Llandeta de peix

Temps era temps, la flota pesquera del meu poble era un de les més potents dels ports mediterranis de l’Estat. Recordo de petit com les barques s’apilaven en fileres de tres, de manera que alguns mariners havien de passar per dues barques abans de saltar a la seva. De fet, encara ara el port de Vinaròs és el segon més important del País Valencià. Però la cosa ja no és com era. Ara sobra port per totes bandes i de fet hi ha més forats que espai ocupat per vaixells…

Com us podeu imaginar, aquesta tradició pesquera ha donat lloc a una una sòlida i àmplia cuina del peix que és una part fonamental de com es menja al poble. Des dels arrossos mariners als guisats de barca passant per qualsevol tipus d’elaboració que es pugui fer amb peix de costa.  Tot i que la mare ve de familia de llauradors i el pare de la menstralia local, a casa meva també hi ha una cuina del peix molt arrelada. Ja us ho he dit, que forma part del patrimoni local 😉

DSC_0018.JPG
La llandeta és un plat vistós i que no deixa ningú indiferent | Olletadeverdures.cat

La recepta que avui us vull explicar és una de les vàries de peix que es fa al forn. Efectivament, hi ha tota una sèrie de plats que combinen peix i forn. Aquesta que avui us porto és, malauradament, una recepta ja molt poc habitual a les cases del poble. Es fa amb mollets (orientals: rogers), un peix que fins fa poc a alimentat moltes famílies i que ara s’ignora per considerar-se una peça menor. Ja veieu: el nostre país s’ha aburguesat amb passos de gegant…

És un plat d’estiu, per les verdures que porta. Rodanxes d’albergínia, de patata i de tomàquet madur intercal·lades fent capes. A sobre els mollets i unes tires de pebrot vermell. Necessàriament, han de ser petits i ben nets. Petits per a que es coguin ben cuits, tirant a torradets. Nets per a que es puguen menjar tal com raja. Totes dues coses, per menjar-los sencers: sense cap mena de dubte, un dels plaers del plat! Tot, ben carregat de l’alegria que dóna l’oli d’oliva verge extra. Uns pinyonets espolsats per sobre tampoc li faran cap mal…

S’ha de fer a la llandeta, un atuell ben tradicional al tros de país que hi ha de l’Ebre cap al sud i d’on agafa el nom (ull, no confondre amb la llandeta de més al sud) . Es tracta d’un estri rectangular fet de llautó (o llanda, en occidental…) i amb vores per contenir tant cocs i coques; com plats salats com el que us porto. Antigament es solia portar a coure al forn de pa, ja que no totes les cases en tenien -sobretot, les de les classes populars. Per això era un del típics plats passejats: fets a casa, les mestresses el portaven a la fleca per coure’l, passejant-lo per carrer. Era un manera de guanyar temps: al cap i a la fi, que feia el dinar era el forner! Mentre, les dones podien seguir fent les seves faenes

DSC_0014.JPG
Els dos protagoniistes: el mollet i la (vora de) la llanda | Olletadeverdures.cat

No és un plat fàcil. Per exemple, a Kissumenja no li va agradar gaire… Té un sabor potent de peix que impregna totes les verdures, que queden toves. El fet de menjar-se el peix sencer també frenarà a molta gent ( us en puc donar fé!!). Segurament, això ha ajudat a la seva minva a les cases de poble. Ara bé, si tot això no us tira endarrera, no dubteu en fer-lo: menjareu un dels plats més clàssics de la cuina tradicional d’arrel popular del nostre país -i també dels menys coneguts…

Salut!

Anuncis

17 thoughts on “Llandeta de peix

  1. Imagino que també es deu fer amb altres tipus de peix enlloc dels rogers… Ho dic per Kissumenja, potser amb sardines… 😉
    La llanda és molt típica de les cuines tradicionals, un bon exemple és la coca de llanda, semblant a la típica coca de iogurt però que es cou en aquest estri de llautó.
    A mi personalment, tota la cuina al forn m’encanta!

  2. Em sembla que a mi no em faria res menjar-ne, si els mollets són petitets, sencers, boníssims… serà que jo ja sóc una mica del sud i rebo l’influència directa del mar i del peix de Cambrils!!!

    PTNTS
    Dolça

  3. A mi m’agraden molt els mollets petits, en canvi no als grans però per manies de petita que no venen al cas, te que estar boníssim aquest plat.

  4. Els rogers… crec que la Ruscalleda n’és força amiga… La llandeta es veu molt vistosa però probablement deu ser una mica costós de menjar. Tot i així sempre és important conèixer plats d’arrels tan autèntiques. La meva familia vé de la Barceloneta i la cuina de peix sempre m’ha estat molt propera, per això m’ha agradat la teva entrada i el que expliques de la transformació del port… (Una qüestió a part: he escrit un missatge al teu gmail i no sé si l’has rebut. No estic segura de si ja funciona el que vam comentar, perquè de moment no he rebut cap missatge de ningú…ja us vaig dir que en aqest tema sóc una mica “totxo”…) Una abraçada macos!

  5. Amb una llandeta de mollets, el meu sogre m’adopta i em fa hereva universal! 😉 Li encisen! La cuina al forn m’agrada molt (si el forn no és un traïdor, eh?), tot i que, almenys a ciutat, ha perdut el toc festiu de traure la cassola o la llanda i passejar-la… Xe, un viatge a la infantesa. Besos

  6. Uf! Un record de la meva infància…
    Sóc filla, néta i germana de mariner… De petita cada nit, cada nit, hi havia a casa peix per sopar. El del “suc”. Al meu pare li encanta el mollet. En canvi… A mi gens!!! Quan s’anunciava que per sopar hi havia llandeta, per a mi era una mala notícia, perquè sempre em van fer menjar de tot, tant si m’agradava com si no.
    Mai més n’he tornat a menjar, ni de llandeta, ni de mollet menut o gran. No puc!
    Així que em solidaritzo amb Kissumenja, amb tots els respectes a qui li agradi.
    Au! Bon profit! Nosaltres menjarem una altra cosa, d’acord?
    Una abraçada molt forta.

  7. amb aquesta llanteta m’heu fet recordar els estius de la meva infantesa i joventut. sobretot l’olor de la cuina m’entre jo m’arreglava per anar amb elmeu cosi a les festes majors dels pobles del voltant. moltes gràcies per fer-me recordar les olors.

  8. doncs jo n’he tornat a menjar esta setmana… mons pares compren un poval de peix del suc on hi ha de tot, i de tant en tant: llandeta!!!
    bon profit olletos i besets.

  9. A mi m’encantava quan a casa, amb els pares anàvem a la Barceloneta i compraven molls petits i altres peixos petits, i els feien ben torradets, que tels menjaves amb les espines, aquesta coca deu d’estar boníssima, Ummm
    Una abraçada

  10. Hola colla!
    Gemma, precisament la setmana passada en vam fer una amb sardines i a Kissumenja li va encantar! I efectivament, la llauna és un estri ben tradicional, també a la pastisseria. Però que t’haig d’explicar jo a tu! 😉

    Dolça, és que tu en saps molt! 😉 Ara, estic amb tu que han de ser petits, petits. SI no, fins i tot a mi em fan oix! jejeje

    Isabel, ja veus que li dic a la Gemma: genial amb peix blau! I amb verat, també l’hem feta algun cop -encara que sense alberginia. I està ben bona! Nyam! 🙂

    Mª Angels, petits, molt petiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiits!!! Estem d’acord!

    Mercè, no sabia que venies de la Barceloneta. Un port que també haurà canviat molt, oi? Quina cuina s’hi fa, a prop! Eh? I la resta, sembla que ja ho tenim en marxa, no??

    Gemma, si li fas ja ens ho dius, eh? A veure què li ha semblat! Bé!

    Starbase, solta algun dels milions de projectes que portes entre mans, que ja no veus ni les receptes que busques! jajajajaaj 🙂

    Queti B, doncs si li fas et reclamaré la legítima! jajajajaajajaja Tens raó, això de passejar els plats a ciutat s’ha perdut molt. Bé, i també als pobles: les poques dones (sí, dones) que encara van a Ca Massita són ben grans. Les joves ja no ho fan, aìxò. Coses que es perden i que no s’huarien de perdre… 😉

    Ostres Anna, quines coses tat? COm ens pot marcar una cosa d’infantesa… I del suc, que t’hagi de dir! A Ca Massita venien algunes dones de mariner a vendre el que sobrava o a canviar-lo per pa. Jo ho recordo, però com molt borrós. Com si de més grandet ja no ho hagués vist… Aix!

    Adela, moltes gràcies per la visita i pel teu comentari. Em fa feliç veure que el post t’ha portat bons records! A disfrutar-los mentres durent, veritat? 🙂

    Mestre, tu i tuns pares si que en saben! Gràcies per la visitetat, bonic! 🙂

    Sión, és que el peix petit ben torradet és del millor que hi ha al món! I si és comprat al port mateix, no cal ni dir-ho! Aix, que bo!

    Gent, agraït a tots per venir a donar vidilla al bloc! Contents! 🙂

  11. Hola, olletadeverdures, gràcies per la recepta; fa bona pinta i a més m’agraden les receptes de “tota la vida. Tinc un dubte. A mí m’agraden moltíssim els rogers, però d’ençà que em van explicar que s’alimenten només del que surt de les clavegueres, em fa respecte consumir-los. Què en sabeu al respecte? gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s