Nugà de rap: un homenatge a la València resistent

El meu tros de país, el que comença al sud de la frontera purament simbòlica que marca el Riu Sénia , s’ha convertit en una escola de resistència. No és fruit d’una tria voluntària: un (mal) govern de voltors autoritaris i genocides culturals, sàtrapes de socarrel, han forçat una (part d’una) ciutadania maltractada i permanentment insultada a aixecar-se i dir prou.

Aquests dies hem vist com l’escola de resistència obria sucursals als instituts de la ciutat de València: joves de catorze, quinze i setze anys -de l’edat de mun fillol!- rebien cops de porra que els trencaven els braços, els omplien de blaus i els provocaven atacs d’ansietat. La cara d’esta xiqueta, morta de temor, il·lustra perfectament el que pot significar viure al País Valencià i dissentir del pensament del Govern de -probablement-la pitjor versió del PP espanyol.

No debades Ciutat de València és la metafora que condensa tots els mals del País. Una alcaldessa populista que es capaç de dir que rebre com a regal bosses de mà que valen milers d’euros és normal. Una ciutat on l’extrema dreta se sap prou impune com per trucar a escoles públiques i dir que el treball que no ha acabat la polícia l’acabaran ells. Una ciutat on el projecte d’anorreament de qualsevol manera de viure o de pensar diferent ha arribat fins i tot a l’anihilació física d’un barri sencer, el Cabanyal, per a major gloria de l’alcadessa Barberà (bàrbara?) i els seus amics constructors.

Aquesta setmana ha costat no pensar que al País Valencià els resistents formats a l’escola que hem hagut de posar en marxa no podrien aguantar pallises policials, les mentides político-mediàtiques i les amenaces Però no. Aquesta setmana pot haver estat la setmana de l’esperença, més enllà d’etiquetes poètiques com #primaveravalenciana.  És per això que des d’aquí volem fer un petit homenatge a la València resistent. A la que fa anys que planta cara i a la que ara s’ha atrevit a sortir a carrer, probablement en un dels moments més complicats dels darrers 30 anys. A la que avui es manifesta omplint els carrers.

Un recepta popular d’un barri assetjat
La recepta amb què volem fer aquest gastrohomenatge simbòlic és el nugat de rap, un altre regal del nostre estimat lector Perla del Túria i amb qui tantes coses hem après del receptari valencià. Ens la va deixar en un comentari gairebé fa dos anys i l’havíem estat guardant per celebrar i compartir amb vosaltres algun esdeveniment positiu a la terra d’en Massitet. D’aquesta setmana no podia passar, encara que amb una intenció força diferent…

DSC_0013.JPG
La nugà de rap a la cassola on es fa... i es menja! | Olletadeverdures.cat

Ell va obtenir la recepta, precisament, dels seus amics del mercat del Cabanyal. Podem tancar així un cercle simbólic acudint a les cuines del barri mariner de València i que exemplifica la resistència, que aquí ja és per la supervivència física. La descripció de la recepta us la deixem amb paraules literals d’en Perla. Perquè no, si nosaltres no ho farem millor?

“El nom de nogat designa una varietat de torró, nougat en francès, fet amb mel, i ametles, nous o avellanes. Amb mel, farina i aigua, constitueix una pasta dolça que es cou al forn. En sentit gastronòmic pot aplicar-se a un plat on entren ingredients diversos barrejats. Ingredients:”

  • 1 rap de 1 kg trossejat
  • 2 cebes
  •  2 tomaques
  •  julivert
  •  1,5 cabeces d’alls
  •  1 fulla de llorer
  •  pebre roig mòlt
  •  farina
  •  llima
  •  vinagre
  • oli d’olives
  •  vitet [orientals: bitxo]
  •  sal

Féu un sofregit amb la ceba, una tomaca, alls, julivert i sal. Quan el tindreu fet, salpebreu els trossos de rap, sofregiu-los lleument, i aboqueu aigua suficient a la cassola per bullir el peix. Als 5 minuts, separeu-ne els trossos, col•loqueu-los en una font i adobeu-los amb all trossejat, julivert trinxat, unes gotetes de llima i unes altres de vinagre.”
“A banda, en una cassola o en una paella, sofregiu una ceba gran trinxada, una cabeça d’alls sencera, una fulla de llorer, una cullerada de pebre roig mòlt i sal. Quan la ceba prendrà aquella color daurada que enamora, aboqueu-hi una tomaca gran ratllada, ben madura, i una poca de farina. Remogueu-ho tot, tireu el vitet, a gust vostre, i deixeu que coga uns instants. Després, incorporeu el caldo del peix que havíem preparat anteriorment. Si no us agrada el peix massa coent, ara serà l’ocasió de treure el vitet del suc.”

“Només alçarà el bull, rectifiqueu el caldo de sal i distribuïu les tallades de rap que hauran de bullir durant mitja hora més fins que la salsa quede ben travada. Deixarem reposar uns segons i menjarem… tots plegats de la cassola, ei! Es tracta d’un plat familiar on els comensals mengen de la cassola, com la paella. S’acompanya de rosques de pa amb oli, per a mullar i remullar. Recordeu, però, el savi refrany: «Qui mulla no trau tros» i «Ovella que vela, mos que perd»”.

Com explica Perla al seu comentari, el nom normatiu seria nogat de rap, “també denominat ‘nugà’ de rap, amb aquella caiguda de la sil·laba final tan característica dels valencians”. Com que això vol ser un homenatge al poble resistent que, entre colp i insult, ha tingut temps de parir plats com aquest, doncs nosaltres li diem nugà.

Un plat de regust popular, potent de sabor però amb un peix molt més present del què podria fer pensar la cocció llarga i el marinat amb vinagre. Ara, la salsa és descomunal, adictiva: no la mengeu sense pa a prop! No m’estranya que més d’un perdés tall mentre mullava, de fet. No dubteu en fer-la si mai voleu provar una manera diferent de guisar el rap. A més de xalar amb un bon plat de peix, gaudireu de la saviesa dels mariners resistents de València…

Salut!

Anuncis

7 thoughts on “Nugà de rap: un homenatge a la València resistent

  1. Estimats olletos, m’heu emocionat. Quin article tan ben cuinat! Hem viscut (patit) una setmana terrible, amb el soroll de l’helicòpter al cervell durant hores i hores. Amb xiquets que volen eixir a manifestar-se, amb d’altres que ho han fet i apareixen amb dolor al cos i la ferma convicció de tornar al carrer. Ara, sembla que la Crida a les falles no s’ha lliurat d’un grup de resistents que deuen haver acolorit les galtes a més d’un (si és que coneixen la vergonya). El plat que ens oferiu me’l guarde com un tresor. Sou el rovellet de l’ou, parella! Una abraçada

  2. Amb aquest plat és una de les millors maneres de homenejar un poble, llàstima dels seus dirigents, encara que a tot arreu hi ha molts facinerosos.
    Una abraçada

  3. un bon plat tot i que emocionant-me, de vegades sento vergonya de ser valencià gracies a una colla de mal parits que ens gobernen.
    sols apuntar que aqueta recepta te la seva variant alacantina on entra a formar part el primentó roig torrat dins de la mateixa picada amb els alls, al qual cosa li dona aquell sabor característic.
    I que us sembla provar-ho amb altres peixos durs com els gatets, per eixemple????

  4. Hola gent!
    Rogeradaaaaaaaaa! Gran, Roger! jajajaja

    Moltíssimes gràcies, Núria. Els valencians ja fa temps que estem, i sobretot estan, amb l’ai al cor. Però el que està passant aquests dies no té nom…

    Queti, un poble que es capaç de posar en marxa una #intifalla no es deixarà vèncer fàcilment! Ara, crec que aquest cop han estat a prop: no arriba a haver la resposta que hi ha hagut contra la repressió policial, i no sé si seria tan optimista… Molts ànims des del nord i molta força! I gràcies!!!

    València respect, Pablo. València respect…

    Moltes gràcies, Sión! 🙂

    Xiquet, quin temps i quin país ens ha tocat viure, eh? Sobre el plat, veig que hi ha variants i que podrem jugar amb ella de tant i tant. I els gatets… qui els trobés a Barcelona! Gràcies de nou, mestre!!

    Salut, força i paciència! :-/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s