Tonyina, pernil ibèric i gingebre fresc

Ara que ja rondem el segon aniversari d’aquest bloc, estem revisant algunes fotografies de receptes que voldríem penjar i m’he trobat amb aquesta que pujo avui. De fet, la d’avui és una de les primeres que vaig fer treta d’un bloc.  I va ser, com no podia ser gairebé de cap altra manera, del primer bloc de cuina que vaig trobar: els meus estimats Pisto y Nopisto, que al seu torn l’agafaven del genial Abraham Garcia. És, com el filet que vaig publicar no fa gaire temps, simple i exuberant. De veritat, una combinació original i ben trobada que dóna un resultat gegantí. Us ho prometo.

pintxo_tonyinaAgafem un tac de tonyina d’uns dos centímetres de costat. El clavem en un pal de fer pintxos i tot seguit hi clavem un torcet de gingebre fresc no gaire gran, de la mida de la ungla del dit gros i d’un milímetre de gruix. Llavors, afegim un tall de pernil salat, no dels més bons però tampoc molt mediocre... Tot plegat, tomba i tomba a la planxa ben caleta (fumejant) per tal que la tonyina quedi torradeta per fora i rosadeta per dins. El pernil també quedarà cruixent, però solament a les puntes. A la font original acompanyaven aquest pintxo d’un fons de salmorejo ben espés (aquí en trobareu una recepta), però sol us ben prometo que ja val la pena. Sublim, de veritat.

Salut i bon profit!

Massitet

Nota: tal com expliquen Pisto y Nopisto, aneu amb compte amb la quantitat de gingebre: si us en passeu, tindreu tonyina amb crema de dentrífic. És ben discriptiva aquesta manera d’explicar-ho, eh?

Anuncis

Trobada blocaire de Girona: una crònica

La nostra visita al Fòrum Gastronòmic Girona 09, el cap de setmana passat, va tenir dos dies molt diferenciats. El primer, dissabte, va ser clarament el Dia dels Blocaires, tant per la presència massiva que hi va haver com pel programa que va presentar el Fòrum, amb una tarda pensada per als blocaires. Aquesta diada, la més nostrada per dir-ho així, és la que intenterem explicar en aquest post. El segon dia, diumenge, va ser el dia d’aprofitar més totes les potencialitats d’aquest macroesdeveniment. La crònica d’aquest dia, les properes hores…

Dissabte al matí: trobada extraoficial (de part) de la gastrosfera catalana
El viatge a Girona, dissabte de matí, ja va ser blocaire: vam pujar amb el cotxe de la Sara Maria, on anàvem muffinsnosaltres tres i també la Mar. Ja vam riure una bona estona, recordant alguns dels nostres darrers grans èxits. Però el plat fort ens esperava a Girona, on vam quedar amb Kike i Txell, els nostres estimats cuiners vermells; i una sorpresa ben agradable:  Sílvia i Miquel, dos gastroblocaires de Terrasa que fan cuinetesQuin riure i quin plaer menjant els supermuffins de regal que van dur els cuiners vermells. Ja els veieu a la foto, amb la seva xocolata i ben compactes… Estem convençuts que ja us ho hem dit, però per si de cas: sou genials, parella!

Després de l’esmorzar, cap al Fòrum, on ja vam fer alguna visita (crec que tècnicament eren més aviat razzies) en alguns estants del Fòrum. Els primers records són aquests: una munió de gastroblocaires compartint gelats de sabors com gamba, tomàquet, o oli de l’Empordà (vegeu aquí la foto…). Amb tot el que va arrassar dels estants més un frankfurt (quin poc glamour gourmet!! 😉 ) , ens vam donar per dinats i llavors, alguns, cap a la sessió de fotografia: el primer esdeveniment de la trobada de blocaires que organitzava el mateix Fòrum.

La sessíó de fotografia: en fi, així jo també faig fotos guapes…
Els encarregats de fer la sessió fotogràfica eren els fotografs Francesc Guillamet, Maribel Ruiz de Erentxun i el cuiner Marc Cuspineda, tots tres encarregats de fer els llibres de cuina d’El Bulli. A veure, els dos tios que van parlar no tenien massa dominat l’art de l’oratòria i anaven a tota castanya comentant un munt de fotos fetes per a aquests llibres. Tenien tantes fotos per explicar i ho portaven tan poc preparat que no hi va haver un discurs gaire elaborat, més aviat una succesió de comentaris més o menys interessats.

fotografiaDe tot el que van dir, a les llars normals es poden aplicar coses com l’ús de cartolines de color, el paper film (arrugat o tensat), l’ús de paper de plat per iluminar indirectament i algun joc d’ombres per donar efectes realment bonicos a moltes fotos. Però clar, jo no conec cap blocaire que a casa seva tingui tota la parafernàlia que veieu a la foto del costat. Una dada rellevant: en una jornada de traball fan, com a màxim, 5 o 6 fotos de plats d’El Bulli. Insisteixo, així jo també fagi fotos guapes. No com les seves, que eren molt bones (i no pas poc!), però si una mica millor que les que ilustren els nostres posts…

Qui som i que fem, segons Manuel Gago (que és qui en sap, d’això!)
Després de la sessió de fotografia i previ pas per l’estand de la cervesa Inèdit (d’això en parlarem en un altre post), vam poder gaudir d’una conferència del professor i blocaire Manuel Gago sobre qui som i què fem els gastroblocaires. I alguna cosa interessant: cap a on sembla que va tota aquesta munia de pàgines personals que parlen dels diversos aspectes de la gastronomia. Una dada que em crida l’atenció per la seva magnitud: el 76% dels blocs de l’Estat són receptaris.   Ja m’ho imaginava que eren la majoria, però no pas que ho fossin tant… A Massitet li va agradar veure al Gago, xerrant. En sap i li apassiona, i això sempre li ha agradat. Aquí teniu la seva presentació, que crec que val molt la pena…

“Te vas a cagar” i “Usted no sabe con quien està hablando”.
La taula rodona que va seguir després de la conferència va ser, per a nosaltres, un dels actes més interessants. Sobretot, gràcies a la presència del Pingue, Roberto Fernández, un gastroblocaire castellà (de Castella, s’entén) que ja llegíem però que en sentir-lo parlar ens va seduir. Van sortir qüestions com la independència de què podem gaudir els blocaires o del caràcter funcionarial – notarial que ha agafat la crítica gastronòmica en premsa. De la fase de caiguda en què han entrat les guies i de l’embrenzida que han agafat els blocs com a font de referència entre els lectors – internautes – consumidors. Aquesta darrera idea ja l’havia argumentada Gago ben sòlidament a la conferència. També, de la importància de la transparència i la claredat en els posts, plantejada amb sana preocupació per Joan Gómez Pallarès.

taula_rodonaPerò per nosaltres el més interessant, i divertit,  van ser dues intervencions del Pingue. La primera, per explicar amb una claredat i honradesa envejables, com algun cop ha sortit d’un restaurant emprenyat i pensant en emprar el bloc com a arma per a la venjança: “Salí de allí diciendo: voy a hacer un post que te vas a cagar”. Després, va reconèixer que amb el cap calent no s’ha d’escriure res i que el millor és deixar passar unes hores abans de dir segons que. Sigui positiu o sigui negatiu. L’altra intervenció, que em va sorprende, és que coneix casos de blocaires que ja van pels restaurnats dient coses com “no sabe usted con quien está hablando” i similars. Ufffffffffff, quin mal camí que estan portant alguns. En definitiva, elements per a la reflexió i rises per la manera impostada i catxonda de Roberto posant els exemples…

El sopar i els gintònics
gintonicsLa jornada va acabar amb sopar de nou persones on hi havia una nutrida representació catalana (Mar, Sara Maria, Joan i Àngels, Roger), una excel·lent representació gallega (Manuel i Soledad) i el castellano viejo (per allò d’honest i noble) Roberto. Llàstima que finalment no van poder venir els dos nois que han posat en marxa els Apunts de cuina: estudien hosteleria, són adolescents i tenen una vitalitat i una ilusió que els fa una novetat molt atractiva en aquest món de trentanyeros i persones madures que és la gastrosfera catalana. Va continuar el debat de la tarda, amb intervencions molt interessants de Roberto i Manuel que Massitet pensa desenvolupar en altres posts. Definitivament, l’assistència a aquesta trobada ha posat en marxa la màquina de la reflexió interna a Olleta i les idees s’acumulen i s’amunteguen demanant a crits sortir en forma de posts…

La nit va continuar com havia de ser: bevent gintònics i, en cas nostre, descobrint que amb més gel de l’habitual encara estan més bons. Aquí la conversa ja va derivar cap a situacions molt, molt divertides que van tenir en comú una bona colla d’anècdotes amb la Guàrdia Civil. La millor de totes, imbatible sense cap mena de dubte, és la de la piragua soriana de Manuel i Soledad. Per favor, no us pergueu aquest vídeo de la piragua groga per tota la meseta castellana a sobre d’un Megane blau! És per no parar de riure!!!

foto_gastroblocaires_forum_09

El resum del dissabte és una idea que ja hem recollir en aquest post parlant de Catalunya: a la gastrosfera hi ha molt bona gent. Ara, això ho podem estendre a altres punts de l’Estat, especialment a Galicia i Castella i Lleó. Per cert, una dada que aporta el Gourmet de Provincias al seu post i que caldrà revisar: perquè el gruix dels blocs de l’Estat estan a Galicia i a Catalunya?

Salut!

Massitet i kissumenja

P.S.: Teniu un munt de fots del Fòrum i la trobada gastroblocaire en aquest àlbum de Picasa