Stage a Ca Massita (i III): explorant cócs amb pesto

La veritat és que l’estada a Ca Massita que servidor de vostès havia planificat per les vacances d’enguany només tenia dos temes: provar algunes coques vistes per aquests mons de Déu i aprendre a fer pa a mà. Però la coca de pesto, figues i pernil que vam descobrir gràcies a la Mar Calpena ens va donar alguna idea -sobretot el pesto. I és clar, ho havíem d’explorar tan aviat com fos possible 😉 .

Total, que al cap de  pocs dies d’haver provat les primeres coques, vam fer una megaprovatura amb el pesto. Parlant amb mun cunyat,vam arribar a la conclusió que podria ser un ingredient per crear cócs nous, per explorar noves vies – si més  no als forns de Vinaròs. Recuperar tradicions està molt bé, però si alguna cosa caracteritza el món del comerç actualment és que sempre has de tenir alguna cosa nova a punt. Si no, la clientela es despista… jejejejeje

DSC_0785.JPG
Pesto casolà, la nova "estrella convidada" a Ca Massita | Sebastià Cervera

Posats a innovar, no es tractava solament d’incorporar el pesto pròpiament dit, sinó aprofitar que el posàvem en una coca per mirar d’incoporar algun ingredient nou més. A més a més, com que servidor de vostès és fan del pesto vermell, doncs vam decidir que també el provaríem, no fos cas que trobéssim un filó digne de ser explotat!  Total, que aquí ens teniu explorant el pesto verd i el pesto vermell. Com els vam fer? Aquí a sota ho teniu…

Per al pesto verd:

  • 50 grams de fulles d’alfàbiga (o alfàgrega, orientals…)
  • 60 grams de pinyons
  • 120 ml d’oli d’oliva verge extra
  • 2 – 4 alls (ull amb les mides! Nosaltres el vam fer suavet…)
  • 120 grams de parmesano reggiano acabat de ratllar
  • 20 grams de pecorino (o un formatge d’ovella curat del país)

Per al pesto vermell:

  • 100 grams de tomàquets secs italians
  • 30 grams de pinyons
  • 2 alls
  • 100 ml d’oli d’oliva verge extra
  • 75 grams de parmesano reggiano

El procediment per fer-los tots dos és molt semblant. En el cas del pesto verd, posarem els pinyons, l’alfàbiga i els alls al túrmix i ho batrem una mica. Llavors, afegim la meitat de l’oli fins que tenim una salsa cremosa. A partir d’ara, anem afegint l’oli com si fos una maionesa. En acabat, afegim el formatge i ho barregem tot amb un cullera de fusta. En el cas del vermell encara és més fàcil: posem tots els ingredients junts al túrmix i ho batem fins tenir el punt que volguem (alerta: és molt difícil que quedi tan lligat com el verd)

I amb què ho combinaríem? Doncs amb dos ingredients clàssics de Ca Massita (tonyina i bacallà) i un de nou (pollastre, que no apareix a cap elaboració). Vamospallá! De la mescla dels dos pestos i els tres ingredients va sortir  aquesta coca feta a quadrícules on tots els ingredients es creuen entre sí. Bé, amb una variant: uns cherrys i unes olives negres que corrien per la fleca van acabar-hi a sobre per allò de donar-li una mica de color.

DSC_0817.JPG
Ja em perdonareu, però empastifar-se les mans cuinant és genial! | Sebastià Cervera

En general, la cosa va funcionar força. El pesto és molt gustós i a més és un sabor mediterrani, molt identificable per a qualsevol consumidor de la nostra terra. Mireu si va triomfar, que no vaig tenir temps ni de fer la foto a la megaprovatura cuita sencera. I això que els vaig amenaçar! És el que té la passió per la feina: no els deixa ni respectar al seu germà/cunyat… 😛

El pesto encaixa perfectament tant amb el pollastre, com amb el bacallà com amb la tonyina. Amb el pollastre va resultar una mica estrany, diferent. Si més no al principi. Però la veritat és que va resultar ben bo, gairebé guanyador. Els altres dos eren, com ja us he dit, sabors coneguts, fins i tot familiars. Res, però, per llançar coets. El departament d´I+D està estudinat com millorar aquestes idees o trobar-li noves aplicacions al pesto. S’admeten idees! 🙂

Un parell d’aprenentatges de l’experiència pestoril massitera. El primer, si voleu fer cócs amb pesto, alerta amb la cocció: si no el protegiu una mica, els 30 minuts que necessita el cóc sobrecouran el pesto. El departament de producció (o sigui, mun cunyat…) està estudiant la possibilitat de coure primer la massa una estona i després afegir la resta d’ingredients.

DSC_0835.JPG
La meva família no em respecta!!! | Olletadeverdures.cat

El segon, que el pesto és una mica antiestètic. Si més no, a nivell comercial. D’aquí les proves amb els cherrys o amb una mica d’olivetes negres. Per donar color, per donar alegria. Per tant, alerta si en voleu fer perquè igual no us queda bonica i us emporteu un disgust. Sobretot si hi ha convidats rondant per casa 😛 .

Bé, ja ho veieu: m’he fotut unes vacances estupendes! Tres dies fent proves i explorant en una fleca professional i amb mun cunyat al costat és fantàstic, sensacional. Més encara si téns a tota la família flecaire disposa a escoltar el que has vist per aquests móns de Deú i  veus que tenen ganes de tastar i de posar-ho a la venda. Una experiència que repetiré per poc que pugui: el bon gust de boca no que tinc encara ara no és, només, físic… 🙂

Salut!

Anuncis

9 thoughts on “Stage a Ca Massita (i III): explorant cócs amb pesto

  1. Quin coc tan bonic i ben farcit!, i el millor teca a part, és aquesta companyia tan fantàstica que expliques amb tanta il.lusió. Menjar en bona companyia és la combinació perfecte!. Ens veiem parella!, una abraçada.

  2. Que bé!! ens en canta aquest stage de Ca Massita!! provaré això del pesto.. potser hi posaré, a última hora, pinyons, mozzarella fresca i tomàquets cherry! ja us explicaré! que se m’acaben les vacances i encara tinc l’intensiu x acabar… de moment ara mateix tinc la primera part de la pasta de full a la nevera…! 🙂 vull provar de fer croïssants i ara que hi penso.. potser que en faci un amb pesto? per provar que no falti! jeje

  3. El pesto i el romescu són les dues salses que més m’agraden del mediterrani. Les adoro.
    I li penso posar al proper coc, no hi ha dubte. Ara, que jo faré la cocció en dos temps, que excepte en la de fruita quasi sempre és la que faig. Dos temps perque no m’agrada si els toppings queden resecs 🙂

    VISCA EL I+D MASSITERO!!

  4. Hola colla!
    Sandra i Xavi, us demanarem una classe: esteu fent un màster de cócs i coques que no vegis!

    Pablo, doncs ja ho saps: a provar! jajajajaj

    Mercè, has donat al clau: a fi de comptes, tot plegat sense el profe i l’entorn no hagués estat el mateix… jejejeje 🙂

    Bet, ànims i força amb l’intensiu! Encara ens haurem de veure per que ens ensenyis tot el què has après, que no ha estat poc! I la coca de pesto, pinyons, mozarella i cherys… Uau! 🙂

    Starbase, acabes de donar una altra pista: romesco per algun cóc! De peix, no? Bacallà? Jarl, ja salivo a l’estil Homer! jajajja I les dues coccions són, al meu parer, imprescindibles. Guanya amb tot, segur…

    Receptes, doncs la veritat és que no en tinc cap! I la pregunta és molt pertinent: el pesto vermell tendeix a quedar molt gromullós, terrós en diríem al Maestrat. Peró clar, amb el tomàquet sec… Qui és el xulo que ho emulsiona? Mmmmm haurem d’investigar! 🙂

    Salut i pesto!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s