Un (antic) berenar de Pasqua

El primer cop que ma mare em va dir que era un berenar tradicional del poble no m’ho vaig acabar de creure. Me la vaig mirar amb aquella cara que fas quan tens la sensació que una persona tracta de prendre’t el pèl, mentre al mateix temps penses que no; que és molt seriosa i que no té cap necessitat de fotre-te’l. El dubte va durar poc, però: ma mare va viure encara en primera persona les antigues tradicions que s’han anat perdent.
 
No m’ho creia, en primera instància, perquè jo mai n’havia menjat de petit. Ja sabeu: tendim a pensar que alló que no hem viscut no ha existit o, si més no, no es fa “de tota la vida…”. A més, em semblava una combinació ben atrevida. Fins i tot agosarada, si m’imaginava els meus avis menjant-s’ho.
DSC_0453.JPG
Mico i llangonissa de Pasqua "importats" de Vinaròs... | Olletadeverdures.cat

De fet, ara es podria considerar una barreja d’allò més contemporània, ja que combina dolç i salat en un joc de textures que va del tou al eixut passant pel greixós. Un plat innovador, gairebé. A fi de comptes, però, és un plat tan antic com la Pasqua: carn de porc amb mona (si eres xiqueta ) o mico (si ets xiquet). Aquesta mescla era el berenar tradicional de celebració a bona part del País Valencià.

Servidor de vostès, com és un xicot, el fa amb un mico. Ja sabeu, la versió masculina de la mona a les comarques de l’Ebre cap avall. L’embotit que l’acompanya no pot ser altra que la llonganissa de Pasqua, un embotit tradicional valencià que es feia només en motiu d’aquesta festa religiosa tant important fins fa tant poc. Els seus fets diferencials? La llargada d’algunes peces (al Maestrat mai passen dels 10 centímetres), el gruix (un dit, aproximadaent) i que en alguns llocs s’aromatitzen amb anís, un toc sorprenent per a no iniciats…

El berenar és tot un símbol de la fi de l’abstinència (cristiana) i de l’arribada de la primavera (pagana). Un dolç carregat de sucre i ous per posar fi a l’austeritat quaresmal, acompanyada per un tros de carn de porc -prohibidíssima durant la quarentena catòlica. Els ous, al seu torn, representen la fertilitat, clarament associada a la primavera des de temps immemorials. L’acte d’anar al camp a beranar-ho ja implica una certa actitud vital de sortir a fora i canviar el xip després dels rigorosos hivern i Quaresma…

Avui, però, representa coses força més prosaiques. Si més a casa nostra. La primera, matar la gana d’una tarda d’abril. La segona, la voluntat de mantenir (recuperar, de fet) velles tradicions que són, us ho prometo, ben interessants i divertides des del punt de vista gastronòmic.

Salut!

Anuncis

15 thoughts on “Un (antic) berenar de Pasqua

  1. Jo tincs molt records de la Pasqua de quan era menuda. A Dénia anavem al camp a berenar la mona, menjar la llonganissa de Pasqua, esclafar-nos l’ou al cap i volar el catxirulo!! Encara que ara visc a Catalunya, m’encanten les mones que es fan al País Valencià, de fet, ara mateix estic fent mones i “farinaes” (com ja et vaig comentar la família de ma mare és de Vinarós i sempre en fem). Per sort encara conservem les bones tradicions!! Espere tindre-ho tot preparat al bloc per demà!! Bones vacances!!

  2. Dono fé , la meva mare també es de València i hem menjat aquesta mona…… per sort la llonganissa de Pasqua la fan tot l’any. Es d’aquelles llonganisses que tens penjades a la cuina i cada cop que passes pel costat no pots evitar tallar-ne un trosset.

    petons gastronòmics i bona pasqua

  3. Ara bé quan em tiren les tomates: a Extremadura tenen el hornazo i a casa nostra tenim aquestes mones tradicionals… i a mí les que m’agraden són les que per a mí són tradicionals perque són les que vaig mamar de petit: les mones de pa de pessic super flonjo coronades per crema de rovell amb nata i ametlla per els costats. Les plomes i els pollets em són igual, però la crema de rovell m’enxisssaaaa!! 🙂

  4. Boníssima la mona de Ca Massita que ma padrina Tita em va regalar…..no va durar gens ni mica!! Per a l’any que ve m’apunto afegir la llonganissa!!!

  5. Doncs la meva avia sempre em donava per berenar coca de forner amb bull ( dita també butifarra) blanca, o sino amb llangonissa, uauuuuuu, encara m’ en recordo!!

  6. Hola gent!
    Dolça, és que tu en saps molt!!! Nosaltres ens le vam cruspir mentre acabava de pulir el post. Mira que et dic! jajaja

    Sandra, la combinació de coca i fuet és, per mi, encara més bèstia: en ser la coca molt més dolça que el mico, el contrast encara és més bèstia! Oh! Salivant! 😉

    Cuina Cinc, moltes gràcies per les recomenacions! I pel judici sobre la foto! 🙂

    Marta, escalfar l’ou al cap! Quins records! I quina manera més xula de respectar les tradicions: manentent-les vives i actualitzant-les! 🙂

    Elba, com ho saps això de la llangonissa, eh? És un plaer ben perillós, aquest de pessigar cada cop que entres a la cuina! jajajaj Petons rebuts i retornats! 😛

    Moltes gràcies, Núria!

    Vicent, tota la raó del món. I si et dic talibà, m’ho he de dir a mi mateix! Visca la mona de sempre, collons! jajajaja

    Moltes gràcies, Clara! El sud no està perdut del tot! Encara hi ha esparança. gastronómica, si més no!

    Aquí ningú tira tomàquets! De fet, fins no fa tants, aquesta mona de pa de pessic era la tradicionals perquè la “invasora” era la de xocolata. Però aquesta de pa pessic també va ser un invent (dels pastissers, per més informació; i dels de Barcelona, per concretar més) que va “tapar” la tradicional, que era la que encara es fa a sud. Dame crema de rovell y dime hereeeeeeejeeeeeeeeee!!! 😛

    No sé perquè, la dels molts ous només era per les noies. Els nois ens hem de conformar amb un… Quines coses, oi, Alba? Ara, la llangonissa per tothom! jajaja

    Marionaaaaaaaaaa! Quina il·lusió llegir-te per aquí i sentir que la mona era de Ca Massita! I que te va enxisar! I l’any que ve un bon tros de llangonissa: dis-li a Tita que te la porte del Mercat! jejeje

    Montserrat, quin cosa més bona! Coca de forner amb botifarra blanca! L’any vinent cau segur!

    Hola Maria Estrella! M’agrada molt llegir que heu recuperat tradcions i que encara us agraden. I moltes gràcies per llegir-nos i per comentar! :-))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s