Aprenent d’exalumnes: pastís de taronja i xocolata negra

No és gaire habitual que alumnes i professors universitaris mantinguem el contacte quan s’acaba la carrera. No ho ésper diverses raons: no pots (ni vols!) mantenir contacte més aviat personal amb centenars de persones; ells i elles no tenen cap interès per mantenir-lo amb tu; o senzillament no hi ha res més en comú que una matèria impartida uns quants dies.

Però de tant en tant, et trobes amb persones amb qui t’entens i que casualment han passat per les teves classes. És el cas d’Inés, una alumna que vaig tenir a tercer i que ve de Benicarló, el poble del costat del meu. Normalment, això hauria estat un handicap: els benicarlandos pretenen, sense poder, que el seu poble és com el nostre. I això tot sovint els fa un pèl insuportables a ulls de vinarossencs de pedra picada com un servidor 😛 . En aquest cas, però, això de ser tots dos del Maestrat i estar exiliats a Barcelona ha estat un punt en comú important. Sí: efectivament i malgrat tot, els valencians som moooooolt enyoradissos!

pastis_taronja_xoco.jpg
Molsut i amb trossos de xocolata. Nyam! | Olletadeverdures.cat

Bé. Això i el fet que sigui força seguidora d’Olleta de Verdures i que jo la segueixi força en la feina que fa a Ara TV i al seu bloc, tots dos dins del web del diari homònim. Per tant, ens anem seguint, anem xerrant i anem intercanviant receptes i recomenacions. Jo, per exemple, li he insistit en la necessitat que tasti la farinada de repassos de Ca Massita. Encara que sigui un dolç vinarossenc… Ella, al seu torn, em va recomenar el pastís de taronja amb xocolata negra de Consuelo, la seva mare, que avui us porto aquí.

La recepta em va cridar l’atenció de seguida. En primer lloc, perquè taronja i xocolata negra és una combinació que em té guanyat d’entrada. En segon lloc, perquè em va cridar poderosament l’atenció el fet que la taronja es posa amb pell i triturada. No seria molt amarg, amb tota la part blanca de la pell? Quina textura tindria, amb la taronja triturada afegida a dins? Aquí teniu el resultat, que no és ni molt menys decebedor!

  • 1 got de farina fluixa (Alerta: els nostres gots eren de 200ml)
  • 1 got d’oli de girasol (busquem un greix de gust neutre)
  • 2 gots de sucre
  • 2 taronges (uns 400 grams, feien)
  • 6 ous
  • 2 sobres de llevadura Royal
  • Xocolata negra (nosaltres vam fer servir el famós Nestlé Postres)

El primer que farem es triturar les taronges. Les tallarem a quarts, li treurem els fils blancs més gruixuts i la passarem per la màquina amb pell i tot. Reservem. Llavors, agafem els ous, el sucre i la llevadura; hi ho batem tot fins que obtenim una mena de crema fina i homogènia on el sucre s’haurà dissolt força (gairebé no notarem el crec-crec típic del sucre en gra).

Quan tinguem aquesta massa, hi afegim el got d’oli i desprès la farina a poc a poc i tamisada (més que res, per facilitar l’acció i que no quedin grumolls. Quan tornem a tenir una massa fina, afegim la taronja triturada i ho remenem una mica per repartir bé la taronja. Llavors, esmicolem la xocolata amb mides irregulars i la repartim per sobre de la massa. Compte, perquè els trossos més grossos se’n van cap al fons: si vols la xocolata repartida, fes mides desiguals. 😉 

Ho emmotllem (si no es de silicona, poseu paper de forn al fons) i ho posem al forn: a 180 graus fins que pugi i després a 170 fins que estigu cuit. Ho controlarema amb el típic escuradents: quan surti sec en punxar el pastís, llestos! Amb aquestes mides va sortir un pastís gran fet en motllo rodó de 22 centímetres i un de petit fet en motllo quadrat de 12×15.

El primer ens el vam pimplar nosaltres amb ajuda de les companyes de classe de flamenco de Kissumenja. El segon, Massitet amb els seus companys de feina. En tots dos casos va triomfar com l’Starlux: queda humit (estil anglés, com ens agraden a nosaltres!), amb força gust de fruita (un toc amargant molt interessant, però no dominant) i amb els trocets de xocolata que et vas trobant ara sí ara no. Diuen que Consuelo cuina molt bé. Si tot està a aquest nivell, no ens estan enganyant! 😉

Bo, tu! Nosaltres el repetirem segur. El proper cop, però, amb una xocolata ben nostrada: la CREO de Tortosa!

Salut!

Anuncis

14 thoughts on “Aprenent d’exalumnes: pastís de taronja i xocolata negra

  1. Bona recomanació! a mi aquesta combinació també em té guanyada d’entrada. Això de triturar la taronja sencera ho he llegit a altres receptes però de moment no ho he fet mai… Ara que ha començat el 2n quatrimestre, serà un bon coc pels esmorzars de cada dia!

  2. Moltes gràcies per la recepta, l’he provada i m’ha agradat molt com queda! Però m’agradaria saber si hi ha alguna manera d’evitar que la xocolata se’n vagi tota al fons: l’he trinxada a trossets molt petits (una part) però igualment s’han enfonsat… Tot i que igualment quedava bé i era com si hi hagués una “base” de xocolata, m’agradaria saber si hi ha alguna manera de que no passi.

    Moltes gràcies i felicitats pel blog!

  3. quins berenars!!! tot i que siga de Benicarló té una pinta insuperable::: jajajajaj
    Vinaròs i Benicarló units pels dolços:)

  4. Hola colla!
    Mar, oi que no? Sobretot, si fos una assignatura sobre periodisme gastronòmic! 😉

    Dolça, tens tota la raó del món: amb taronja sol ja deu ser ben bo. Ara, el punt de la xocolata… 😛

    Marga, moltes gràcies per la indiciació del got de l’oli! Efectivament, me’l vaig deixar al llistat d’ingredients! 😉 Sobre la taronja, efectivament: al un dos tres; o al vas americà, o a la Thermomix; amb el túrmix i una mica de paciència… 😉

    Molt bona clara! Un punt per la Inés! Ep, i un altre per la Consuelo! 🙂

    Bet, a nosaltres va ser el primer que ens va cridar l’atenció. Li dona un plus d’humitat que a nosaltres ens agrada molt. Força per al segon semestre! Amb aquest cóc segur que la tindràs! jejeje

    Hola Anna! Doncs nosaltres directes al Pinterest, que no teníem ni idea que existia! Gràcies pel comentari! 🙂

    Ana, els dits i els colzes! jajajajaja 🙂

    Benvinguda i moltes gràcies per comentar, clara! La veritat és que no sé aconsellar-te massa. Nosaltres ens pensàvem que l’haviem picat petit i els més grossets van fer cap a dalt… i els petits es van fondre! :-0 Un truc clàssic es passar el ingredients per farina abans d’afegir-los: la pols farà que es retinguin… Amb xoco no ho hem provat mai, però a la propera nosaltres ho farem! 😉

    Maia, veig que compartim afeccions i gustos! Bon profit, doncs!

    Mestre Rodaaaaaaaaaa!!! Es veu que aquests benicarlandos saben fer alguna cosa ben feta! jajajaja Agermanament Vinaròs – Bernicarló ja! jajajajaj

    Sión, com ho saps! Ets molt llesta, tu! jejejeje

    Salut i força! 🙂

  5. Totalment d’acord.
    xocolata i taronja: èxit assegurat.
    Quan hi ha un aniversari, porto el pastís. Sempre pregunto de què agrada a qui fa els anys, així que fa molt poc també he fet un de xocolata i taronja…. bo de rebó
    Espectacular. M’agrada molt aquesta combinació.
    Felicitats olleta:))!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s