Banana nut brownie o la força d’un hipertext

Un dels professors que més em va agradar quan vaig estudiar Periodisme a l’Autònoma, a Balleterra, va ser en Joan Manuel Tresserras. Sí, abans de ser conseller de Cultura del segon tripartit i conseller del CAC a proposta d’ERC, va ser professor de comunicació. De fet, ara que (sembla que) ha acabat la seva carrera política torna a córrer per la Facultat.

Quan jo el vaig tenir, a tercer, ens va impartir una assignatura de nom espantador però que va resultar molt interessant: Història de la comunicació social a Catalunya. S’hi tractaven moltes coses, però entre d’altres es parlava de com s’havia estrucurat el sistema de carreteres a la Catalunya moderna; quin impacte comunicatiu va tenir l’enderrocament de les muralles de Barcelona o com Catalunya liderava, a finals del XIX i principis del XX, un moviment periodístic molt influït per França i els Estats Units -sobretot, per les ciutat de París i Nova York.

Joan Manuel, en aquella època, era un d’aquells professors que es saben de memòria el discurs i que el van desgranant  i enfilant segons els convé o segons allò que et vol destacar o assenyalar cada sessió. Ens explicava un munt de coses i les il·lustrava amb exemples i anèctodes que permetien veure el que t’explicava. Aquesta capacitat per generar imatges mentals a partir de metàfores i comparacions la va mantenir de conseller, tot convocant unes rodes de premsa o participant en uns actes públics que, a mi, em recordaven les seves classes de tercer…

DSC_0434.JPG
Senyor, quins brownies més bons! Visca l'hipertext! | Olletadeverdures.cat

Una de les imatges mentals que més em va sobtar quan la va explicar la va fer servir per desmitificar el concepte d’hipertext (altrament coneguts com a link o enllaç). Ara pot sonar estrany, però us prometo als més joves que al 1997 els enllaços d’Internet eren una cosa esotèrica de tan nova i desconeguda. Només una dada: recordo el dia de maig de 1996 que em vaig conectar per primer cop a Internet i vaig flipar (en sentit postiu) de veure que al cap de cinc minuts de desacarrega (sus hu juru…) podies llegir el New York Times.

Doncs en una d’aquelles sessions (hipertextuals, en diríem ara…) en què Joan Manuel anava enflitant idees aparenment disperses, va soltar una de les seves  afirmacions contundents de quan estava en mode profe: “Aquesta falera pels enllaços d’Internet, dels links aquests, és una collonada”. Recordo com tota la classe va aixecar la vista dels fulls. “L’hipertext ha existit sempre; i ara ens ho presenten com si ho hagués inventat Internet”.

“Un exemple”, va anunciar. “L’altre dia vaig anar a visitar a un amic i anava pujant per les escales. A l’alçada d’un pis, no sé si era el segon o el tercer, em va arribar una olor agradable d’ou fregit. Aquella olor – va dir amb els ulls mig clucs- em va transportar directament a la meva infantesa, quan la mare feia ous ferrats per sopar. M’hi vaig quedar una estona, gaudint d’aquell record…”. Deixant el to líric amb que havia rememorat l’ou ferrat matern, va reblar pujant el volum: “Això és un hipertext, i no aquestes collonades que ens permeten anar de pagineta en pagineta!”. Tresserras on fire.

Tot això ve a tomb perquè fa uns dies vaig viure una situació homologable que m’ho va fer recordar. Quan vaig clavar el queixal al pastís de taronja (sencera) i xocolata negra après d’una exalumna, el cap em va anar disparat als pastissos d’estil anglès que tant ens agraden. I la combinació de fruita i xocolata amargosa em va transportar directe a un brownie que hem fet diverses vegades però que mai us hem explicat: el banana nut brownie. Treta del llibre importat d’Anglaterra més ben aprofitat de cals Olletos, aquí va la recepta:

  • 175 grams de mantega
  • 300 grams de sucre muscovado (si no el trobeu aquí, feu servir negre)
  • 175 grams de xocolata negra feta a trossos (nosaltres de 60-65% de cacau no baixem…)
  • 100 grams d’avellanes torrades esmicolades
  • 2 plàtans madurets (però sense passar-se, eh?) aixafats amb el tenedor
  • 3 ous batuts
  • 100 grams de farina de força tamisada
  • 1 cullerada de café de Royal
  • 2 cullerades soperes de cacau en pols

Primer de res posarem el forn a 180 graus per no haver d’esperar-nos. Llavors, agafem la mantega, el sucre i la xocolata i ho fonem tot junt al foc. Quan estigui ben desfet i sigui homogeni, ho treim del foc i hi afegim les avellanes, els ous i els plàtans, el cacau i la llevadura Royal. Ho barregem ben barrejat i ho posem en un motllo de 18×28 (es la mida que dona el llibre) i al forn mitja horeta. Més fàcil impossible, més bo complicat… 😉

Només us dic una cosa: feu-los i proveu-los. No voldria sonar pretensiós, però em jugo un pèsol a què quan el menjeu us en recordareu de mi i dels senyors de la revista Good Food, que són els autors del llibre. Que el brownie serà un hipertext dels de debò; dels que explicava en Tresserras…

Salut!

Anuncis

8 thoughts on “Banana nut brownie o la força d’un hipertext

  1. Brutal! Jo no el vaig tenir, el Tresserres (en vaig tenir d’altres, alguns dels quals d’infaust record, la majoria de no record at all). Pintaca el brownie, i pintaca les classes.

  2. Només l’he conegut per la tele, al Tresserres, no sé si això podria incloure’s a l’hipertext, perquè sempre que me l’escoltava pensava… veus, si el món fos més savi aniríem més bé. Molt bon relat i una recepta fantàstica, olletos.

  3. Quina bona pinta que té el Brownie!

    Ens ha agradat gratament la història de l’hipertext. Qui ho havia de dir en aquells moments que tindríem quelcom semblant al Facebook o botigues online.

    Avui precisament hem passat pel teu fabulós blog per aquest motiu. Fa poc que hem obert una botiga online de fruites i verdures que ofereix productes de qualitat a bon preu i us en volíem informar. Us deixem el link per si us interessa: http://www.esfruita.com

    Moltes gràcies.

  4. Hola colla!
    Ana, la veritat és que és brownie ben diferent perquè el plàtan li dóna una textura melosa molt peculiar. De fet, si no fos perquè ho porta al nom, no passaria per brownie! 🙂

    Mar Calpena, la veritat és que vam gaudir molt amb en Tresserras. Ara, si em fas triar amb quin dels dos faria una cafè… jajajajajajaj Pintaca i sabor! 😉

    Moltes gràcies, Marina! Jo, si cada cop que veus al Tresserras pensen en un brownie, no tinc cap dubte que serà un hipertext! I aìxò de la broma ja s’havia entès, no? Bé, jo ho entès! 🙂

    Esfruita, benvinguts a casa nostra. Un honor que aprofiteu els comentaris per fer publicitat: això vol dir que us agradem! 😉 Vinga, va, farem un vol pel Facebook, a veure què hi trobem…

    Salut!

  5. Jo també vaig tenir una professora que era capaç d’il·lustrar amb mil i una anècdotes les seves explicacions. No cal dir que va ser la millor de tota la carrera, anar a les seves classes era tot un goig (tot i ser de les poques classes teòriques de la nostra carrera).
    Sobre l’eclosió d’Internet, també recordo quan hi havia un sol ordinador a tota la facultat amb connexió a Internet, es feien reserves de mitja hora i, si estaves de sort, podies obrir el correu durant aquella estona… els navegadors llavors tenien l’opció de descarregar les imatges de les pàgines web només si t’interessava veure-les un cop havia arribat tot el text. Semblem iaios parlant així, però d’això fa menys de 20 anys!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s