Rostit de Nadal 2011: un pollastre de festa major

Sense cap mena de dubte, el rostit de Nadal que ens hem menjat enguany ha estat el més negociat de tota la història recent dels nostres rostits de Nadal. Com ja us hem explicat un parell de cops, el dia 25 és un àpat molt important a casa nostra i el plat que aquell dia es posa a taula és el més pensat i calculat de l’any. Amb diferència. Còsmica.

Servidor de vostès tenia molt clar, des del mes de maig, que volia fer la recepta que avui us porto en aquest post: un pollastre de festa major que vam aprendre a fer a un dels tants i tant profitosos cursos de cuina que hem fet els darrers mesos a l’Ática Restaurant. Em va agradar molt quan el vaig menjar i em va agradar molt saber que era un plat que la mare de Borja, el cuiner, el feia els dies de festa grossa. D’aquí el nom.

IMG_4076.JPG
Un plat gustós i molt fàcil de menjar. Tu diràs! | Olletadeverdures.cat

Però resulta que la meva sogra, contrapart en això de la negociació del menú del dia 25, no ho veia gens clar. Si haguéssiu vist la cara i el to amb què va dir “para Navidad pollo??!!”, no caldria que us expliquès el nul entusiasme inicial amb que va rebre la proposta. El pobre animaló li semblava poc noble per l’àpat més important de l’any. I que, a més, cuinem i oferim a casa seva…

Servidor de vostés, però, acostumat a lidiar amb situacions bastant més compromeses i amb alumnes infinitiament més desagradables, de seguida va saber girar la situació. Argument a: el pollastre farcit és un dels plats tradicionals del dia de Nadal a Catalunya. Massitet 1 – Sogra 0. Argument b: ho farem amb pollastre Pota blava del Prat (protegit per IGP) o un gall pota negra del Penedès, les races més nobles de Catalunya i part de l’univers exterior. Massitet 2 – Sogra 0. La veritat és que em vaig preparar a fons… jejejeje

IMG_4073.JPG
Si el talleu fred aguanta la forma perfectament | Olletadeverdures.cat

Total, que ma sogra ho va veure ben clar i va acabar dient que sí. Bé, de fet ja us deveu imaginar que la intensitat de la negociació ha estat una d’aquestes llicències estilístiques que em permeto per donar-li una mica de ritme i tensió als posts… :-P. Aquí us passo la recepta per a vuit persones (penseu que arriba després de norecordoquants entrants…):

  • 1 pollastre de pota negra o de pota blava d’uns 2’5/3 quilos
  • 200 grams (aprox) de pernil serrà
  • 200 grams (aprox) de formatge que fongui bé (nosaltres vam posar Cadí)
  • 200 grams de carn de botifarra o picada amanida al gust (ja sabeu: ou, all, julivert o…)
  • 12 prunes
  • un bon grapat de pinyons
  • Oli d’oliva verge extra, sal i pebre
  • 1/2 quilo de tomàquets madurs
  • 1/2 quilo de cebes (millor dolcetes…)
  • 6/8 grans d’all
  • Cognac, brandi o vi ranci (al gust…)
  • 1 got de brou de pollastre, de verdures o aigua

Per fer aquest palt és molt important un ingredient secret: una parada de mercat amb qui tinguis molta confinaça i siguin molt professionals! Això us estlaviarà haver de deshosar el pollastres, una cosa que deixo a mans de gent que en sap. No cal fer per el borinot, tampoc!  😉

Un cop tinguem el pollastre a sobre la taula amb la pell a la part de sota, es tracta d’intentar que tingui una forma rectangular que ens faciliti fer un megacaneló càrnic en enrotllar-lo. També és important que no hi hagi forats (o sigui, que vegeu la pell) ni parts molt més gruixudes que les altres. Sol passar que els pits siguin més voluminosos. Els podem tallar i aprofitar per engreixar parts més primes. Ho salpebrarem alegrement.

Ara ja només cal fer capes. Molt important: primer la de pernil. Ens ajudarà a segellar millor el formatge i evitar que ens surti. Us ho dic per experiència, que em vaig equivocar, vaig posar primer el formatge i en vaig perdre una (per sort) petita part! Llavors, posem la carn picada i aprofitem per clavar-hi les prunes, que nosaltres vam tallar per fer-ne trossos més petits. Hi posem, finalment, els pinyons.

IMG_4067.JPG
No poseu la botifarra centrada, si no a un costat. Facilita enrotllar-lo... | Olletadeverdures.cat

L’emboliquem com si féssim un caneló i llavors ve la segona part més delicada, que és bridar-lo amb fil de cuina… Si per desossar-lo us recomano una bona carnissera, per cosir-lo us recomano una sogra! La meva ho va fer estupendament, cosa que em va evitar un pas al qual li tenia pànic. Fet això, tornem a salpebrar i el marquem a la cassola per a que agafi força color i el passem a una safata per anar al forn.

A la mateixa cassola on l’hem marcat, hi afegim les verdures picolades no gaire petites. Vigilem l’acidesa del tomàquet, que podem corregir amb una mica de sucre. Quan ja estiguin una mica cuites les afegim a la cassola on tenim el pollastre i ho alegrem tot plegat amb un bon raig de brandi. Cap al forn a 180 graus durant 40 minuts. Anirem vigilant i si veim que es queda sense suc (no patiu, no sol passar), ho compensem amb una mica de brou o aigua.

Tot i que sembla una recepta força aparatosa i entretinguda, la veritat és que és força ràpida i no té gaire feina -tret de l’habilitat tècnica necessària per al bridat. En un parell d’hores pots tenir-ho tot enllestit, inclosa la cocció. El que sí que heu de tenir en compte és que s’ha de cuinar el dia abans de menjar-lo. La raó és tècnica: es serveix tallat a rodanxes i, per poder-ho fer, el pollastre ha d’estar ben fred. Del contrari, es desmuntaria. Un cop tallat, el podem salsejar i posar-lo 10 minuts a 200 graus al forn. Estarà estupendu! 🙂

El plat va triomfar de manera clara entre la secció vinarossenca de la taula. Va triomfar també amb contundència a la part jonquerenca: ma sogra s’ha convertit a la fe pollastril 😛 . De fet, m’atreviria a dir que li va agradar més i tot a ella que no pas a nosaltres! El tornarem a fer, perquè és ideal quan tens convidats: es deixa fet i a taula queda currat. I està ben bo! Gustós, potent i de sabors variadets… Nyam!

Salut!

Advertisements

11 thoughts on “Rostit de Nadal 2011: un pollastre de festa major

  1. Em sembla deliciós i penso fer-lo encara que no sigui Nadal. Això sí, el faré amb pollastre de pagés que per aquí tenim la sort que els tenim a prop. Gràcies per compartir-la

  2. De luxe!! Pollastrer que sóc de mena, aquesta recepta me la reserve per a un dia de festa. Us ha quedat boníssim i molt abellidor. Enhorabona i bon any nou!!

  3. Olletos, amb professionalitat de la parada i una sogra que faci el cosiment la cosa pren molta volada. El consell del pernil és molt bó i la pinta final és tremenda.
    La foto amb la salsa la trobo preciosa parella!!

    Molt bon any!!

  4. Té una pinta deliciosa deliciosa eh? no m’estranya que al final la sogra quedés contenta! A veure si algun dia m’animo a fer un pollastre així. Espero que hagueu tingut una molt bona entrada d’any i que els propers dies encara siguin millors!

  5. Nosaltres, a casa per Nadal, pollastre rostit. Aviat posare la recepta ( encara que no te cap secret…) pero no hem deixen variar.
    feliç Any Nou!!!!!
    Petonets

  6. De festa grossa aquest pollastre!! En Jordi el fa semblant, però en lloc de formatge i pernil hi posa poma i pinyons. Ja l’apretaré perquè hi incorpori el pernilicu… ara que el nano és més desconfiat que la senyora sogra, i el desossa ell pq no es refia del carnisser, no sé si es refiarà dels meus consells. Bé, si venen d’Olleta de verdures poser si!
    Bon any!!!

  7. Hola Núria!
    Moltes gràcies per la visita, pel comentari i per la confiança! A veure si t’agrada! 🙂

    Sara Maria, que em fas posar vermell!! 😛

    Redéu, Sandra, quina pressió! Si el fas, a veure què els sembla! Jo no tinc gaires experiències en pollastres farcits, però aquest em va semblar molt, molt bo! Molt bon any, parella! 😉

    Francesc, jo també són molt pollastres i l’he trobat una manera gran de sublimar l’animalet en qüestió. A més, trobo que és d’aquells plats que fan que el dia sigui festa només per posar-lo a taula…

    Starbase, artiste, moltes gràcies!! Parada + sogra +recepta de l’Àtica = quedar com a Reis! 😛 Salut i força pel nou any, estimat!

    Hola Carquinyoles! Benvinguts! Aquí i al Facebook!! Certament, venen ganes de tornar a fer Nadal. I amb productes de la terra! I tant que sí!

    Hola Bet! Prova-la i a veure què et sembla! L’any comença sense males notícies, cosa que ja es d’agraïr! Tant debò segueixi així! Molt bon any nou, artistassa! 🙂

    Gemma, si no te la deixen variar deu ser que la cosa és espectactular! jajajaja Vaig a veure si ja l’has penjada! 🙂

    Alba, prenc nota de la poma i els pinyons. I si ho fotem tot??? Poma, pinyons, pernilacu i formatge! jajajaj Ostres, quina responsabilitat veure que potser confia en nosaltres! A veure què diu! jajajaj

    Sión, moltes gràcies pel comentari. I a veure què et sembla amb pernil! Jo em pensava que era més habitual, però ja veig que no! :-0

    Salut i força, colla!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s