Tot a punt per fer panellets!

Divendres passat vaig fer una petita razzia per una de les meves botigues preferides, Casa Gispert. L’objectiu prioritari era aconseguir un Pac Panellet, un paquet ben bonic (com podeu veure a la foto) on hi ha tot el que podem necessitar per fer panellets. Qualitat assegurada en un paquet on tens tot el que cal… Com no acudir a una botiga com la Gispert per emportar-te un pac ready-to-play com aquests? De passada, van caure un parell de paquets de les millors macadàmies torrades i salades de Barcelona i alguna qua altra gormanderia més… 😉

O sigui, que ja estem fent estiraments als braços i exercicis de concentració mental per posar-mos a fer panellets de cara a Tots Sants. Ep, i menys conya, que és el primer any que ens emboliquem a fer panellets, Fins ara els havíem comprat o robat a la meva germana fornera i estem nerviosos com un xiquet la nit de Reis! A més, enguany fem la castanyada a casa nostra amb el gruix dels amics de Barcelona que van venir a la nostra boda. O sigui que la responsabilitat és màxima. El Pac en qüestío està pensat per a fer un quilo de panellets i porta els següents ingredients:

  • 1/2 quilo d’ametlla marcona ratllada
  • 150 grams d’ametlla granet
  • 150 grams d’ametlla palet
  • 150 grams de pinyons del país
  • 150 grams de coco ratllat
  • 300 grams de codonyat
  • 250 grams de cirera confitada
  • Una safata, una blonda i… la recepta dels panellets

Com podeu veure, el pac conté els ingredeients suficients per fer fins a cinc tipus de panellets. Amb una mica de llimona ratllada i un bon cafetó carregat ja tenim teca per a una parell de tipus més. Ja us contarem com ha anat la primera experiència panelletil

Si voleu una recepta, aquí teniu la que he fet servir en el primer assaig per a la castanyada, que no és altra que la que porta el Pac Panellet…

Massitet

Cafeïna barcelonauta

Kisumenja i un servidor no som, la veritat sigue dita, una grans coneixedors del café. Vull dir: no coneixem gaire les principals zones productores, ni tampoc les característiques diferencials d’un o altre tipus de cafe. Tampoc entenem gaire del tast de café: ens agraden o no ens agraden. Punto pelota. De fet, sempre el prenem amb llet. Ara bé, si que sabem com ens agraden els cafés per prendre amb llet: amb una mica de cos, no gaire àcids i, en el cas de Massitet, no massa aspres. Que no rasquen massa, vamos. Partint d’aquesta base, hem anat fent al llarg dels darrers mesos una recera que ens ha dut a trobar tres cafés que ens agraden força.

Trio d’asos

Tots els cafés que us explicarem avui són tots de petit comerç, la majoria dels quals torrats per ells mateixos i molts al moment. Ho sigue, que avui no parlem de grans productors ni de marques comercials. A més, en tots els casos hem demanat específicament cafés per prendre amb llet, de manera que sempre hem seguit el consell dels propis venedors. De tots aquests, els tresque més ens agraden són aquests:

  • La mescla de la casa de Cafés el Magnífico, una botiga especialitzada del Born i que per nosaltres és el millor del trio d’asos que preferim (de la botiga n’hem parlat aquí).
  • El Café Natural Selección Gran Sabor de La Portorriqueña, una altra botiga especialitzada amb més d’un segle d’història situada al Raval, en concret al carrer de Xuclà.
  • El Café Selecció Natural de Cafés Caracas, una petita cadena de cafeteries que comercialitzen cafés i on aquest ja el publiciten clarament com el més addient per al café amb llet.

El que més consumim és el tercer i el que menys el de Cafes el Magnífico. Encara que aquest darrer és el que més ens agrada, la botiga ens agafa fora de ma i solament el comprem quan anem al Born. Cada cop prenem més el de La Portoriqueña, que de fet s’ha convertit en punt de pas obligat en la meva excursió setmanal a la Boqueria. El de Caracas també el prenem molt perquè tenim una botiga relativament a prop a Gràcia.

Per arribar a aquesta llista hem tastat també d’altres que, sí bé no són cafés dolents, no ens agraden tant com aquests. Hem provat, doncs, la famosa mescla de la casa de la mantequeria Can Ravell i la del Colmado Quílez. També hem tastat la de Casa Gispert, una de les nostres botigues preferides de Barcelona. En aquest darrer cas ens sap greu que no guanyés, perquè anàvem prediposats a incorporar-lo a la nostra dieta diària. No hem pogut provar, en canvi, una de les mescles amb certa fama: la del Colmado Murria. Resulta que no molen el cafe i te’l venen en gra. I com nosaltres (encara) no tenim molinet…

En fi, aquesta seria la nostra selecció. I vosaltres, quin café és el vostre preferit? Gràcies!

Massitet

Mamma mia, Sandro Desii!!!

Començo a escriure aquest post encara sota l’impacte que m’han provocat els gelats de Sandro Desii que he provat aquesta tarda. Perlamordedeunostresenyor, quina cosa més bona! Sense cap mena de dubte, són els millors gelats que he menjat en la vida, solament superats (per moooooooooooolt poc…) pels de la gelateria italiana de la Plaça de la Revolució de Barcelona. Feia temps que volia dedicar un post a la pasta d’aquest italià (qualificat de) genial però ara, amb el gust del gelat encara a la boca (fa mitja hora que me l’he menjat!) he decidit dedicar-li un post als productes diversos que he tingut la sort d’haver provat ja.

Els productes salats: la pasta
Dels productes salats que fa Sandro Desii, i no en són pocs, solament he provat la pasta seca d’encenalls de bolets del Montseny i em van semblar un producte de molta qualitat. És cert, com diu el Gourmet de provincias sobre una altra pasta del Desii, que el sabor era molt matisat, molt suau. Tot i això la pasta tenia una textura, un tacte, excel·lents. El sabor, encara que no era massa de bolets, també era bo, la veritat. Una pasta interessant amb un preu a tenir present abans d’obtar-hi per a cada dia: per sobre de 4 euros el paquet de 250 grams. Ara, per un plat de pasta deluxe un dia de festa, doncs val la pena pagar el preu. Per cert, mireu-vos bé les opcions que donen, que són molt interessants. Uns botons de mostra: tomata i all; fideuà de peix; llimona; o espinacs i alfàbrega.

Ah, i també he provat la seva crema de balsàmic, que des de llavors és la meva de capçalera: cremosa, suau, gustosa… Ideal per decorar plats amb un filet i donar-los un puntet dolcenc molt interessant…

I ara les dolços..
Dels gelats ja us he dit que m’han semblat. N’hem provat tres i a quin més emocionant, en el sentit literal del terme… Ens han deixat sense paraules tant el de kefir amb cirera negra, com el de xocolata grand cru 72% Antonio Chavez i el de xocalata de Guinea 58% amb canella fresca. Brutals, de veritat! No solement pels sabors, nets i potents, sinó també per la textura: quina cremositat! Quina densitat! Mort a les escumes! Ens hem quedat amb les ganes de provar el de sobao pasiego amb orujo de Liébana (us ho juro, existeix!) i el de vinagre bàlsàmic amb frambueses… Vist el nivell, aquests deuen ser per llençar coets!

I sobre els postres…
Els gelats, de fet, no estava previst que els provessim, ja que nosaltres anàvem a comprar postres per a un sopar. De fet, anàvem a una botiga de Gràcia que es diu Sabor Intens (qun nom més encertat!) i un cop allà hem vist que tenien postres i gelats del Desii. Ara, quan acabo aquest post havent sopat i provat també els postres, us poc dir que el Desii té alguna peça sublim. El tatin de poma, en concret: cremosa i densa la fruita, cruixent la pasta fullada, dolçor i acidesa equlibrats; frescor malgrat tot… Molt bé! El brownie, en canvi, encara que de sabor era excel·lent, m’ha semblat massa dur, massa consistent, massa pedra (per entendre’ns, i des del carinyo…) Un mal producte, el brownie? No senyor! Ara, hi ha millors alternatives…

Un paio particular
Tot això que us explico ho fa un paio italià que es va instal·lar a Catalunya als anys setanta (en concret a la Colònia Guell) i, com diu algún comentari que he llegit per aquesta Internet de Déu, des de llavors s’ha dedicat a gelar-ho tot. En donen fe, certament, els gelats que us hem esmentat. Al seu web, però, trobareu els catàlegs de productes dolços i salats, fets gairebé artesanalment, recolzats sobre la recerca gastronìmica i amb una cura per la matèria primera excepcional. Un tio ocurrent, certament: si fas gelat de vinagre i pasta italiana de llimona, has d’estar (necessàriament) un pèl tocat. Ni que fos per la creativitat…

Els productes són relativament fàcils de trobar, encara que hi és molt més la pasta: n’he vist a diverses botiques de barri i als colmados clàssics de l’Eixample. També en tenen a El Corte Inglés. No són tan fàcils de trobar ja les seves salses per acompanyar les pastes ni els gelats. De fet, aquestes dues coses solament les he trobades a Sabor Intens, la botiga delicatessen de Gràcia que està a tocar del Mercat de la Llibertat. Aquí, exactament… Si no ho he processat malament (massa informació de cop!), tenen tota la pasta i totes les salses, a més de gairebé tots els gelats. Per cert, que aquesta botigueta (no deu superar el 20 metres quadrats…) mereix una visita (i un post) per ella mateixa!

Mamma mia, Sandro Desii…

Massitet

Què redéu deu ser aquesta botifarra groga???

La tradició aquesta del Dijous Gras deu ser una cosa molt principesca (de Principat, principesca; lògica pura…), perquè al nord del País Valencià no n’havíem sentit a parlar més que per TV3 (abans ens la tallessin, és clar!). De fet, un simbol tan propi d’aquesta festa com la botifarra d’ou jo l’he descoberta a Barcelona, ja ben grandet (bé, passats els 25, quan ja no tenia el Carnet Jove). I la pregunta retòrica que veieu al títol del post va ser la que em vaig fer la primera vegada que en vaig veure una en viu i en directe: que friki em va semblar, tu! Ara, ja passats els trenta, m’assabento per Descobrir Cuina que la botifarra d’ou és pròpia de Barcelona i les comarques que l’envolten, també conegudes com Àrea Metropolitana de Barcelona.

En tot cas, és una descoberta de collons, que diriem a la meva terra on som uns malparlats de collons (ui! perdó… per la repetició! jejeje). Jo sempre l’he comprada a Embotits Selectes Montse, la meva xarcuteria de capçalera a la Boqueria. Però enguany provaré la d’El Rebost de l’Ibèric, una botigueta que tinc prop de casa i sobre la qual ja tinc ganes de fer-ne un post…

La veritat és que tenia la intenció de fer un text més llarg sobre la tradició aquesta tant exòtica per mi com és el Dijous Gras. Però he vist aquest de Menjar sa (un bloc relativament nou però que ha entrat amb força a la gastrosfera.cat) i he decidit que jo no puc dir ni més coses ni tampoc dir millor les que allà s’hi diuen. Per tant, si us interessa la cosa, us aconsello que li feu una visiteta…

On compreu el torró?

Des de fa uns quants anys, a casa nostra (entesa com a suma de nosaltres dos, més les respectives famílies polítiques) tenim força resolta la qüestió d’on comprar els torrons. Ens va costar alguns anys de proves i errors, que al final s’han sintetitzat en un llistat que us facilitem més avall. En tot cas, aquest llistat no és res més que l’expressió clara d’un principi bàsic: solament comprem a pastisseries i cases especialitzades que els fan ells mateixos. Digueu-nos snobs, digueu-nos sobradets, digueu-nos el que vulgueu, però tastats (alguns d) els artesans és molt díficil tornar als comercials, especialment els de major difusió. I la relació qualitat – preu – satisfacció personal és infinitament superior a favor dels artesans.

El nostre mapa torronaire

El nostre mapa torronaire, o sigui, els llocs on comprem el torrons que ens mengem cada any, dibuixen un triangle que té per vèrtexs Barcelona, Solsona (a la bonica comarca del Solsonès, oi Maria?) i Vinaròs (a la no menys bonica comarca del Baix Maestrat. No fotem! 😉 ) .

Des de fa uns quatre o cinc anys, la casa Planelles i Donat de Barcelona és el nostre proveïdor oficial de torrons de Xixona i Alacant, que fan a Xixona i després porten al cap-i-casal. El seu Xixona granulat és suprem: l’ametlla no està tan triturada com al normal i te’n vas trobant trossets a cada mos i mastegada que fas. És untuós, greixós i molt dolç, però té una característica que em té molt intrigat: seca la boca! Sí, si: tot i la dolçor, t’acaba deixant la boca sense saliva, com un vi molt sec i/o astringent. El sabor és llaaaaaaaaaaaaaaaarg, amb l’ametlla i la mel molt ben conjuntades. L’Alacant, del qual no en soc gran fan (tot s’ha de dir), també es molt gustós i domina molt més el sabor de l’ametlla. És menys dolç i empalagós (joer, que malament que parlem al Baix Maestrat…) que el de Xixona. Trencat a trossets petits, el trobo un molt bon petit four per acompanyar el café de ls asobretaula nadalenca.

Des que vam provar el torró de crema cremada de las pastisseria Can Massana de Solsona (gràcies, Maria!), ja no n’hem trobat cap altre de bo. Per nosaltres, això dificulta la gestió de la compra d’aquest torró, ja que no tenim cotxe i tampoc solem tenir temps per escapar-nos cap a Solsona. Menys mal que tenim un angelet de la guarda que sempre ens en fa arribar. És tou i esponjós, cremat al punt (no amargueja gens) i d’una dolçor subtil que t’omple la boca a poc a poc amb un gustet d’ou dolçet qeu enamora. Amb kisumenja ens l’hem de racionar, sobretot des què un Nadal ens vam fotre un pastilla, això si de les petites, d’una atacada i sense adonar-nos-en. Ei, paraula de bon menjador: si podeu, pilleu-ne. No us n’arrepentireu. La pastisseria no te web i no he trobat fotos per a que el vegeu (enguany encara no en tenim), així que haureu d’anar a Solsona a buscar-lo.

A la Pastisseria Viver de Vinaròs (que tampoc té web), comprem el torró més particular de tots els tradicionals a casa nostra: una mescla de torró de Xixona i xocolata molt divertida. M’agrada molt, tot i que se’m fa difícil descriure el sabor. Clar, com de xocolata amb ametlles. Però com que l’ametlla està molt triturada, la sensació i els sabor és diferent al de la xocolata amb ametlles més normal. A més, la xocolata és amb llet i no domina pas, de manera que es nota tant l’ametlla com la dolçor melosa típica del Xixona. Peculiar. El podeu trobar al carrer Major, baixant a ma esquerra…

Provatures 2007

Com sóc un cul de mal asiento que diem els barbaristes del meu poble, enguany no em podré estar de provar alguna casa nova. Tenen tos els números els torrons de Xixona de la famosa Casa Colomina de Barcelona (també el fan a Xixona) i un que vaig veure a la meva darrera visita a Casa Gispert (com m’agrada aquesta botiga…), que tenen de tot per al Nadal. També he vist / llegit que Oriol Balaguer ha fet unes preparacions especials per al Nadal, que dubto molt que pugui resistir-me a comprar.

En tot cas, aquí està la nostra llista. Alguna recomanació per incorporar a les provatures 2007? Us ho agrairíem moltíssim! Comprar torrons a Barcelona sempre te un punt de repte (en deu haver de més bons? és la millor relació qualitat – preu?), però si socialitzem coneixements, sempre serà més fàcil (i divertit!). No?

Massitet