Un curset, una fotografia i un dinar

“Una imatge val més que mil paraules”, diuen. També s’ha dit sempre que “el menjar entra pels ulls”. Amb la primera frase no hi estic gaire d’acord, però perquè em pot el professor de periodisme que porto a dins: la millor història ben contada no es pot resumir en una sola imatge. La segona frase, però, me la crec sencera. No només perquè solc salivar en veure el plat a taula. També perquè les fotos de Martí, d’Apunts de Cuina, sempre m’han fet entrar una gana fora mida sigui l’hora que sigui. Té mèrit, tractant-se d’un lletraferit com jo… 😉

Precisament per això no vaig dubtar ni un moment en apuntar-nos al curset de fotografia gastronòmica que aquest petit gran geni va fer la setmana passada al restaurant Ca l’Esteve i organitzat per la gent de Gastrobloc@aires. No vam ser precisament originals: 44 persones més provinents de tota la gastrofera catalana ( i algun outsider rebut amb bombo i platerets) van pensar com nosaltres. Els blocaires  no solament són bona gent -com ja us he dit un munt de cops-; és que a més no són tontos! 😉

Espàrrecs_Martí.jpg
La foto que Martí va fer al curset: això anàvem a aprendre! | 356mm.cat

El curset va estar molt bé. Per dues raons bàsiques. La primera, perquè Martí va ajudar a desmitificar això de les fotografies ben fetes. Es va passar bona part de la classe explicant que va començar amb flaixos barats i material reciclat que li feia de reflectors. Com li vaig comentar a la pausa, saber que “reflectors” podia voler dir “cartró-ploma blanc” o “tros de porexpan” o “cartolina” anima bastant a posar-s’hi.

La segona raó és que les fotos de Martí son, ho diré així, minimalistes. Això em va reafimar en una cosa que ja havíem après mirant les seves imatges; no cal ser un gran estilista ni tampoc tampoc tenir milers de plats, gots i estris per poder fer fotos poderoses. Unes teles (comprades a qualsevol botiga), mitja dotzena de plats per no posar sempre els mateixos…

DSC_0443.JPG
El mestre en acció. Li veieu la cara de passió? | Olletadeverdures.cat

 Tot això explicat amb la forma planera, clara i directa de Martí; i recolzat per uns apunts ben il·lustrats que ens han permès repassar a casa i, al mateix temps, poder estar atents a classe. Podeu valorar vosaltres mateixos la manera de fer d’aquest xicot (amb un gran futur al davant) si cliqueu aquí: hi ha el vídeo de tot el curset i també els apunts. Per cert, ja li podeu agrair el desplegament tècnic a Starbase, que s’ho va currar molt per fer-ho possible!

La part tècnica (obturador, velocitats, ISOs) va estar molt bé, sobretot pels novells. Però la part que més ens va interessar va ser la artística, la del llenguatge: què cal per fer una bona foto que il·lustri una recepta de la qual vols dir (normalment) que és bona, interessant, saborosa. Poca cosa, vaig entendre. Mireu, si no, la foto dels espàrrecs. Què té? Per nosaltres, la força de la senzillesa.

De fet, el curset ens va aportar una cosa molt valuosa: vam prendre consciència que no tenim prou paciència per buscar la fotografia. Fins ara, les hem anat trobant sense buscar-les gaire, tot enmig de la improvització que provoca una taula parada i un estómac que remuga de gana. Temps, poc. Composició, la justa. Llum, la que hi ha. Res de fabricar les condicions. Ara, però, la cosa ja ha canviat.

DSC_0449.JPG
Agulles "dels xinos", porexpan, un mantell blanc... | Olletadeverdures.cat

De fet, l’efecte del curset va ser demoledor: en arribar a Barcelona vam anar cap a Servei Estació a buscar reflectors i mirar si hi havia alguna teleta per donar varietat als fons. I no es broma, eh!? Ja hem buscat al mapa on es creuen els carrers Rogent i València, on Miquel ens va explicar que hi ha una botiga on tenen plats i gots desparellats a molt bon preu. Avui, fent fotos a una plat d’escrita amb salsa d’ametlla, ja hem buscat evitar les ombres i treballar amb ISO baix…

Abans de sortir corrents cap a Servei Estació, però, vam gaudir d’un bon àpat a Can Xesco. La Cuina de Ca l’Esteve ens agrada des que hi vam anar per primer cop per aprendre de cerveses. Desprès, el xef ens ha anat seduïnt amb tapes fàcils i estupendes. Aquest cop ens va guanyar amb el garró amb crema de rocafort: carn melosa i amb el gust que ha de tenir, acompanyada d’una crema de formatge molt suau, addictiva. 

DSC_0469.JPG
El garró en qüestió. Crec que li demanarem la recepta a Xesco... | Olletadeverdures.cat

Estava molta bona la sopeta amb toc de farigola i l’amanida de favetes (de l’hort), pernil i menta. Ens va encantar el corball amb carbó d’albergínia: brutal, el carbó era brutal! Fet amb albergínia rostida i amb la pell cremada -per donar-li el gust de carbó- s’ennegreix fins a dir prou amb tinta de calamar. Per sorpresa nostra, lligava molt amb el peix -tot just marcat a la planxa. Tot plegat, més unes postres de pa pessic i xocolata, per 25€. Els olletos patim per aquesta mena de restaurants: no fos que no els vagi bé la calculadora i hagin d’acabar tancant! 😉

Per tancar una jornada perfecta, gintònics de nivell:  amb copa baló, twist de llimona i una tria de tòniques Schweppes ben àmplia. I sobretot, servides per un cambrer que savia què tenia entre mans, explicans les diferències entre els diferents destil·lats. Vaig optar per una Bayswater dolcenca i fàcil, molt semblant a la Blackwood’s que recentment m’ha robat el cor.

No he sabut trobar una fotografia que sintentitzés la jornada. Ja us he dit al principi, que no hi creia gaire en la capacitat sintetitzadora d’una imatge quan estem davant d’una bona història.  Aquest text, però, té exactament 1000 paraules. Espero que us hagi fet arribar una bona destil·lació d’un altra estupenda (i original) jornada de la mà de  Gastrobloc@ires. 

Salut!

Anuncis

12 thoughts on “Un curset, una fotografia i un dinar

  1. Una crònica fantàstica. Només et diré una cosa. Fins a dia d’avui em feia molta ràbia no haver pogut assistir al curs. Després d’haver-te llegit, i sense ànims d’ofendre el mestre que us va ensenyar, ja he après coses interessants sobre com treure profit a les fotografies que fem ràpid i corrents, o lenta i pausada, a les nostres cuines. Gràcies per la il·lustració! Petons

  2. Wow! Normalment no comento els posts de Massitet però trobo que aquest està super ben escrit. La mida justa de paraules per explicar com va anar el dia i sense treure-li gens ni mica de protagonisme a la foto dels espàrrecs. Ole tu! 😉

  3. De fet, cal que ens anem traient el barret amb tants mestres que tenim al grupet, el de la fotografia, el de l’organització, el de la literatura… i tants d’altres. (Som tant bons…)

    Massitet, xato! Aquesta entrada t’ha quedat impressionant. Cal dominar molt bé el llenguatge per ser capaç de dir i transmetre tant en tant poques paraules.

    Besets des de la gèlida Lleida

  4. aquí el presumpte mestre que es treu el barret amb aquesta crònica… i que encara no ha corregut al servei estáció ni als xinos, perquè fa dies que té el cap a can pistraus, però que no trigarà pas gaire a seguir les passes del deixeble 🙂

  5. Una crónica fantástica i , per el que he llegit aqui i a altres blocs, un dia molt interesant…
    Per cert, us vaig sentir diumenge a catalunya ràdio,eh!!!!!
    Petonets.

  6. Una crònica deliciosa per explicar un dia fantastic!
    M’ho vaig passar molt bé i em vaig adonar que us trobava molt a faltar a tots i totes. Gràcies blocaires!

  7. Va ser un dia molt divertit! I l’Èric va quedar embadalit amb la teva llengua! jajajjajaja!
    Està clar que n’hem après moltes de coses sobre la fotografia i en Martí ha demostrat ser un gran mestre!

    Molts petons!!!

  8. Yo ya me he montado mi chiringuito en casa para hacer las fotos, ahora me falta comprarme los cacharritos para que salgan bien. Sólo tengo un trípode… qué mal suena esto!
    Encantada de haber estado allí espero que se vuelva a hacer otra porque en una mañana aprendí más de fotografía que en años que llevo yo experimentado con la cámara.

    P.D: Alguien sabe cómo se llama la tienda de València con Rogent, la he buscado en el Google Views y no la encuentro 😦

    Un saludín a todos

  9. Hola colla!
    Marina, quin elogi més gran que m’has fet: un post que t’ha servit d’alguna cosa! Gràcies! 🙂

    Carinyo, com seria viure sense tu? 🙂

    Anna Hallado, moltíssimes gràcies! Jo també t’estimo molt i també penso que hi ha gent molt bona en aquest roglet nostre! Per cert, quina festa haver-te trobat a La Bodegueta el diumenge. Vinaròs power!!!! 🙂

    Manel, xe, que mhe posat vermell i tot! Moltes gràcies pel comentari: ja saps que el valoro molt! 🙂 I corre, que encara s’esgotarà el cartró ploma, al Servei Estació! 😉

    Gemma, moltes gràcies pel comentari i per tenir l’orella parada un diumenge tan fred a les nou del matí! Aix! Si es que aquests lectors nostres no tenen preu!!! :-)))

    Laia, és que les trobades blocaires són molt grans!!! No pares, sigue, sigue!! 🙂

    Sóc l’home de la llengua!! jajajaj El meu objectiu a la vida és ser el primer paio a qui un nen li treu la llengua! jajajajaja I Martí és un altre nen… prodigi! Aquest no es fa treure la llengua: ens fa caure la baba! 🙂

    Sión, no és pot demanar res més! En absolut! 🙂

    Arantxi, per amor de Déu! Un poc més de “decoro”!!! jajajjaja I sobre aprendre de foto, apunta’t als cursets de Martí, el proper 25 i 26 de febrer! Nosaltres hi anirem! 🙂

    Per cert, si algú sap com es diu la botiga, genial! I si no, Arantxi, pregunta-li a Miquel (Fem un mos), que es un paio encantador! 🙂

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s