La Lola: un cuiner mariner torejant a Les Arenes

Fa uns dies, la cap de premsa del cuiner Quin Marquès es va posar en contacte amb un grapat de blocaires per convidar-nos a sopar a La Lola de las Arenas. Volia que coneguéssim el nou lloc de tapes creat per Marquès i que donéssim el nostre punt de vista com a afeccionats a la cuina.

Vam dir que sí de seguida, esclar ;-). La idea de coincidir amb amics, coneguts i saludats mentre et menges unes tapes sempre resulta convincent. Però hi havia unes quantes raons més, la veritat. La primera, perquè coneixem Carme Gasull, la cap de premsa en qüestió, i ens cau molt bé. La segona, perquè en Marquès ha assolit un bon prestigi al seu restaurant mariner a la Barceloneta, el Suquet de l’Almirall. I en tercer lloc, perquè no ho puc negar: la idea d’anar a sopar a un centre comercial em generava molta curiositat -per no dir-ne morbo…

Grup.jpg
Com havíem de dir que no??? Blocaires a La Lola | La Lola de las Arenas

 De fet, des que ens van convidar em peserguia una pregunta: Què ha dut un cuiner mariner de la Barceloneta a torejar a una plaça tan complicada com un centre comercial de Plaça d’Espanya? Hi vaig especular força amb la resposta, la veritat. Francament i a priori, un lloc de tapes en un centre comercial sembla que no sigui una opció digna d’un cuiner com Marquès. Així que quan la Carme ens va preguntar, havent sopat, si li volíem fer preguntes a Quim no ho vaig poder evitar. Com si tingués un moll sota l’aixella, vaig aixecar el braç i vaig soltar tres preguntes seguides: Per què tapes? Per què aquí? Per què ara?

La resposta no devia ser fàcil, perquè la vaig acabar treient després que Quim anés responent també altres preguntes. En síntesi, es tractava de posar en marxa un segon restaurant amb una cuina més assequible que el primer i adreçat a un públic diferent que no vindria al primer i oferint una cuina de qualitat però que permet moure molt de volum de clients.

DSC_0576.JPG
Mallorquí: el gran guanyador de la nit? | Olletadeverdures.cat

És a dir, diversificar l’oferta per plantar cara a una crisi més llarga que un dia sense pa… Quan li vaig preguntar per què apostaven per tapes i no pel peix que li havia donat prestigi,  la resposta va ser molt contundent: “Tenim fama pel peix, és cert. Però no som imbécils: oferir peix aquí és venir a patir i  ja patim prou a la Barcelonta. El peix força a fer una cuina cara i aquí volem volum. Per tant, preus més ajustats”.

“Però què s’hi menja a La Lola??!!” Val, d’acord, ja vaig! 😛 Doncs es menja molt bé i es mengen tapes, platillos i entrepans de qualitat i amb un punt d’originalitat molt marcat en algun cas. Quan Marquès va entrar a torejar a Las Arenas, ja hi havia altres oferint una altra mena de cuina i va apostar per un fórmula que està triomfant a Barcelona: tapes.

BUNYOL~3.JPG
Bunyols de bacallà, altrament coneguts com bombons! | Olletadeverdures.cat

 Si  passeu per les cròniques que ha fet la gent, veureu que hi ha força consens en què el mallorquí i els bunyols de bacallà són els guanyadors de la nit. A casa nostra també ho han estat. El mallorquí és el típic entrepà de sobrassada i formatge, però amb un toc diferent: el pa era briox i a sobre portava sucre glas. Semblava ensaïmada! Potent, dens, fonia a la boca. Els bunyols, com diu Starbase, eren bombons de bacallà: amb un peix evident, no triturat. Diferent, sobretot amb la punta d’allioli de mel que portaven a sobre. Ja us ho hem dit, que era com un bombó! Seguint el símil torer, serien com les manoletines de la casa; els passis elegants del maestro que et sedueixen i et farien tornar.

Nosaltres, però, també destaquem el segon entrepà que ens van treure: el català. Carn rostida amb mostassa en un panet tou que feia venir moltes ganes de clavar-li un mos. Aquests entrepans són el fet diferencial de La Lola dins de l’oferta de tapes que ha inundat la ciutat recentment. Vindria a ser el salto de la rana del Marquès, vaja… 😉 Brutal, també, la versió modernitzada del Pepito de ternera. Per a Massitet, obligatori posar les mandonguilles en la tria: bona carn, meloses. Bon mar i muntanya.

DSC_0570.JPG
Català i xips casolans: la marca de la casa en un plat | Olletadeverdures.cat

No es van quedar gens curtes algunes propostes com l’amanida russa (Massitet n’és fan, tingueu-ho en compte) o les croquetes de pollastres i pernil. Pases naturals, vaja: no són espectaculars però demostren la tècnica de l’artista. L’entrepà català va guanyar entre alguns dels assistents. No van generar passió, en canvi, ni els xipirons (massa picants, un pèl aigualits) ni la bomba de la Barceloneta (reintrepretada, més suau). No direm que el torero Marquès hagi punxat òs aquí, però no els denamarem quan tornem. Millorable el tercio dels postres: macarons interessants i poca cosa més…

La Lola és doncs, el segon restaurant d’un xef de prestigi que no ha anat a Las Arenas a sortir escridassat ni a saltar la barrera. Ofereix una cuina de tapes i raccions molt digne pensat per cridar l’atenció dels compradors dels centre comercial i també, per als assistents a les fires i congressos que s’hi fan al davant. Marquès busca, doncs, ampliar el seu negoci com han fet altres cuiners a Barcelona (Jordi Vilà, Carles Gaig, Xavier Pellicer) per fer sostenible la seva empresa. I ho fa amb honestedat i transparència.

La Lola de las Arenas. Una plaça complicada, però on el mestre sap tirar d’ofici per fer content al respectable. Pagarem per tornar a veure-ho…

Anuncis

11 thoughts on “La Lola: un cuiner mariner torejant a Les Arenes

  1. Plaça Espanya és part de casa meva, o sigui que es mereixia una Lola (per compensar l’esperpèntic centre comercial que ens hi han posat… sí, li tinc tírria què hi farem! :P)
    I estic indignada que poseu una foto on em tapa el cambrer… hooooooome!! jajajaja
    Molt d’acord amb la vostra crònica, sí senyors… un dia heu de provar les meves mandonguilles amb sèpia i em dieu el què! 😉
    Petons guapos!
    Sandra

  2. Una crùnica sincera i molt ben explicada. M’imagino que vau gaudir de tot plegat, companyia, menjar, experiència… Al Quim Marquès el conec pel seu llibre La Cuina de la Barceloneta que em sembla fantàstic. A més a més els meus pares són del barri de la Barceloneta i sempre en parlen del Suquet de l’Almirall. Queda clar que molts bons cuiners s’estan “reinventant” o provant noves opcions moguts per la crisi o per l’avorriment que també és el cas d’algun cuiner que ho ha confessat!. Espero que els vagi bé, però jo, si haig de menjar en un centre comercial, la meva “lògica” es mou més per una pizza, un falafel…(això si hi menjo, en un centre comercial…), però per menjar coses de més nivell, per molt que en diguin “tapes”, aniré de restaurant, en un lloc amb caliu… Gràcies per aquesta entrada,s’agraeix conèixer el que es cou… (podreu passar pel bloc?, estic d’aniversari!, merci)

  3. Com diu el Miquel va ser una gran nit. La qualitat dels productes va quedar demostrada i el Mallorquí el gran triunfador de la nit.
    De totes maneres la bomba a mi em va agradar, potser no es la millor que he menjat, però m’agrada el picant.
    Petons.

  4. I Kissumenja ja ha repetit amb la sister! 😉 Hi vam anar i vaig recomanar-li els entrepans, el Mallorquí i el Català, que va trobar molt bons. Li vaig dir que havia de tastar els bunyols i per fer alguna cosa que no hagués demanat en la trobada blocaire vaig pensar en unes patates braves. Estaven prou bé, es poden tornar a demanar.

  5. molt bona crònica, mestre. em va saber greu no poder venir perquè tinc moltes ganes d’escriure sobre els locals de tapes, que francament em tenen ja una mica tip perquè crec que se n’abusa i no a tot arreu s’ofereix la qualitat suficient. celebro que aquest sigui una mica diferent.

  6. jo , ja hi havia anat abans que vosaltres ¡¡¡, el mes de novembre, el dia que es va celebrar la “Cursa de la Dona”, varem venir des de Solsona un grup de dopnes a correr, després de la cursa varem celebrar-ho amb un dina a la Lola de les Arenes, doncs quedava prop del lloc de la cursa. Varies coses i opinions : no era el dia més indicat, plovia a bots i barrals, no haviam reservat taula i varem haver de dinar a la terrassa, feia fred i ens mullavem. Les tapes que varem menjar eren bones (no exquisites) , pero escasses de qüantitat en relació el preu, hi va haver dones que van quedar amb gana (era per la cursa?? o perque sóm de pagès?). El servei tampóc va ser gaire bò, alguna tapa no ens la van servir i després ens la volien cobrar. Resumint l’impresió nostra no va ser tant bona.

  7. M’agradat molt la vostra crònica. Ho haurem de provar, no hi sóc gaire lluny, encara que a mí els centres comercials em donen un cert pànic, ho sento però es així. Sempre millor un centre comercial que una plaça de braus. I haig de reconèixer que ha donat una certa vida comercial a aquest barri.

  8. M’agradat molt aquesta entrada i m’hagues encantat estar!!!
    Una gran acciò i una oportunitat per posar en comú gustos i opinions.
    Felicitats!
    Una abraçada,
    Sara

  9. Hola gent!
    Sandra, això de la foto ha estat sense voler donaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! Aiaiaiai! Ho sento! jajajaja Escolta, això de les mandonguilles segueix en peu o no, malgrat la foto… 😦

    Mercè, efectivament en Marquès és un gran cuiner i també és ben cert que s’està reinventant. És el signe dels temps, suposo: o et poses en marxa o aquesta crisi et passa per sobre… Ho sento, però no vaig ser a temps de passar pel sorteig. Gràcies, de totes maneres, per avisar-nos!

    Gràcies per la visita i pel comentari, Miquel!

    Ana, la veritat és que la bomba estava bona, certament. Però trobo que no va ser el millor de la nit. Vull dir, comparada amb el mallorquí… 😉

    Gràcies per la contracrònica, Kissumenja! jijijijiji

    Manel, també ho vaig pensar: amb les ganes que té d’escriure d’un lloc de tapes i al final no pot venir! Jo crec que intenta marcar una certa línia pròpia, encara que quan hi entres la sensació és, efectivament, d'”un altre lloc de tapes…”. A veure quan hi vas i veig la teva crònica… 🙂

    Marina, gràcies. I certament, estic amb tu: sembla que espaviles o estàs “pillat”…

    Leo, moltíssimes gràcies per la teva visió de la jugada. Certament, dibuixa un lloc diferent del que vam veure nosaltres. Per això hi vull/volem tornar “d’incògnit” per veure com va la cosa… Us l’explicarem!

    Eduard, moltes gràcies per la visita i pel comentari. Nosaltres tampoc som fans dels centres comercials i, encara menys, de l’oferta gastronòmica que s’hi dona (tret de les sempre presents excepcions). Però la veritat és que es una opció a considerar, sobretot veient com es reutilitza una plaça de braus. Bona, aquesta! jejeje

    Sara, gràcies per la visite i pel comentari. Crec que és el primer, oi? Benvinguda! Sobre accions d’aquesta mena, encara que no iguals, el col·lectiu gastrobloc@iares n’organitzem de tant en tant. Ens trobaràs a Facebbok i et podràs apuntar… 😉

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s