Sabores: que rodin els davantals!

Vaig saber que em venia molt de gust escriure aquest post en un moment ben concret del curs: estava asseguda a la taula, havia gaudit d’un bon sopar i una molt bona companyia i el temps havia passat volant. Escoltava dues converses, una a cada costat, i tot i que no estava participant en cap vaig mirar al meu voltant i vaig veure que em sentia realment a gust. Si a mi que em fan força mandra els cursos de cuina  pensava això, era evident que aquest havia estat… diferent.

DSC_0190.JPG
Veieu la distensió de la cosa? 😉 | Olletadeverdures.cat

Els detalls de tot plegat

Cap allà les set vam arribar a Sabores i a la porta ja vam trobar en Daniel (propietari del local), en Xesco (cuiner que impartia el curs i persona que s’està fent ràpidament un lloc entre els nostres amics) i la Sara Maria (coneguda blocaire). Vam entrar al local i la resta de participants van anar arribant, tots preparats per participar al taller de tapes. Llegiu bé: PARTICIPAR. Sobta que reparteixin davantals però resulta que  tot es prepara en col·laboració amb el cuiner. No sé als altres, però als cursos que imparteix Xesco Bueno no hi ha ningú que no participi en algun dels plats , ni que sigui pelant una patata.

Sabores.jpg
Alguns moments del curs | Olletadeverdures.cat

Després d’una petita introducció per explicar el què faríem, que no només d’escoltar viu el blocaire, en Xesco va repartir feina per a tothom: uns feien maionesa de mostassa,  els altres picaven carquinyolis, fregien pasta deixada assecar o farcien sandvitxos de foie i poma. El què  ens va tocar fer a Massitet i a mi va ser tallar els espàrrecs, pelar una miqueta la base i bullir-los.  No sé com s’ho va fer, però tot i ser al voltant de 15 persones, ni vam treballar massa, ni vam esperar massa, ni vam escoltar massa explicacions sobre els plats… No sé si m’entendreu, però és com si tots haguéssim parlat abans què s’havia de fer, tot fluïa com si ho haguéssim fet tota la vida. Dic jo que això és mèrit del xef, no?

Quines van ser les tapes?

I si amb la preparació no n’havíem tingut prou, encara ens faltava seure al voltant de la taula, xerrar amb uns i altres i degustar les meravelles que acabàvem de preparar:

Espàrrecs amb maionesa. Els espàrrecs només estaven escaldats, just per donar-los una textura cruixent, però la gràcia del plat és la maionesa, que duia un punt de mostassa que la feia ben interessant.

Sandvitx de poma i foie micuit. M’hagués menjat la pasta fullada sola, pintada amb sucre i canyella! Aquest va ser un dels triomfadors de la nit i crec que aquests nadals estarà present en més d’una casa. En la dels Olletos, segur! 😉

DSC_0224.JPG
Guaita què bonics i saborosos! | Olletadeverdures.cat

De la terra. És una amanida per jugar amb el sentits de la vista i del gust i no és gens difícil de preparar. Es necessiten ingredients cruixents com galeta, sèsam carquinyolis, quicos,… i germinats per simular l’herba.

Pasta inflada. És un aperitiu super divertit: es bull la pasta molt, molt, molt, fins que es passi i es deixa assecar a la cuina. Quan es vol fer servir es fregeix (ha de ser amb l’oli ben calent i un cop ràpid) i ja ho tenim.

Caputxino de bolets. No tinc paraules, gent! És boníssim  i a més la presentació em va arribar al cor. Us informem de l’elaboració en un proper post… No es bo donar tanta informació junta. :-p

DSC_0247.JPG
No sembla ben bé un cafè? | Olletadeverdures.cat

Quallada de foie. Què més us haig de dir si a més duia peres trufades al damunt? Una delícia!

Agraeixo molt a tothom qui estava per allà que em fessin passar una estona tan agradable. Però sobretot a en Xesco, que trobo que és una persona que en sap molt però, sobretot, que sap com transmetre-ho de manera divertida i engrescadora. Sé que no és fàcil! Ho dic amb coneixement de causa, qua de tant en tant també tinc uns quants energúmens al davant… 🙂

Si voleu més informació sobre la trobada, podeu llegir els posts de la Sara Maria, en Manel, l’Anna, la Sión, o la Margot.

Kissumenja

Anuncis

10 thoughts on “Sabores: que rodin els davantals!

  1. Per fi tenim el plaer de llegir la crònica dels Olletos, encara que moltes coses vam tenir la sort de sentir-les en viu i en directe! Els sandwichs crec que també cauran a casa meva… i espero amb delit aquest caputxino, quina pinta!!
    Petonets macos!
    Sandra

  2. Quin taller més xulo! ho transmeteu d’una manera que m’han vingut ganes de posar-me el davantal. Costa una mica escollir però em sembla que de tot plegat em quedaria amb els sandvitxos!!

  3. La gran demostració va ser el domini d’organització d’una cuina en marxa del Xesco, la gran llicó les diverses elaboracions que varem preparar entre tots, ingredients, possibilitats, coccions… I si, uns o altres cauran aquestes festes o post-festes

  4. Núria, és que no era gens fàcil!! Tot era boníssim! i, a més, com diu el miquel, tot plegat va ser molt divertit!

    Jjajajaj! Sandra, com era allò, lenta però segura? Doncs això! Ja està per escrit!

    Bet, m’agrada que diguis això. És, sens dubte, un curs de cuina diferent. La Sión també ho diu i també hi era. 😉 Molt recomanable!

    Ho sé, Manel! Els espàrrecs eren el millor del sopar! Jjajaj!

    I més que compartirem, Xesco! Estic seguríssima!

    Uix, crec que ens has fet sortir els colors a uns quants, Margarida!

    M’has deixat sense paraules, Sara Maria! Realment, als Olleta ens agrada molt com treballa en Xesco.

    Gràcies pels comentaris!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s