Romesco de cigrons i polp

Si hi ha un ingredient que marqui una frontera a cals Olletos, aquest són els llegums. Mentre a servidor de vostès li encanten,  Kissumenja no els trobaria gens a faltar, al menú setmanal. En mengem, esclar. Intento que un parell de cops per setmana, un dels quals sempre són llenties -per allò del ferro, ja sabeu. Però són els dos dies que sé que algú hagués preferit que no hagués pogut fer el dinar previst…

De tota manera, les coses van canviar una mica ja fa uns quants mesos; potser uns pocs anys: el dia que vaig descobrir que si els llegums portaven una bona picada, la cosa passava amb molta més alegria per casa nostra. Una bona picada vol dir, però, contundència. Fruits secs torrats o fregits; alls fregits, pa fregit, julivert i/pebre vermell, conyac i/o vi ranci,etc… Res de tonteries, vaja. Ans la contrari: que doni gust i densitat a la cosa… i faci més discrets als llegums!

Cigrons_polp.jpg
Simplicitat i contundència. Sabor, aromes, consistència... Nyam! | Olletadeverdures.cat

Així que només veure la recepta d’aquest post vaig intuir que tenia tots els números per a que es pogués incorporar al receptari familiar sense dificultats. Primer per la picada, que en aquest cas seria un senyor romesco. Però a més, la presència del polp és garantia d’èxit: li encanta! Per tant, semblava un plat pensat per Kissumenja. I efectivament, així ha estat: ha triomfat i tornarà a aparèixer a la nostra taula…

La recepta no us la penjo perquè la trobareu aquí, al web del programa Cuines de TV3.  Només us diré un parell de canvis que he fet el primer cop que l’he cuinada. No són canvis voluntaris, sinó fruit de la pressa i d’una certa por. I tots dos afecten al romesco. El primer, que no hi he posat la ceba fregida que demana la recepta televisiva. Senzillament, he fet un sofregit de ceba normal que ha servit de base del plat. La segona, que no he posat les nyores a remull per treure’n la carn: he fet la salsa amb carne de pimiento choricero.

Segurament és alguna cosa semblant a un sacrilegi, però a la meva cuina la nyora és una frontera poc i mal explorada: tinc la impressió que no en trec bé la xixa. En tot cas, goso dir que si trobes un pimiento choricero de qualitat, fa el fet. A mi, si més no,  em treu de decidir si provo o no provo de nou amb la ditxosa nyora. Fora estrès, xe! 😛

I un consell: el polp no l’he guisat jo. Ni molt menys! Si una modesta nyora ja em fot respecte, imagineu un bitxo de vuit tentacles! Jo en compro les potes ja bollides i congelades, en paquets de mig quilet. Si mai un dia som familia nombrosa, igual em lio a guisar un animal de tres o quatre quilos un cop a la vida, per allò de no deixar de provar-ho un dia. Pero mentre tingui potes cuites de qualitat i a un preu que em sembli raonable… 😉

El resultat del plat ja us ho he dit: espectacular. Gustós i dens, és una combinació de sabors que trobo molt encertada. És d’aquells menjars que et reconcilia amb el món i et fa sentir còmode i a gust (alló que els anglosaxons en diuen comfort food). Al mateix temps, però, té un punt de novedós. Si més no a casa meva, on la tradició familiar ha guisat molt poc polp i els llegums mai, mai, mai han anat acompanyats de fruits del mar.

Si el proveu, ja m’ho direu. Ara, una advertència… Després de menjar això només hi ha dues opcions; o vas a passejar o t’estarrufes al sofà fins que la sang et pugui tornar a pujar al cervell…

Salut!

Anuncis

5 thoughts on “Romesco de cigrons i polp

  1. Jo tampoc havia menjat mai cigrons i pop a l’hora… jajajaja! Mai és tard per provar noves combinacions! 😉 Per cert jo tot i tenir família nombrosa dubto que mai compri i cuini un pop sencer (fa com angúnia no?) i faig com tu, el compto cuit! 😉 Bé, menys els popets que amb aquests sí que m’hi atreveixo a fer-los amb ceba, o amb all i julivert, o estofadets, …
    Bon proposta! Diferent, original i sobretot molt gustosa! Petons!!!

    Nuni

  2. Ummm la pinta és espectacular, i si a sobra ha agradat dons doblement bo, a casa algun cop en faig per aprofitar la borsa quan faig pop a la gallega, però amb picada, no amb romesco, ho provaré
    Una abraçada

  3. Recepta anotada; a casa no en són molt amants, dels llegums, però l’olla podrida, els cigrons amb bacallà, les llentilles… van fent-se un lloc al menú. Amb la picada que descrius i el polpet, l’has convertit en un plat de festa!

  4. HA HA HA HA!!! Josep Àngel, ets únic explicant els teus posts!! M’ho he passat pipa llegint-lo. La recepta és boníssima, segur que la faig. Queda apuntadíssima!!! Per cert, per al tema “nyora”, hi ha un truquet familiar (però no exclusiu, eh?): has de deixar la nyora a remull en aigua tèbia durant una mitja hora o tres quarts. Quan la veges tova, la parteixes per la meitat i, amb una cullereta de les de cafè, li’n treus la polpa. Va molt bé per a les picades de plats de peix i en els mar i muntanya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s