Torrons que són bombons

Cada any, quan arriben els volts de Nadal, els mitjans de comunicació -especialitzats o no- solen fer referència als nous torrons que els pastissers més creatius del país s’han empescat per introduir alguna peça innovadora en el seu catàleg … Enguany ha estat el torró de vi, que va protagitza les notícies sobre el BCN Degusta. L’any passat va generar força rebombori mediàtic el de Gintònic. I com que servidor de vostès és molt afeccionat a la beguda preferida de la reialesa anglesa, quan va sentir campanes que al seu barri s’hi feia aquest torró, cap allà que vam anar.

La veritat és que va generar força expectatives: no sóc l’únic gintoniquero de la casa. El vam reservar per al dinar de Reis, el gran àpat nadalenc de la familia Massita i el vam estar adorant com si fos el nen Jesús. Però… A veure com ho dic per no faltar al respecte a ningú. No es pot dir que fos dolent, ni molt menys. Però tampoc va causar gran furor. Una pista: tant gintoniquero massitero concentrat i… va sobrar més de mitja pastilla i ningú va repetir! Significatiu, no?

No és la primera vegada que ens passa una cosa així. Fa un parell d’anys, uns amics d’Euskadi ens van envair unes petites joies gastronòmiques basques: els torrons d’autor de la família Gorrotxategui, fets amb mandarina, trufa de iogurt, etc… No estaven dolents, però no venien de gust, com si no fossin torrons. Enguany, parlant d’això que ens passa amb aquests productes, va sortir la frase que titula el post: “És que més que torrons semblen bombons”. I a continuació va venir la següent: “I per Nadal, preferim torrons”

Total, que enguany no hem buscat res de nou i hem comprat els de sempre on sempre, a banda de fer els nostres clàssics (els nous i els de tota la vida!) No sé si això passa a más cases o és una cosa nostra, que de tant en tant ens posem xiites amb les coses del menjar i no deixem passar per alt la més mínima innovació. Què em dieu? A vosaltres també us passa? Espliqueu-nos cosetes, va, que tenim curiositat per saber… 😉

Salut!

Anuncis

15 thoughts on “Torrons que són bombons

  1. Jo també vai comprar el de gintonic, el vaig obrir per cap d’any i també en va sobrar un munt en un entorn completament gintoniquero. FAIL

    Jo també cada cop sóc més de clàssics i ben fets. Que pels pocs torrons que prens a l’any, ja et gastes uns euros més i els agafes ben artesanals.

  2. A casa som de clàssics; una barra de xixona, Alacant; nata-nous, gema i xoco amb ametlles o avellanes. Però sempre cau alguna virgueria…Els torrons per mi són els que porten fruïts secs.

  3. A casa nostra des de fa un parel d’anys comprem torró-bombó a la pastissera d’un restaurant familiar que queda entre Igualada i Manresa. La veritat és que són sorprenents perquè les combinacions entre licors, xocolata i fruita que fa queden molt bé! A part d’això, s’ha de dir que quan vam obrir el torró cremat d’agramunt…. va ser el que va volar més ràpid!! 😉
    Per cert, l’any passat no vau tastar el de “peta-zetas”?? si més no és sorprenent!!
    Una abraçada!! 🙂

  4. A mi em passa com a vosaltres. M’agraden els “torrons-torrons”. Enguany en vam dur d’Agramunt i, llevat del de taronja i el de rovell d’ou (per a llevar-se’n el barret!!!)… la resta no ens van fer gaire el pes. El de xocolate i avellana va ser la gran decepció: un xocolate amb massa llet. El de brownie i torró… pss. La resta, sense comentaris. Bons, però no se’n passaven. El de l’estil “Xixona” amb cruixent era molt inferior al de l’original de Xixona. En fi, no és per xovinisme ni per tirar per terra els d’Agramunt, però m’agraden més els de tota la vida (llevat dels de taronja i els de rovell d’ou). Deu ser l’edat… Ei, que no se m’enutgen els d’Agramunt que també els fan bons a la seua manera. Tots serveixen per endolcir-nos la vida.

  5. A mi em fa gràcia que la gent innovi, però veritablement, per un cop a l’any que es mengen torrons, crec que la majoria de les persones prefereixen els clàssics com he pogut comprobar al forn Baltà (coco, iema cremada, xixona) però també i MOLT les varietats de xocolata. A mi, com que ja sabeu que el dolç no em va gaire, cada any tasto un bocí del de xixona que per a mí és el més representatiu i algún de xocolata, normalment el de xoco negra amb ametlles. Ah! i el de guirlatxe!

  6. A casa també comprem els clàssics, xixona, alacant i xocolata amb ametlles o avellanes de Can Donat… Res de trufa, xocolata amb taronja que els hem d’acabar tirant per què ningú en vol més.

  7. torró de Xixona, de guirlache, de gemma cremada… i xocolata amb ametlles i avellanes (en forma de barra de torró) AH!!! i neules Farré Gamell de l’Espluga del Francolí, of couse!!

    PTTS
    Dolça

  8. Nosaltres som molt clàssics normalment els de Xixona i d’Alacant els comprem a la orxateria Sirvent del carrer Parlament de Barcelona, però els de gema cremada i els de xocolata amb fruits secs, a la casa-pages-pastiseria, Mas el Serrat de la Reia a San Joan de les Abadesses.
    Una abraçada

  9. Per Nadal cada ovella al seu corral… i torró a taula. Si són torrons, són torrons. Digueu-me clàssica però per mi els bombons són una altra cosa. I em cansa una mica aquesta espècie de renovació, reinterpretació o regeneració torronenca de cada any. Totalment d’acord amb el que comenteu al post.

  10. Torró el de Xixona (Casa Colomina de luju), el de Alacant i si m’apures el de girlatxe. Per el tema de xocolata prefereixo comprar uns bombonets de categoria. Comprats, menjats i disfrutats amb una copeta de Tatiana de Parxet.

  11. Hola gent!
    La veritat és que em pensava que aquest seria una post una mica més controvertit, però veig que hi ha força consens! Bé, tret dels fogons de la Bordeta que són uns innovadors insubornables!! jejejej

    Roger, gràcies per venir a confirmar el FAIL del gintoniquero. QUina llàstima, en el fons! I has donat en el clau: clàssics i ben fets! 😉

    Fogons, ja està tot diu: Innovadors, que sou uns innovadors! Irreverents!!! jajajaja

    Núria, bon ordre! El de xocolata amb fruita seca també podria entrar en al gamma dels bombons, oi? Però mira, jo també crec que són una cosa diferent… 🙂

    Torrons – torrons i de qualsevol part del país, Francesc! Sí senyor!

    Mercè, absolutament d’acord: “per una vegada a l’any”. I veig que no només els qui comenten aquí: a la botiga també! Vaja, una bona sorpresa…

    Sara Maria, sí senyora: Can Donat! 🙂

    Òscar, estic amb tu: és una xocolata, oi? Ara, sóna bé aquest… Per cert, tu no eres abstemi??? 😛

    Dolça, Guirlaxe! I de l’any vinent no passa que provo les neules de l’Espluga!! Gràcies per la recomenació!

    Isabel, que no faltin: per mi, si no n’hi ha, no és Nadal…

    Sión, sou els meus ídols: buscant el millor producte per tota Catalunya! Grans! 🙂

    3A, et diem clàssica! jajajaj Torrons – torrons, sí senyora! Gràcies per passar a comentar. Ens ha fet molta il·lusió… 🙂

    Mayte, molt d’acord amb els tres. Sobre el Xixona, he de reconèixer que el Colominas és moooooolt bo. Però nosaltres som de Donat… I el vinet, clar que sí! Res de cava sec, per l’amor de Déu! 🙂

    Colla, salut i torrons – torrons!!! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s