Beixamel de ceps

Aquest post és una mica peculiar, perquè és molt curt i tinc una mica la sensació d’estar descobrint la sopa d’all o la Mediterrània o alguna cosa així, entre molt òbvia i molt coneguda. Però resulta que avui he fet, així improvisant, una beixamel amb un lleuger gust de cep i volia compartir la descoberta amb vosaltres…

Es tracta de fer una biexamel normal i corrent, amb mantega, farina i llet. Però la gràcia està en posar pols de cep (o de qualsevol bolet, si la voleu amb un altre gust) a la llet que escalfem per fer la salsa. Jo he posat, aproximadament, una cullerada rassa de postres per poc menys de mig litre de llet, i li ha donat un toc molt subtil a la par que elegante a una beixamel feta per uns canalons de carn dels de tota la vida. Mira, que voleu que us digui, li ha donat un matís que m’ha resultat interessant. Un puntet de diferència…

Apa, ja tinc una nova via d’exploració: quantes coses es deuen poder posar en la llet d’una beixamel? I quantes aplicacions? Ja imagino unes croquetes de bolets o unes de carn de rostit amb toc de cep… mmmmmmmmm

Salut!