La parrilla del pàrking

Els diumenges, Buenos Aires fa olor d’asado. Per ser més precís, fa olor de parrilla: aquella mescla de l’aroma de la carn a la brasa, daurada i cruixent, i l’olor picant però agradable del fum del foc que fa possible el miracle. Aquest aire que perfuma la ciutat no vé, només, dels asados que fan les families per rendir culte a la seva argentinitat. També bé d’un fenomen molt porteño i que crida l’atenció a qualsevol visitant despistat: la parrilla al paso.

En aquesta ciutat, cada racó es pot convertit en una cuina improvisada. I no exagero: n’he vist a cantonades, d’altres literalment al mig de la vorera o d’altres més discretes al mig d’un parc o una plaça. Però a mi les que m’han robat el cor són les que s’instal·len als estacionamientos de la capital. Als pàrkings, vaja.

IMG_7068.JPG
"Ha pedido un choripan, señora?" Els reis de la festa... | Olletadeverdures.cat

En aquesta ciutat són molt habituals un tipus d’instalacions molt curioses, las playas de estacionamiento. Un solar descobert normal i corrent, dels que podrien ser la base d’un edifici, asfaltat i amb mur no gaire alt que el tanca. Una guixeta feta de totxana vermella i una barrera que no és imprescindible. N’hi ha per tot arreu i són bàsiques per poder aparcar en una metrópoli impossible de conduir. Alguns d’aquests locals, arribat el diumenge, pateixen una metemorfosi literalment increïble a ulls europeus.

IMG_7067.JPG
Cal fer cua per menjar aquí! | Olletadeverdures.cat

Els cotxes desapareixen i es transformen en tauletes de tarrassa i unes parrilles de mida i característiques diverses. La guixeta canvia els preus per hora per la llista de productes, normalment molt curta: choripan i entrepans de bandiola o bifé de chorizo. Alguns hi afegeixen el morcipan. Els vigilants de cotxes, vestits amb monos de mecànic tacats de greix, donen pas a senyors guarnits amb delantals oliosos. La clientela ja no entra estressada per deixar el cotxe i marxar pitant; sinó per quedar-se i endrapar aquests trossos de carn servits entre pa i pa. Chimichurri o salsa criolla i cap avall!

Els cuiners no guanyaran un premi de maestro asador, probablement. Pero no us enganyeu: no ofereixen mala qualitat. Són una opció popular -en els dos sentits del terme- per menjar amb certa rapidesa, fins i tot caminant per la ciutat. I no, no són enganyaturistes. Si més no, si vas un pèl de cura. De fet, la meva experiència és que una part gens menyspreable de la clientela són veïns que van a menjar un entrepà mentre passengen per la fira de San Telmo -una de les més multitudinàries de la capital argentina. La primera que vaig veure, El rey del chori (què us sembla??!!) em va robar el cor només posar-hi un ull i hi vaig tornar per menjar-hi i fer les fotos. La parrilla del pàrking, la vaig batejar, pensant que només n’hi havia una. No pas…

Em va fascinar i encara em fascina perquè tot això ja no és possible a Europa. És increïble com de fins ens han tornat; com de pasteuritzats estem. Aquestes parrilles no passarien ni la primera part d’un control de seguratat sanitària dels que passen els negocis alimentaris del nostre país. De fet, m’imagino a més d’un inspector tenint un íctus només de veure on estan instal·lades.

Són un fenomen ben autèntic i ben popular, que tant de bo aquesta ciutat no deixi perdre com nosaltres hem deixat matar moltes tradicions culinàries. Un chori amb criolla? 😉

Salut!

Anuncis

2 thoughts on “La parrilla del pàrking

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s