Timbal de llegums amb conill en escabetx

De vegades la vida té coses que et fan pensar que l’univers conspira a favor teu. Com si les forces còsmiques que mouen l’infinit no tinguessin res millor a fer que prestar atenció a les teves necessitats, dèries i tonteries. Malgrat ser irracional, de tant en tant hi caic, en aquest pensament. I divendres passat no vaig poder evitar-ho en veure que La recepta del 15 de setembre anava sobre escabetxar i que (Súper) Xesco Bueno dedicava una entrada a aquesta tècnica ancestral…

Ho vaig pensar perquè servidor de vostès té (tenia?) una mena de trauma absurd amb l’escabetx. Sempre m’ha agradat menjar-ne, però mai n’havia cuinat. Així, que un estiu de fa uns anys vaig decidir que volia aprendre’n. Ho vaig fer així com a la bona de Déu, sense llegir gaire i sense preguntar gaire a ningú. El resultat va estar, és clar, al nivell de la feina de recerca feta: un desastre. Vaig fer un parell de receptes, no estaven bones i des de llavors l’escabetx descansa en aquell racó del subsconscient on tractem d’amagar les coses que ens fereixen l’orgull. Fins ara.

IMG_2347.JPG
Quasi tots els ingredients de l'escabetx a la vista | Olletadeverdures.cat

La veritat és que la primera reacció quan vaig veure que la recepta del 15 de setembre era escabetxar vaig pensar: “Bah! Quina m****!” Però em vaig conjurar amb mi mateix i vaig decidir tirar endavant, aquest cop ben armat: el Corpus del patrimoni culinari català i la seva recepta de conill en escabetx. I quan divendres vaig veure el post de Xesco, vaig veure la llum. Una de les coses que no m’havia agradat del primer intent era que no havia trobat UNA recepta canònica, cosa que en general m’estressa. Els qui ens seguiu ja coneixeu la meva vena gastrotalibana

Però en llegir coses com aquestes a un mestre con en Xesco, la cosa canvia: “Técnica rudimentaria, conceptual y abstracta […] Puede que haya una técnica o varias, pero hay miles deescabeches. Cada uno de ellos representa la sabiduría de nuestros mayores, son el reflejo de una cocina de tradición oral, arcaica”. O aquesta joia analgèsica:  “Lo que en origen fue de pesca, con el tiempo también lo fue de caza y de huerta. De lo que hay y con lo que hay, así era antaño“. Som-hi tu! Que ja tenim una recepta base i aquí val tot!

  • 1/2 conill de la part que més us agradi
  • 2 cebes tendres petites o una de grossa
  • 1 tomàquet madur partit per la meitat
  • 1 pastanaga*
  • 1 fulla maca de llorer
  • 1 branqueta de romer (romaní, a poder ser fresc)*
  • 1/2 cabeça d’alls
  • Una part de vinagre per tres parts d’oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre

La recepta no pot ser més fàcil d’explicar. Enrossim el conill salpebrat i quan ja tingui un color no gaire daurat, afegim la resta dels ingredients. Nosaltres hem posat prou oli i vinagre com per a quedi cobert (s’assomen les puntes de la carn). A foc lent, que vagi fent fins que tot quedi blanet. Els dos ingredients que hi ha marcat amb asterisc són afegits nostres a la base que dóna el llibre. De fet, un cop explicada la recepta bàsica, hi diu: “s’hi poden afegir altres verdures i herbes”; “s’hi pot posar meitat vinagre, meitat vi blanc”; “es pot acompanyar amb cebes del platillo” i “també es pot fer amb pollastre”. Ja està, ja li he perdut la por a l’escabetx!

DSC_0007.JPG
El timbal tot just és per donar-li millor presència i truere-li "rusticitat"... 😉 | Olletadeverdures.cat

Partint d’aquest escabetx, nosaltres hem mirat de fer un plat una mica més completet i arregladet. Rotllo plat únic. Hem comprat al Mercat de Sants una lliura de cigrons, mongetes i llenties cuites com a base per aun  timbal. Hem desmollat el conill i l’he afegit, amb les verdures de l’escabetx, a les llegums. Pensàvem, i hem encertat, que els llegums ajudarien a desgreixar l’escabetx, potent per definició. Deliciosa i, fins i tot, amb un polsim d’elegància, ni que sigui formal. La repetirem segur!

Com explica Xesco, l’únic secret que podria tenir un escabetx seria la qualitat del vinagre. Si sou afeccionats a la cuina, segurament és sobrer dir-ho. Però crec que es important tenir-ho clar: ha de ser de la major qualitat possible. En el nostre cas, vinagre de vi negre de la cooperativa de Palau Saverdera, a l’Alt Empordà. Molt vinós, un punt àcid i amb regust encara de fruita, ens agrad molt precisament per aquest poc avinagrat. Fa la funció, però la fa amb suavitat i matisos. Bon vinagre.

Salut!

Advertisements

16 thoughts on “Timbal de llegums amb conill en escabetx

  1. M’alegro (i molt) que la Recepta del 15 t’hagi servit per reconciliar-te amb l’escabetx! Aquest timbalet té pinta de ser impressionant! Li passaré a ma mare la teva recepta! jejeje (si faig conill a casa en sé d’una que li agafa algo! :P)
    Moltes gràcies per participar, petons… i fins dissabte!!!!
    Sandra

  2. El que més m’agrada del tema blog és precisament que si ho vols, no pares d’aprendre coses noves i valuoses que els altres et regalen com ho ha fet el Xesco amb el seu texte escabetxat. El vostre escabetx també m’agrada, però primer m’agrada la companyonia de tot plegat.

    Abraçades!!

  3. Per mi també el repte de la “la recepte del 15” ha estat l´ocasió adient per fer un plat d´escabetx. Aquest vostre de conill una autèntica delicia, i axí presentat en forma de timbal molt atractiu. Us felicito per la sug.gerència. Petons,

  4. Eiii! Quina recepta més bona! De vegades no sé com cuinar el conill perquè quede gustós i tendre, i el vostre, amb els llegums, queda fantàstic! L’escabetx dóna molt de joc i, sense haver fet la recepta del 15, resulta que tinc sardinetes escabetxades per dinar. Potser una conjunció astral? Besos

  5. No he provat mai el conill… És de pecat, però em fa com una pena imaginar-me’l… Peludet, amb aquella cueta “ponpón” i menjant-se una pastanaga… Aghr!
    Això sí, el timbal té una pinta… A veure si m’animo amb el conill, que ja va essent hora!
    Petonets i gràcies per participar!!

  6. Després del dia d’ahir molts podem dir que “perdre la por a les coses pot ser tan ràpid com fer un escabetx!” Veig que el Corpus dóna de si eh? i el que donarà…! n’estic segura, jeje. Trobo que els del 15 l’han encertat molt atrevint-se amb aquesta proposta, de fet entre totes les receptes que he vist, no n’hi ha dues d’iguals! això és la riquesa de les receptes “rudimentàries, conceptuals i abstractes”! La vostra idea amb els llegums m’ha agradat molt, és un plat super complet! m’agrada perquè és dels que et pots endur per dinar i després no hi ha complicacions… una abraçada!

  7. Wow, ollets!!! Quin escabetx més bo!!! Jo sóc una mica queferós amb això dels escabetxos, però aquest me l’apunte. Només un altre “però”, el conill no m’agrada gaire… per aixo aprofitaré la variació del pollastre. Salutacions.
    P.s. M’agrada això de la “vena gastrotalibana”… ;D

  8. Iep, colla. Abans de res, gràcies a tots per la visiteta i per comentar! 🙂

    Sandra, compte que ta mare no s’enfadi per culpa meva, eh? jajaja Gràcies a vosaltres per la iniciativa i per passar sempre a comentar. Sou uns cracks encantadors! :-))

    Òscar, estic amb tu: el més interessant de tot, el procés d’aprenentage i compartir-ho amb amics, coneguts i saludats. I amb Xesco, és clar, se n’aprén un ou!

    Isabel, moltes gràcies per l’elogi! I ja ens hem conegut: un plaer! 🙂

    Joaquina, benvinguda a Olleta! Un plaer llegir-te per primer cop. Sobretot, si ens dius coses tan xules! :-))) Vaig a fer un vòl pel teu bloc, que no el conec!

    Bojos, benvinguts vosaltres també! 🙂 La veritat és que la fota de dalt la vaig veure i no vaig poder evitar fer-la i posar-la! Vaig a donar un cop d’ull al vostre bloc, que tampoc el conec! Quanta gent per visitar! :-)))

    Complet i contundent, Judith: vam quedar ben atipats per dinar! 🙂

    Abril, certament! I benvinguda al nostre bloc i pel teu primer comentari!

    Sión, tens tota la raó del món! Vinga receptes de conill i no n’hi ha cap d’igual! És una mina, això de l’escabetx? :-0

    Queti, preciosa! Sardinetes, com en són de bones! Aquest és el meu proper repte, peix escabetxat. Bé, i aquesta mateixa recepta amb pollastre… Prova-la: per gustosa no serà, no!

    Aix, Marina! Ho sento! jejeje Doncs a casa nostra no podries viure, perquè el conill el fem anar de bòlid, pobre animaló! :-/ Gràcies per la iniciativa i, com sempre, per pasar a saludar… 🙂

    Bet, t’hagi de donar moltes raons: han encertat molt el tema, el Corpus és una autèntica meravella, i la por es perd tan ràpid com fent un escabetx! I, a sobre, és una mina aixó de l’escabetx! 🙂 Només amb les que han recollit, oi?

    Francesc, jo també el penso provar amb pollastre! A mi m’enxisa, també! Però la Kissumenja és més de conill i la recepta “original” al llibre és aquesta… I la vena gastrotalibana un dia me l’hauré de fer mirar…. jajajja

    Dolça, m’encanta la dita de la teva àvia! La faré servir com a crit de guerra quan m’hi pose amb les sardines, precisament: em foten un respecte… :-/

    Salut, ecabetxats! juas juas juas juas

  9. Faig sovint i més si som colla, escabetx de sardines i d’albergínies… De fet vaig treure les receptes del llibre de Harry’s Bar que vaig comprar en versió anglesa quan vaig estar allà.

    Però he trobat molt interessants les idees que he tret de tots aquests escabetx que he llegit aquests dies amb motiu del “concurs”. I el de conill m’agradarà especialment.

    1. Hola Ricard!
      Escolta, doncs aquest escabetx de sardines i albergínies sóna molt bé! És el que has posat tu a la recepta del 15? Vaig a veure si la trobo! 🙂
      I sobre el del conill, a mi m’ha agradat molt. Pel sabor i aromes, és clara. Però sobretot per la textura: gairebé se’n podia fer un paté amb els dits! Oh, oh, oh! 🙂

      Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s