Un cap de setmana a Els Casals

El número 13 és una xifra important, per  un servidor de vostès. El fet d’haver nascut un dia 13 hi té molt a vore. De la mateixa manera que el fet d’haver estat molt supersticiós de jovenet (per sort, amb l’edat, algunes coses es matisen) ha estat determinant per atorgar a aital guarisme un valor molt determinat: és el meu número de la sort. Com comprendreu, no es pot nàixer un dia 13, ser supersticiós i no fer res al respecte! Literalment, no es pot viure en aquestes condicions!
.
Tot això us ho explico perquè enguany ha fet tretze anys que servidor i sestem junts. Una fita important, doncs, que calia celebrar a l’alçada. I com molts de vosaltres ja sabeu, des de 2005 la nostra celebració d’aniversari és anar a sopar a un restaurant amb estrella Michelin. Una manera com una altra de donar solemnitat a una data que ens agrada conmemorar.
.

Enguany, però, la cosa tenia complicacions. Veureu perquè. A més de supersticiós, de tant en tant sóc un clàssic de Cal Déu. Així que vaig decidir celebrar els clàssics 10 anys junts portant Kissumenja a sopar al Celler de Cal Roca. Clar, després d’haver sopat al millor restaurant del món i a sobre amb tres estrelles Michelin, superar el nivell per a celebrar els importantíssims 13 anys era impossible. De fet, era impossible igualar-lo, partint de la base que no volía repetir…

La cosa la vaig resoldre, vist ara amb perspectiva, amb forçs d’encert: en comptes de regalar-li només un sopar estrellat, li regalaria un cap de setmana de relax en un hotel amb restaurant amb Michelin. Sóc bo, eh??!!! 😛 La idea, de fet, va ser molt fàcil tenir-la: teníem MOLTES ganes d’anar a un lloc que teníem des de feia MASSA temps a la llista de pendents. Així és com vam anar a passar un cap de setmana a Els Casals, a Sagàs.

IMG_8582.JPG
Aixó tan bucòlic és Els Casals amb les seves vaques. Fantàstic | Olletadeverdures.cat

No us explicaré en aquest post tota la fisolofia agràrio-gastro-turística que hi ha al darrera d’aquest projecte familiar. No perquè no em sembli interessant, que sí i molt. Però hi ha gent que ho explicat abans que nosaltres i ho ha fet molt bé: la Mar, per exemple. Això ens permet centrar-nos en l’experiència d’haver passat un dia i mig als dominis (mai tan ben dit!) de la família Rovira.

El lloc  és sensacional si busques calma i tranquilitat: al bell mig d’una zona agrícola poc poblada, l’hotel està envoltat de camps de cereals on només és sent el soroll -entre bucòlic i literalment pastoril- de les vaques mugint. Vaques, per cert, de les quals després et podràs arrear un bon entrecot a la brasa! Per una parella de professors urbanites barcelonautes estressats pel final de curs com nosaltres, passar un cap de setmana de finals de maig allà va ser literalment la glòria…

DSC_0405.JPG
Aquesta sobrassada justifica ella sola una visita a Els Casals | Olletadeverdures.cat

L’hotel és confortable, amb habitacions grans, modernes i funcionals. No us espereu la típica habitació d’hotel rural que intenta reproduir amb més o menys èxit els espais d’una masia catalana del segle XIX. No va per aquí, la cosa. I de fet, les habitacions són el reflex de com és l’edifici: restaurat i molt ben conservat, però amb tocs de disseny i totes les comoditats que et pots esperar al segle XXI.

Sembla que l’edifici sigui, al seu torn, una mena de metàfora  de la cuina que s’hi fa sota comandament d’Oriol Rovira. El germà cuiner elabora uns plats que respecten l’entorn i la tradició catalana, però els hi posa mà sense por de modernitzar-los i ajustar-los als cànons de l’alta cuina actual: coccions justes, sabors nets, cura de l’estètica però sense espectaculartizar.

DSC_0412.JPG
En menjaria cada dia, d'amanides com aquesta... 😉 | Olletadeverdures.cat

Tot plegat parteix d’un producte de la terra i en molts casos de la mateixa explotació. “La primera escalora de l’hort”, “uns pesols cullits aquest matí” o “un entrecot de vaques de la casa” són oracions molt fàcils d’escoltar al menjador d’Els Casals, un espai contemporani, acollidor i oh, gràcies! ben il·luminat.

I què vam endrapar? Doncs coses bones, bones! Per al sopar de gala ens vam deixar aconsellar per David, el jove cap de sala de la casa. Franc, obert i comunicatiu, ens va recomenar per sopar el menú degustació curt. Només li vam demanar un petit canvi. El paté casolà que ens proposava d’entrant, canviar-lo per un producte de Cal Rovira que és fetitxe per nosaltres, especialment per Kissumenja. La sobrassada de Cal Rovira mereix per ella mateix una visita a aquest temple de la gastronomia. Abans, però, una cotna de porc fregida amb un toc de llimona que era molt cruixent i, sorpresa, molt fresca!

A partir d’aquí va venir un menú que manté un nivell general elevat amb alguns punts especialment reeixits. Molt bé l’amanida d’escarola de l’hort amb foie micuit, all cremat, codonyat i tòfona d’estiu. Jo me n’hauria menjat una altra sense patir gens… 🙂

DSC_0415.JPG
Si hagués de triar entre pèsols i botifarra, tindria problemes... | Olletadeverdures.cat

Sensacionals els primers pesols de la temporada amb una botifarra negra de la casa que mereixia aixecar-se i fer-li l’ola. La botifarra li planta cara a la sobrassada, que ja veieu que adorem. Sensacional, de veres! Bé el turbot carregat de tòfona d’estiu i unes favetes escandalosament bones. Ja veieu: plats directes, de coccions curtes i elaboracions per separat que s’ajuten al plat. Equilibri, frescor, molt bé.

Comentari a banda mereix el mig quilo de carn en forma de xulla de vaca que ens van posar a la taula per tancar la part salada de l’àpat. A banda de la proximitat del producte, era una carn tendríssima i molt gustosa. Sens dubte, ben madurada abans de coure-la i presentar-la acompanyada d’unes patates i uns piquillos al forn que eren, literalment, mantega. Ens va saber greu no acabar-nos una peça de carn que es mereixia ser menjada sencera.

DSC_0431.JPG
Un festival de carn. Molt millor del que ja sembla | Olletadeverdures.cat

De postre, el flam de la casa amb gelats de vaïnilla i de tel de llet va ser un tancament suau i gens feixuc per un sopar digne se ser recordat amb carinyo. Menys mal que el postre era lleuger, perquè després del tros d’animal que ens vam menjar, no haguéssim pogut amb res menys passador.

Per al dinar de diumenge vam tirar del menú del restaurant, que Roger ja ens havia dit que estava molt bé. Unes croquetes potents i meloses de pollastre. Grans. Res a envejar-li la brandada de bacallà que també vam demanar de primer. L’arròs de conill era descomunal, un dels millors a la cassola que he menjat mai. I us ho diu un valencià!

Estimats, la veritat és que és un lloc fantàstic per descansar i gaudir de la bona cuina. Si  voleu, a més, podeu fer una visita guiada amb la part de la familia que s’encarrega de les granges i dels camps. Veureu també on i com fan els embotits que, per cert, haureu pogut provar a l’esmorzar. Bufet lliure d’embotits. Ole!

Xiquetes i xiquetes, una molt bona opció si voleu gaudir d’una estona de molt bona vida... 😉

Salut!

P.S.: Si voleu fer una aproximació als productes de la familia Rovira i Els Casals, ho teniu molt fàcil anant al Pla de Palau de Barcelona i feu un entrepanet al Sagàs pagesos i cuiners. Xalareu cosa fina i no us cal pujar al Berguerdà! 😉

Anuncis

6 thoughts on “Un cap de setmana a Els Casals

  1. Xiquets, primer de res, donar-vos l’enhorabona per tants anys junts feliços i contents. Això no té preu!!! Seguidament dir-vos que se m’han fet les dents llaaaaaaaaargues en veure la meravella de plats que us heu cruspit. Ben fet!!! Molt bona la crònica. Salutacions

  2. Vaig anar i gaudir de la seva cuina fa un parell d’anys i vaig pensar que era un lloc ideal per passar un aniversari o qualsevol ocasió especial. També molt fan dels seus embotits (i especialment de la sobrassada) i del entorn i tot el que envolta el restaurant (les terres, l’obrador…).

    I totalment d’acord amb el “ben il·luminat”. Hi han llocs que costa saber el que estàs menjant…

    Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s