Començo a escriure aquest post encara sota l’impacte que m’han provocat els gelats de Sandro Desii que he provat aquesta tarda. Perlamordedeunostresenyor, quina cosa més bona! Sense cap mena de dubte, són els millors gelats que he menjat en la vida, solament superats (per moooooooooooolt poc…) pels de la gelateria italiana de la Plaça de la Revolució de Barcelona. Feia temps que volia dedicar un post a la pasta d’aquest italià (qualificat de) genial però ara, amb el gust del gelat encara a la boca (fa mitja hora que me l’he menjat!) he decidit dedicar-li un post als productes diversos que he tingut la sort d’haver provat ja.
Els productes salats: la pasta
Dels productes salats que fa Sandro Desii, i no en són pocs, solament he provat la pasta seca d’encenalls de bolets del Montseny i em van semblar un producte de molta qualitat. És cert, com diu el Gourmet de provincias sobre una altra pasta del Desii, que el sabor era molt matisat, molt suau. Tot i això la pasta tenia una textura, un tacte, excel·lents. El sabor, encara que no era massa de bolets, també era bo, la veritat. Una pasta interessant amb un preu a tenir present abans d’obtar-hi per a cada dia: per sobre de 4 euros el paquet de 250 grams. Ara, per un plat de pasta deluxe un dia de festa, doncs val la pena pagar el preu. Per cert, mireu-vos bé les opcions que donen, que són molt interessants. Uns botons de mostra: tomata i all; fideuà de peix; llimona; o espinacs i alfàbrega.
Ah, i també he provat la seva crema de balsàmic, que des de llavors és la meva de capçalera: cremosa, suau, gustosa… Ideal per decorar plats amb un filet i donar-los un puntet dolcenc molt interessant…
I ara les dolços..
Dels gelats ja us he dit que m’han semblat. N’hem provat tres i a quin més emocionant, en el sentit literal del terme… Ens han deixat sense paraules tant el de kefir amb cirera negra, com el de xocolata grand cru 72% Antonio Chavez i el de xocalata de Guinea 58% amb canella fresca. Brutals, de veritat! No solement pels sabors, nets i potents, sinó també per la textura: quina cremositat! Quina densitat! Mort a les escumes! Ens hem quedat amb les ganes de provar el de sobao pasiego amb orujo de Liébana (us ho juro, existeix!) i el de vinagre bàlsàmic amb frambueses… Vist el nivell, aquests deuen ser per llençar coets!
I sobre els postres…
Els gelats, de fet, no estava previst que els provessim, ja que nosaltres anàvem a comprar postres per a un sopar. De fet, anàvem a una botiga de Gràcia que es diu Sabor Intens (qun nom més encertat!) i un cop allà hem vist que tenien postres i gelats del Desii. Ara, quan acabo aquest post havent sopat i provat també els postres, us poc dir que el Desii té alguna peça sublim. El tatin de poma, en concret: cremosa i densa la fruita, cruixent la pasta fullada, dolçor i acidesa equlibrats; frescor malgrat tot… Molt bé! El brownie, en canvi, encara que de sabor era excel·lent, m’ha semblat massa dur, massa consistent, massa pedra (per entendre’ns, i des del carinyo…) Un mal producte, el brownie? No senyor! Ara, hi ha millors alternatives…
Un paio particular
Tot això que us explico ho fa un paio italià que es va instal·lar a Catalunya als anys setanta (en concret a la Colònia Guell) i, com diu algún comentari que he llegit per aquesta Internet de Déu, des de llavors s’ha dedicat a gelar-ho tot. En donen fe, certament, els gelats que us hem esmentat. Al seu web, però, trobareu els catàlegs de productes dolços i salats, fets gairebé artesanalment, recolzats sobre la recerca gastronìmica i amb una cura per la matèria primera excepcional. Un tio ocurrent, certament: si fas gelat de vinagre i pasta italiana de llimona, has d’estar (necessàriament) un pèl tocat. Ni que fos per la creativitat…
Els productes són relativament fàcils de trobar, encara que hi és molt més la pasta: n’he vist a diverses botiques de barri i als colmados clàssics de l’Eixample. També en tenen a El Corte Inglés. No són tan fàcils de trobar ja les seves salses per acompanyar les pastes ni els gelats. De fet, aquestes dues coses solament les he trobades a Sabor Intens, la botiga delicatessen de Gràcia que està a tocar del Mercat de la Llibertat. Aquí, exactament… Si no ho he processat malament (massa informació de cop!), tenen tota la pasta i totes les salses, a més de gairebé tots els gelats. Per cert, que aquesta botigueta (no deu superar el 20 metres quadrats…) mereix una visita (i un post) per ella mateixa!
Mamma mia, Sandro Desii…
Massitet
Olleta de verdures 