleguregament, tot just que comenci a cruixir. Llavors, la pinteu ben pintada del vostre allioli preferit, hi poseu unes anxoves en oli de confiança i ho acabeu espolsant una mica de pebre vermell dolç (jo sóc un gran fan del de la Vera) i ho poseu a gratinar uns minuts. No massa, que l’anxova no es torri  i faci un gust massa fort. Tot just que l’allioli comenci a posar-se nerviós fent una mica de bombolletes.

Un bon vas de vi negre, mediterrani, potent, un pèl astringent. Ja no cal res més…

Massitet

Anuncis