Chila: cuina d’autor porteña

A Buenos Aires no hi ha restaurants amb estrella Michelin. No és que no hi hagi restaurants de nivell suficient, sinó que l’explicació és més bàsica: la famosa guia vermella no té una edició sobre l’Argentina. Per tant, no és cosa de la cuina que es fa al país de la Pampa, sinó que els de la Michelin han decidit que no li dediquen un dels seus llibrets.

Això ho vam descobrir, com un podeu imaginar, buscant un restaurant amb el famós estel per anar a sopar-hi un dia. Com ja sabeu, servidors de vostès celebrem el nostre aniversari anant a sopar a un restaurant d’aquest nivell cada 27 de maig. Enguany, però, com que ja sabíem que passaríem uns mesos a l’Argentina vam decidir que endarreririem el sopar i el faríem allà. I com que la ignorància és atrevida i l’eurocentrisme encara més, un cop aquí ens vam trobar que no hi havia guia per seguir…

Però ja us hem dit que la cosa no té res a veure amb el nivell de la cuina porteña. I seguint indicacions de bons gourmands locals (Déu els cria i ells s’ajunten…), vam començar a buscar per la Guia Oleo -considerada per molts la més fiable de la ciutat. Que si Tomo I, que si Aramburu, que si Le Bourgogne… Després de mirar força, el que més ens va agradar i encaixava amb el què volíem va ser el Chila.

Què buscàvem? Doncs el tipus de cuina creativa que ens agrada trobar en aquest nivell de restaurants: basada en productes i receptes de la terra, però passada pel sedàs de tècniques una mica més modernes i/o amb combinacions innovadores que juguen amb la tradició per fer-la més divertida i amb capacitat de sorprendre. I tot plegat, en un ambient sense excés de formalismes però amb aquell servei professional que tots sabem valorar. I tot àixò és el que oferia Chila a priori.

IMG_6926.JPG
Raviol, el plat que més ens va agradar | Olletadeverdures.cat

Vam demanar el menú Degustación Clásico, precisament perquè ens oferia aquesta combinació de clasisime i innovació. I el vam demanar maridat per a poder conèixer, de passada, els vins argentins que tant de protagonisme han adquirit en el món de l’enologia junt a d’altres dels anomenats del Nou Món. L’experiència va ser ben gratificant.

L’oferta del menú eren uns entreteniments seguidt de cinc entrades salades i una de dolça, acabant amb un cafè amb petits fours. El nivell general va estar molt bé, tant per la qualitat del producte com pels punts de coccions i les temperatures. Ens van agradar, especialment, dues coses.

La primera, un fantàstic “Raviol de maiz y comino, crema de anco, espinacas y caldo de maiz tostado“, exemple perfecte del què anàvem a buscar: el ravioli de la influència italiana amb dos ingredients ben tradicionals a l’Argentina: anco (carabassa) i panís. Boníssims els contrastos de dolços, salats, cruixents, melosos i el toc torrat del panís, com de quicos dolcens. Brutal.

IMG_6931.JPG
El cub de xai amb un acompanyament sensacional | Olletadeverdures.cat

La segona cosa, els tocs de la carn. El “Cabrito de Malargue, mini ñoquis de queso de cabra y repollitos” es desfeia a la boca, melós a més no poder. L’acompanyament maridava estupendament i ajudava a netejar la untuositat de la carn. El “Châteaubriant (lomo), risotto de quinoa y queso Sbrinz, tocino, puré de portobelos y chaucha de estación“. Una carn tendra i gustosa amb un acompanyament que ens va sorprende -el rissotto era fantástic.

No van estar gens malament els postres -així, en plural. Perquè al final vam triar  una degustació de diferents postres. Molt bo el “Cítricos: crema fría, carpaccio, maracuyá y helado de lima y romero”, perfecte per netejar la boca després de la carn. Addictiu i sorprenent el “Crocante de algarroba, crema y helado de maní, cremoso de banana y gelee de ron”. Ja veieu: ingredients humils junts amb d’altres més sofisticats presentats de formes contemporànies.

IMG_6937.JPG
Festival de postres per compartir | Olletadeverdures.cat

Tot plegat ho vam maridar amb vins Sant Felicien, la gamma de monovarietals de les Bodegues Catena Zapata -de les més conegudes d’Argentina arreu el món. Vam veure el Chardonnay en Roble, el Malbec i el Semillon dolç de collita tardana. Tots força correctes i van fer la funció que havien de complir acompanyant els plats.

Aquest apat ens va costar, al canvi del moment, uns 90 euros per persona. No ens va semblar gens car, venint de Barcelona. En un càlcul així a ull, un menú com el que hem fet i a sobre maridat no baixaria dels 120euros ara que han baixat una mica. Per tant, estem parlant d’un diferencial de preu que pot rondar el 30%. Una bona oportunitat, descomptat el viatge fins a Buenos Aires! 😉

Deien alguns comentaris en blocs i la guia Oleo que, si mai la Guia Michelin es decideix a fer una guia de Buenos Aires, Chila seria el primer en rebre-la. No ho sabem perquè no coneixem tots els candidats. Però per la nostra experiència, aquest restaurant té molt poc a envejar d’alguns estrellats catalans on hem estat.

Salut!

Anuncis

One thought on “Chila: cuina d’autor porteña

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s