Arròs el hanout (o història d’un llepafils)

Si els senyors de l’Institut d’Estudis Catalans coneixen mai el meu fillol, aprofitaran l’ocasió per introduir una frase com aquesta per il·lustrar la definició que el diccionari dona de llepafils: “Sebastià és un llepafils: només li agraden tres o quatre coses de menjar”. Sí, estimats, el meu fillol és una mena d’ovella negra gastronòmica a la nostra familia, tastaolletes i un pèl golafres per mandat genètic. Seguint al Diccionari de l’IEC, jo no conec a ningú més “triat excessivament, escrupolós, en el menjar”…

Això sí, les tres o quatre coses que li agraden les menja compulsivament: la truita de patata de l’abuela Salin (la matriarca Massita…), la fideua de la idem, la carn a la planxa sanguinosa, la sopa del putxero, les arrossos secs i sense “coses” (sobretot si són verdures)… I sobretot, sobretot, els plats amb espècies. Haurieu de veure com es menja els entrepans de shawarma del pako del costat de casa! 😮

Total, que sabedor de les manies culinàries que acumula la criatura en qüestió, un dia li vaig suggerir a ma germana que li comprés un paquet de ras el hanout. Li agradava molt i de sempre  el curri (ep, que té 13 anys!) i vaig pensar que podria explorar aquesta altra barreja marroquina. I la cosa va triomfar com l’Starlux, tu!  A base de proves i tastets diversos, la criatura s’ha muntat un plat de creació pròpia que respon als seus gustos personals i de nom un punt catxondo: l’arròs el hanout . Aquí va la recepta, via ma germana, per a la (també força) típica parella amb fill preadolescent:

  • 6 pintxos morunos
  • 250 grams d’arròs bomba
  •  Ras el hanout
  • 1/2 carabaceta (carbassó)
  • 1/2 albergínia
  • Aigua i sal

Agafem una paella (això és important) i sofregim els pintxos amb una mica d’oli d’oliva verge extra. Els reservem. Llavors a la mateixa cassola on hi ha la substància (ma germana dixit) dels pinxos, afegim aigua a bollir amb el ras al hanout. Al gust, però amb un mica de criteri que els pintxos, com dirien al meu poble, ja van carregats de bombo! Deixem que l’aigua arranqui el bull i llavors hi afegim l’arròs. Ho courem fins que perdi l’aigua.

392793_1901636240787_1838138017_1302181_1419266552_n.jpg
Fent el post he descobert que no l'he menjat mai!! Oido, cocina??!! | Foto: Sebastià Cervera

 

Heu d’anar amb compte amb el liquid, ja que l’arròs ha de quedar meloset (ma germana dixit un altre cop) i no pas nedant en aigua, com podeu veure a la foto. Un pista: 2’5 cops el volum de l’arròs en aigua. Per acompanyar, fem uns xips de carabaceta i alberginia que posarem al costat del plat, de manera que l’artista que ha insipirat aquest plat pugui decidir si està en mode llepafils intens o moderat…

La recepta és obra de ma germana, però el nom li ha posat mun fillol. A banda de punyeteret a la taula, té una vena creativo-catxonda molt marcada i molt divertida, que explota jugant amb els jocs de paraules i els dobles sentits. I no, no és passió de padrí: no trobeu que juntar arròs amb ras el hanout té el seu punt? 😉

Total, que el plat en qüestió forma part del rànquing de plats preferits del llepafils major del regne, competint amb les sopetes, les tortilletes i les patatetes fregidetes de la matriarca. Ah! I la foto és de l’artiste, que se’ns ha afeccionat a la cosa. Si és que te totes les gràcies, mun fillol… 😉

Salut!

Advertisements

16 thoughts on “Arròs el hanout (o història d’un llepafils)

  1. Doncs per ser un llepafils, com dieu, no sembla que tingui tan mal gust, eh? Té un puntet gourmet…Haha!
    M’agraden molt els sabors de la cuina marroquina i encara no he comprat mai ras el hanout, així que apuntat queda. A veure si al llepafils de casa li agrada! 😉

  2. Molt xulo, la ha fet molta il.lusió llegir-lo!!!!!
    I si quan vingueu a casa vos faré l’arròs!
    Mira tenir un fill llepafils m’ha fet aprendre a controlar coccions, coneixer nous sabors, recuperar i perpetuar receptes familiars……….. en fi que m’ha tocat posar-me el davantal

  3. Doncs jo crec que apunta maneres el noi amb aquest plat. Em sembla que de llepafils passarà a tastaolletes/cuinetes. Jo de petita només menjava quatre coses (sopa maravilla, carn a la planxa, patates fregides, truita francesa i prou), i aquest plat no me l’hagués ni imaginat. Ara per contra, menjo de tot (o quasi tot, no vull exagerar).

  4. El teu nebot té traça de fer-se tan gormand i sabut en cosa de menjars com els pares i els oncles. Si és que el problema és aquest: que cada vegada ens agraden més coses! 😉
    Al meu fill (adolescent-adolescent), tot i no ser un llepafils (s’ho menja tot-tot-tot, quan de menut no obria la boca, el bandido!), aquest arròs li deu fer comboi. Me l’apunte! I felicitats a l’artista!

  5. M’ho he passat pipa llegint aquest post!!! Bé, jo crec que més que “llepafils” el teu fillol és, com diu la Queti, un gormand de marca major!!! Home, si jo tinguera una àvia com la que té, la Salin, que tots sabem que és una cuinera d’aquelles de traure’s el barret, jo també m’apuntaria a la seua llista!!! S’ha de reconèixer que la recepta i el nom de la mateixa tenen el seu què. Ja m’imagine ta germana fent les mil giragonses perquè varie la dieta del teu fillol!! Que no patisca ella ni cap de vosaltres. La vostra família duu als gens l’art de la cuina i el gaudir-lo. Segur que li eixirà un dia d’aquests pel cantó més impensat.
    Per cert, on es pot comprar el ras-el-hanout? Fa temps que en vull comprar i no sé on. Salutacions, “ollets”, “massitets” i tota la colla vinarossenca!!!

  6. Amb tants llepafils, se m’ocorre de fer una sortida gastronomica de nens llepafils!! 😛
    Curiós que li agradin les especies.. normalment no va aixi la cosa!!
    Petons, la vostra ex veina del barri que us segueix atentament 😀
    Cristina

  7. La meva filla gran sempre ha estat atípica en els gustos infantils: de ben petita que sempre ha preferit la pasta amb pesto ben potent que no pas amb tomàquet. També li xiflen les espècies i les coses de sabors potents. Té 5 anys i les nostres receptes familiars són de bogeria absoluta (i ara la més petita, amb un any acabat de fer, també va de bòlid pel pesto).

  8. Conec algun llepafils, però no són tan gourmets com el vostre nebot, que aquest arròs ha de ser ben bo!! M’heu fet recordar que aquí al pis hi tenim un pot de ras el hanout des de fa gairebé 3 anys… Al principi el fèiem servir molt i això em fa pensar que el deuríem acabar avorrint, és hora de donar-li la 2a oportunitat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s