(Escrita amb) Salsa d’ametlles

Deia l’escriptor austrohongarès Rainer Maria Rilke que “la varitable pàtria de l’home és la seva infantesa“. Sí acceptem això com a cert -ja us ho dic ara: jo en sóc un fervent creient-, en aquesta pàtria (irremeiablment) perduda hi ha d’haver una ciutat molt gran que es diu “cuina”. Per cadascú de nosaltres serà una cosa diferent, però tots la reconeixerem perquè és la (nostra) memòria del gust.

En el meu cas, aquesta ciutat –una capital important, segur!- està formada per barris preciosos com “la paella de l’abuela Consuelo”, “el braç de gitano de crema del diumenge”, “la tomata en ou” o “llom arrebossat”. Un dels meus carrers preferits es diu “olleta de verdures”, ja us ho podeu imaginar. És una ciutat plena de plaçes rodones, cadascuna dedicada a una truita: de patates, de carabaceta i ceba, de carxofa, de faves. I la plaça major és un gran cassola de fang que  l’estiu s’omple de llom de porc i tomàquet; i a l’hivern s’adorna amb faves tendres i salsitxes. I de tant en tant, en dies que jo recordo com de festa grossa, amb un arròs al forn formidable.

Però si ha ha alguna part d’aquesta ciutat que em fa sentir especialment comfortable, com a casa, és la salsa d’ametlla. No és un plat. De fet, és molts plats. És la base d’un munt de receptes que l’abuela Rosalia ens feia a mi i les meves cosines quan ens quedàvem els dissabtes a dinar a casa seva. Ja sabeu que a Ca Massita els dissabtes han estat sempre un terrabastall de feina. A casa els meus tiets, carnissers al mercat del poble, no es quedaven curts. I els dissabtes feim tots cap a casa l’abuela Rosalia per passar el matí i deixar trànquils uns pares ja massa atabalats…

Amb aquesta salsa, l’àvia guisava peix, carn i caragols. El cargols i la carn sempre sols. En el cas del peix, però, acompanyat amb unes patates “per fer plat únic”. M’ho deia l’altre dia la mare per telefon qual la vaig trucar per a què em recordés un pas de la recepta. Però em sembla sentir a la meva àvia Rosalia dir-ho quan alguna veïna li preguntava que ens donaria per dinar als nets.

escrita_ametlla_2.jpg
La plaça major s'ha "vestit" per una ocasió ben especial... | Olletadeverdures.cat

La recepta que us porto avui és una versió més de les que li dona la cuina popular del meu poble. És un guisat fet amb escrita, un peix que a bona part del nostre país es coneix com a rajada. Com diu la Dolors, una espècie molt poc coneguda i encara menys valorada que ha estat sempre un ingredient de les classes treballadora i menestral. És un peix blanc gustós, que acompanyat d’aquesta salsa dona un plat saborós i certament molt nutritiu. Sobretot, si hi poseu la patateta… 😉

  • 4 talls d’escrita
  • 1 patata mitjana 
  • 4 o 5 ametlles crues
  • 1 gra d’all
  • 2 llesques de pa torrat
  • 1/2 tomata xicoteta sense llavors
  • Julivert
  • 1 cullerada de cafè de pebre vermell de la Vera
  • Oli d’oliva verge extra

Preparem la picada amb tots els ingredients posant primer les ametlles, els alls i després el pa, per fer una pasta força tupida que després absorveixi la resta d’ingredients. Si, tot i haver posat la tomata ratllada, queda una massa molt espessa hi podem afegir una mica d’aigua per deixatar-la.

Agafem aquesta picada i la fregim lleugerament en una cassola amb un rajolí d’oli. Quan hagi pujat de color, hi posem aigua suficient per poder coure el peix. En el nostre cas, dos dits d’aigua. Quan arranqui el bull, posem les patates tallades a rodanxes i les deixem fins que estiguin toves. Llavors, ja podem afegir el peix i coure’l tot just durant cinc minutets. Cap a la taula!

Dissabte passat vaig fer aquesta recepta a Barcelona. Ma mare m’havia comprat escrita al mercat de Vinaròs i, només de veure el paquet, una escalforeta emocionada em va fer saber que havia tornat per una estona a la pàtria perduda. Guisar-la a Sants i menjar-la amb Kissumenja va ser una suma de comforts que no us podeu ni imaginar…

Salut!

Anuncis

9 thoughts on “(Escrita amb) Salsa d’ametlles

  1. Només la he menjat un cop, i això que soc molt menestral i treballador!! Però em va agradar. Tot i que diuen que s’ha de menjar molt i molt fresca, i que aquesta és una de les raons per les que no acaba de ser popular… :S

  2. Per la zona del Delta d’el Ebre també li diuen escrita i encara que la majoria de vegades la he fet fregida guisada amb salsa d’ametlles m’agrada molt.
    Aquest tipus de receptes carregades de records son sempre les millors.
    Petons.

  3. Hola gent!
    Perdoneu pel retard, però darrerament estic una mica maleducat i no sé trobar el moment per respondre comentaris. Em perdoneu? És el primer cop, “senyo…” 😛

    Starbase, una de les virtuts de ser de poble mariner i de mare amantíssima és que quan hi vas et trobes el congelador ple de coses que t’han comprat per a que no trobis a faltar lo trocet de cel… jejejej

    Núria, nosaltres ens hem acabat fent un menú setmanal on hi ha tres cops peix: sinó, sempre passaríem amb hidrats i carn. I no: havent plats com aquest, de cap manera!

    Alba, he de mirar això del cim i tomba. Un paio tan de mites culinaris com jo no pot passar més sense saber què és i no menjar-lo. Veurem si em veig amb cor de fer-lo a casa. Gràcies per posar-me aquest plat a la llista de pendents! 😉

    Ana, Vinaròs està a tocar de les Terres de l’Ebre. De fet, segons com es mire, també ho són… Fregida és la manera que més la fa la meva mare, però amb salsa fa una mica més de festa, oi?

    Miquel, però molt, eh?!

    Nani, quan tens un bon peix no et cal patir per res més: per poc que hi posis, surtirà ben bo. Tota la raó del món, si senyora.

    Txeic, quina alegria llegir-te a casa nostra bonica! Terra, memòria, guisats de peix: com no ha d’estar ben bo, tat? jejejejej

    Joan, això de les carxofes i l’ou dur sona espectacular. Com la fas? Necessito la recepta! jajajaa :-)))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s