Conill rostit amb moniato

Darrerament no sé que fem que La recepta del 15 ens fa anar de reconco. Si hi arribem, ho fem una mica de qualsevol manera. Descomptat, és clar, que ens vam passar l’estiu sense participar perquè no ens en vam enterar! 😦 . I a sobre, aquests xicots i xicotes tan ben plantats que porten la iniciativa darrerament ens propesen coses que més que receptes són reptes: ja vau veure com vam patir per fer l’escabetxes el mes passar i ara ens proposen…moniatos! En fi, que una mica més que no arribem a fer una recepta expressament i ens presentem amb aquesta antiga…

Al final, però, hi hem arribat. Ha estat gràcies a l’estupendu Corpus del patrimoni culinari català, que després de salvar-nos per a l’escabetx ara acudeix al nostre rescat amb un fenomenal conill rostit (al foc) amb moniato. Voluntat de no faltar a la cita, una mica d’hores extra a la cuina i una bona recepta i ja està. A fi de comptes, no cal tant per acudir a un esdeveniment que ens agrada molt i al qual volem fer la nostra petita aportació amb la recepta de torn.

DSC_0158 (2).JPG
Un rostit ben tradicional i ben bo amb un toc diferent | Olletadeverdures.cat

La tria de la receta no va ser gaire dificil: descomptat l’ús del moniato per fer panellets, només hi ha dues receptes que en porten. La que fem avui i moniatos fregits amb sucre i canyella. Com a valencià, aquesta escassedat de receptes m’ha sorprés, ja que al meu tros de pais és (relativament) força present en guisats, olles, rostits i arrossos (com la carabassa). Però imagino que es tracta de vestigis de la cuina antiga precolombina, quan la carbassa i el moniato feien la funció que ara assignem a la patata. Sigui com sigui, aixó ens va fer la tria més fàcil. Especialment, si tenim en compte que el conill és a la part alta de les preferències càrnies de la Kissumenja. Per tant, conill amb moniato.

No m’agrada replicar receptes que ja es troben en català a la xarxa. Trobo que no aporta res i més aviat empobreix la gastrosfera.cat. Cosa diferent és si es fan variacions o canvis, cosa que dóna lloc a un plat diferent. És per això que no us reprodueixo la recepta, que trobareu aquí -al web de l’Institut Català de la Cuina. Crec que, ja que han fet l’esforç de posar a l’abast de tothom el seu receptari, el millor que podem fer es redreçar-vos cap al seu web.

DSC_0156.JPG
El moniato es fregeix una mica abans d'afegir-lo al conill quasi cuit | Olletadeverdures.cat

El plat? Curiós. Sobretot per als qui no han menjat mai moniato com a part d’un plat salat. Ara, per mi queda clara quina és la funció d’afegir-lo en guisat com aquests: allargar el plat i donar-li una contundència i un plus energètic considerable. Recomenat per a tardes de digestió llarga i pausada, amb sobretaula animada amb ratafies, licors, anisos i altres digestius tan nostrats com el rostit en qüestió. Ara, nosaltres repetirem: mira que és bo!!!

Salut!

Anuncis

11 thoughts on “Conill rostit amb moniato

  1. I lo contents que ens fa a nosaltres veure aquest esforç extra que feu per arribar al 15? No us creieu, que per nosaltres també suposa un sacrifici i moltes hores… però les coses quan es fan amb ganes sempre tenen el seu fruit! Com aquesta recepta que ens presenteu avui, quina pinta nois!! M’encanta el gustet dolç que aporta el moniato als plats, boníssim!
    Moltes gràcies per ser aquí una vegada més 🙂
    Petons!
    Sandra

  2. mmmmmmmmm m’encantaaaaaaaa, quan el faci el faré amb moniato blanc que m’agrada més.
    Sa padrina Francisca mos ha fet agafar mania als vermells, per què quan ella feia feina de nina a sa possessió de Galatzó, l’amo de ses cases, bollia aquests moniatos per donar-los-hi als porcs. Què te pareix secretari?
    Ells anaven ben justos per menjar, i als porcs els hi donaven moniatos bollits! Qui era el porc de la història? jo ho tenc bastant clar… la qüestió és que quan l’amo es despistava, elles amb dos albons (és una planta que després fa com una verga que quan s’asseca és forta) pescaven els moniatos de la caldera, clavant-los a la verga d’albó, i se’ls menjaven d’amagats per què no els hi fessin renou.
    Però tot i això, mos ha transmès sa idea de que els moniatos vermells són per els porcs….

  3. Nyam nyam!!què bé que hagueu arribat, em sembla un plat molt bo. Tots els rostits m’agraden molt i si hi ha algun element dolcet com el moniato, les prunes…encara més!
    És un plaer llegir-vos sempre amb o sense recepta escrita!

    Molts petonets!

  4. Xe, em sembla una recepta estupenda! A casa posem moniato a l’olla, bullidet amb la resta d’ingredients. Ací, em pense que els contrastos de dolç i salat es deuen notar més. I ja veiem com un clàssic és també un exemple de combinacions de les que s’han posat de moda. Gràcies, amics, per la recepta!

  5. Hola geeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeent!!!
    Fogons, els primers en comentar! I tant que ens ho creiem que us costa hores i esforços! Per això estem tan contents que ho hàgiu posat en marxa i, sobretot, que ho mantingueu! I sobre els esforços “extra”, tots fossin com aquest… 🙂

    Francesc, per mi el conill i el pollastre són dues de les carns més intercambiables que hi ha. De fet, trobo que m’has donat una idea! I encara una altra cosa: estic segur que has guisat, has menjat o coneixes receptes que barregen totes dues carns. Al Maestrat són molt tradicionals!

    Xisco, molt forta la història de sa padrina! Quanta gana i quanta penúria s’ha passat al nostre país. I quan de fill de puta hi ha hagut, tot sia dit! Ara, jo la recepta d’avui no li la donaria als porcs, eh? I em penso que tu tampoc… jejejejej

    De res, Starbase! Jo crec que aquesta gent del Corpus es mereixen que tots els linkem! Milipico receptes de franc a la Xarxa… Riu-te’n de la Fundación elBulli! 😛

    Alba, moltíssimes gràcies! I si t`agraden els rostits, no dubtis en provar aquest. A tu que t’agrada tant el costat dolç de la vida… 🙂

    Marina, abans de res gràcies a tu per mantenir-ho també en peu! I sobre la bestiola, que et sembla el pollastre que proposa Francesc? Jo trobo que promet! 🙂

    Queti, certament el toc dolç del moniato es notava. Encara que Kissumenja deia que no… ehem, ehem! I el moniato al nostre trocet de país alegra més de quatre olles i plats, cert! I gràcies a tu, bonica, per visitar-nos i comentar…

    Joaquina, suposo que el repte és part de l’encant, oi? Fer coses que ja saps… El rostit, ben gustós. Certament!

    Gemma, si el proves ja ens diràs el què! Jo crec que si t’agrada el conill, li trobaràs el què! 🙂

    Isabel, és ben veritat: un menjar “afartapobres” que es converteix en el centre de vuitanta receptes! Es que els blocaires quan ens hi posem…

    Colla, gràcies per la visiteta i per comentar! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s