Feia molt de temps que tenia ganes dedicar-li un post a Panes Creativos. No us diré que des del primer cop que en vaig sentir a parlar, perquè servidor de vostès abans de tenir ganes d’escriure d’una cosa l’ha de conèixer. Però quan vaig llegir aquest post de Roger Compte, paio amb qui comparteixo força gustos gastronòmics, vaig veure que ho havia de visitar.
En els darrers mesos hi he anat diversos cops. El primer, precisament acompanyat de Roger i Mar Calpena en plan grup expedicionari blocaire de descoberta. Poc abans de Nadal, hi vam anar amb un bon grup de blocaires (ho podeu veure aquí i aquí, per exemple) a conèixer de prop el seu pannetone. A més, després de la primera visita vaig fer una comanda a la seva botiga on-line per a que la meva familia flecaire la pogués tastar en un akelarre panarra en què vam flipar amb les coses que fan en aquesta fleca tan especial.
Podria haver fet el post en qualsevol d’aquests moments, però no. Vaig preferir esperar a que ma germana i mun cunyat pugessin de visita a Panes Creativos. La trobada que va quedar aparaulada poc desprès d’haver provat els pans de Dani Jordà, el mestre artista flecaire que dona vida a aquest forn. Ma germana li va trucar gairebé quan va fer el primer mos i li va dir que els agradaria conèixer-lo i poder xerrar amb ell.
Visita a una fleca de la competència? Sense arribar al nivell dels stagiers que treballen a diferents restaurants com a aprenents, en el món del pa hi ha una certa tradició d’intercanviar receptes, experiències i pràctiques professionals. A més, amb Dani és especialment fàcil: fent honor al seu treball, aquest home és un tros de pa. I fent honor als seus productes, és un tros de pla flonjo, saboròs i gustós. El paio en sap i li agrada compartir. Un luxe…
I què fan, a Panes Creativos? Doncs mireu, el que diu el seu nom. Ni més ni menys. Pa de tomàquet. Pa d’alfàbiga. Pa de cervesa negra. Pa de taronja i xocolata negra. Pa de xocolata blanca i fruits vermells. Pa de cansalada viada. Pa, pa, pa i més pa. Desenes de pans diferents que donen sortida a la imaginació de Daniel, llicenciat en Belles Arts i fill de família flecaire. Només una dada: té pans de temporada. Els darrers que he provat, de tòfona blanca i bolets (quina oloreta, Senyor!) i tòfona i botifarra negres amb pomo (quin sabor, Senyor!).
Certament, Daniel ha trobat en la creativitat el seu lloc dins del mercat panarra a Barcelona, que en els darrers anys ha patit una revolució increïble. Dominada sobretot per fleques que aposten per recuperar elaboracions antigues i tradicionals passades pel sedàs de la modernitat tecnològica, ell ha apostat per la renovació. Per “repensar el món del pa barrejant la creativitat de l’art amb la tradició de la panaderia”.
[tv3 3362730]
I ho va fer amb molta picardia: mirant d’aprofitar el boom de la gastronomia, de l’alta cuina. I es van dedicar a trucar a restaurants per convencer-los d’apostar per un pal de qualitat! Increïble. Sobretot, perquè va funcionar! I és així com va començar a treballar amb cuiners estrellats de tots arreu, inclosa la terra promesa gastronòmica: el País Basc. Ho explica ell mateix en el vídeo que us he posat aquí a dalt: Arzak, Berasategui, Xavier Franco, Daniel Lechuga.
Ara és, sense cap mena de dubte, un referent del producte de qualitat. I un producte que pots trobar a la seva botiga de Nou Barris o la botiga virtual, que t’ho porta a casa en 24-48 hores. Exactament el mateix pa, sorgit de les exigències (i les manies, no fotem!) de cuiners de molt nivell. Tot plegat, a un preu tan increïble com les trucades a restaurants. Només heu de donar-li un cop d’ull al seu web.
Tot això és el que van anar a escoltar de primera mà ma germana i, sobretot, mun cunyat. Van parlar de farines, de fermentacions, de llevats, de trucs, de vicis professionals, de problemes, d’oportunitats i de riscos. Van estar d’acord en gairebé tot i no em va soprendre: crec que tenen maneres de treballar semblants, cadascú amb el seu projecte i a la seva orientació. Ara, crec que Daniel va posar una cosa sobre la taula: la qualitat a preus competitius és possible, però requereix hores. Moltes hores. I això (només) és rendible a Barcelona i exportant…
Nosaltres vam aprofitar la visita per fer una razzia: pa de cervesa negra per a hamburgueses, focaccia perquè sí, pa d’espècies i ceba per la rilette del dia de Reis, pa de nous i panses per al formatge. I de regal de Dani (la seva generositat comença a ser proverbial!), un tortell de Reis marca de la casa: de massapà però amb orellanes en compte de fruita confitada i un toc d’anís precís i sublim. Tou i flonjo. Molt gran.
Colla, no ho dubteu: Panes Crativos bé val un viatget fins a Nou Barris. De fet, si hi aneu un cop, (gairebe segur que) tornareu.
Salut
Olleta de verdures 
Xic, has fet venir ganes de menjar-me tots eixos pans que esmentes. Quina sort poder gaudir de totes eixes exquisideses fàcilment. Segur que la trobada flecaire amb ta germana i ton cunyat devia ser per llogar-hi cadires. Salutacions
Tinc la gran sort que em cau just a la entrada de ciutat venint per la part del Vallés, i és visita obligada. Entre altres coses, ens va ajudar a fer feliços la familia en el dinar més important de l’any per a nosaltres: el dinar de Nadal. Van flipar amb aquests pans!!
Aquest el tenim pendent, però l’altre dia vam fer un taller de pa amb el Barriga ben interessant! 😀
Petons
Sandra
Sense arribar a nivell de tenir stagiers treballant per la jeta, que em sembla més un tema d’explotació que de compartir (potser pq en tinc un a casa que ho va ser durant mes d’un any….), no entenc la mania d’alguns de guardar receptes com secrets d’Estat. A mi m’agrada compartir què faig i com amb companys de feina o col·legues i aprendre de com treballen ells (to i q no té res a veure amb hostaleria), crec ue hauríem de compartir més i ser menys competitius.
A banda de la parrafada, jo també tinc ganes d’explorar panes creativos!!!
Segur que va ser una trobada molt interessant, doncs tenen un munt de pans diferents i tots ben bons.
Una abraçada
Ep!
Francesc, pots provar-los a Beneixama: envien a tot l’Estat espanyol i el cost és ben assumible! Ara, guarda’t un calaix del congelador buit, perquè envien molts tipus i força quantitat!
Starbase, certament és una sort. I nosaltres també els vam posar a taula a l’àpat del dia de Reis, el més important del clan massitero a Vinaròs. Sön tan interessants! 🙂
Hola Alba i Jordi. Jo estic amb tu: crec que compartir està molt bé. I tampoc entenc molt la dèria per amagar coses. No sé, al final entre tots sempre podrem fer coses més interessants que si ens quedem cadascú la seva petita percel·la… Però són maneres de veure les coses, suposo! Ah! I explora, explora: segur que trobes coses interessants! 😉
Sión, preciosa! Gràcies de nou per comentar! La trobada va ser molt interessant i divertida. I ja veig pel comentari que els coneixes bé, els seus pans!
Salut i bon pa, redéu!
molt fotogènic el cunyao!!
Per. Comprar on-line Em pots donar la pàgina per ones pot fer la comanda?moltes gràcies