Reconciliant-nos amb el Bohèmic Bistrot

Ho direm ras i curt; i d’entrada: al restaurant Bohèmic Bistró vam tenir un dels majors disgustos gastronòmics de la nostra (curta) carrera com a afeccionats a la cuina. Deu fer un parell d’anys hi vam anar perquè les recomenacions que ens arribaven (via premsa, Internet, personalment…) eren totes molt bones i feien gairebé necessari assistir-hi. Un cop allà, però, la cosa no va anar gent bé.

El servei ens va semblar força fluix (prestant molta atenció als coneguts, escasa per a la resta), molta lentitud en la sortida dels plats (encara que això ja ho sabíem: era una queixa que ja havíem sentit) que van fer que l’àpat s’allargués i una certa sensació de descontrol general (ratificat quan es va sentir un alt i clar “mecagoenlaputa!” que va sortir de la cuina després d’un fort estrèpit). A més, les racions ens van semblar curtes. Sensació general: el menjar era correcte però l’experiència global dolenta. No hi tornarem, va ser el resum.
IMG_1786.JPG
El canaló de pollastre és un "must" del Bohèmic | Olletadeverdures.cat

Però a servidor de vostès  li va quedar una certa sensació de què vam tenir molta mala sort. De fet, la mare del cuiner i cap de sala ja ens va dir, després del crit exordidor, que havien canviat el personal de cuina i que la cosa no acabava de quallar. Per dir-ho d’una altra manera: tenia ganes de donar-li una segona oportunitat. Total, que al juliol va venir la meva germana i vaig pensar que era el moment d’arriscar-nos de nou -ja sabeu: la confiança fa fàstic! 😉

Quin encert haver-li una segona oportunitat, colla! Quin sopar més bo! Quina diferència amb la primera visita! Servei eficient i atent (una noia jove que no hi era el primer cop) i  un ritme de sortida de plats sense llargues pauses (ja en són dos a la cuina). I un nivell elevat basat en una matèria primera de gran qualitat i amb elaboracions de tall clàssic -mireu què en diu aquí en Philippe Regol, gurú de la crítica blocaire. 

IMG_1788.JPG
La costella enfangada arriba des d'Els Casals de la família Rovira. Suprema! | Olletadeverdures.cat

Si hi  aneu a sopar, us trobareu que els sopars s’estructuren en tres menus diferents: Petit Mange 1900 (a 32 euros),  Petit Mange 2000 (a 39) i un Grand Mange (a 45 ). La diferència principal entre tots tres és la quantitat d’entrades, ja que el gruix dels plats els tries tu d’una carta amb una dotzena d’opcions. A més, el xef també canvia els apertius, previs als entrants. Nosaltres vam triar el primer, que té aquesta estructura:  Plat entrant, plat de peix o carn, filosofia de formatges i carró de postres.  Amb aquesta estructura oberta, si bé tots vam fer el mateix menú, cadascú va triar plats diferents vam provar diferents coses, com si féssim tapetes.

IMG_1790.JPG
El melós de vedella fa honor al seu nom. "Melós" i "vedella". I tant! | Olletadeverdures.cat

Entre els entrants, nosaltres vam triar Carpacció de presa ibèrica, Stilton i Granny SmtihAjoblanco, escopinyes, raïm i Kalamansi; i Caneló de pollastre  de masia, Comte AOP i brots. Molts bons tots tres però absolutament impressionant el caneló: si hi aneu, demaneu-lo. Melós, saborós, potent. El vaig triar jo i vaig haver-lo de defensar a capa i espasa de ma germana i Kissumenja! 😉

IMG_1791.JPG
Una de les grans sorpreses de la nit: Mimolette treballat | Olletadeverdures.cat

Del segon plat tots vam triar carn, ja que eren totes molt atractives: Costella de porc de Sagàs enfangat; Melós d’Angus negre i Padrons; i Ànec, minipanotxes, iogurt i fruits secs. Aquí el rànquing ja és molt més complicat, perquè la costellà i el melós es barallaven pel primer lloc. La costella estava tan tendra que es soltava sola de l’ós. El melós ho era tant, de melós, que semblava mantega. Sabors potents i clars, amb un treball dels fons i les salses impressionant.

IMG_1795.JPG
Coca de poma i orxata. Oi que el nom porta a pensar en una altra cosa? | Olletadeverdures.cat

Del carro de (quatre) formatges ja em disculpareu, però no vam prendre nota. Ara, és impossible oblidar-ne un: el Mimolette treballat. Servit en un vas, és una crema calenta de formatge que cobreix un briox de pastanaga molt esponjós. Impactant, sobretot quan descobreixes el briox. Buf!

IMG_1800.JPG
Crema catalana: molt bona i presentació original | Olletadeverdures.cat

Les postres no ens van semblar el punt  fort de la casa. Tot i això, bons. La coca de poma i orxata desenganya una mica per les expectatives del nom ( semblaria que estaria tot junt, no?). Ara, un cop a taula, excel·lent la pasta fullada que sosté la poma. Molt bona i molt fina la crema catalana servida en pot de conserva. Discret el pastís de xocolata i café, massa matengós per al nostre gust. Ara, era de xocolata i café, eh?? 🙂 

Una advertència: no surten a la carta dels menús, però no marxeu d’aquest lloc sense menjar les seves patates braves. No hi ha consens sobre si són les millors que hem menjat mai. Però estan entre les dues millors. Imprescindibles. Demaneu-les sense dubtar encara que feu algun menú! O aprofiteu l’estiu per anar a menjar-les a la seva terrassa, on serveixen tapes.
IMG_1780.JPG
Aquestes patates braves són una autèntica barbaritat!! | Olletadeverdures.cat

Després d’aquest àpat, el Bohèmic a passat de la llista dels no-tornar als de repetible-sense-cap-mena-de-dubtes. Diu en Regol al seu post que part de la millora és perquè han escurçat la carta i això els permet treballar més ràpid, el principal problema que tothom ha esmentat quan ha parlat del Bohèmic. Ara, però, això sembla resolt. I d’aquesta manera el Bohèmic es converteix en un gran lloc on anar a menjar a Barcelona.

 
I a sobre, té un valor afegit a tenir en compte si hi aneu a la nit: està a tocar del XIX Bar, lloc de culte si sou fans del gintònic. Olé!
 
Massitet
 
Anuncis

8 thoughts on “Reconciliant-nos amb el Bohèmic Bistrot

  1. Ieeeeeeeeeeee!!!
    “Nos han pillaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaao!!!!” Jajajajaj De fet, la raó per la que vam repetir al Bohèmic Bistrot és perquè buscàvam un lloc a prop del XIX Bar, que era l’objectiu real de la incursió nocturna amb la nostra germana… jajajajajajajajajaja Gran, Roger! 🙂

    Sara Maria, crec que t’agradarà. De veres!

    Salut, benvolguts!

  2. 12.30. Per què he hagut de mirar aquestes fotos? Estic salivant com un puta!!!
    Una segona oportunitat molt ben aprofitada; jo no les solo donar, aquestes segones, sóc molt rabiüt XD

    Per cert, el pot de vidre per servir la crema catalana el tinc a casa (llàstima que no hi hagi el mateix contingut, però el faré servir per a algun àpat, és xulo presentar-ho així).

    1. Surfzone, no es miren blocs de cuina al migdia!!! jajajajajjajj
      Jo tampoc les solc donar, segones oportunitats. Però no podia ser que totes les referències fossin positives i nosaltres tinguéssim una experiència tan dolenta…
      Nosaltres també tenim aquests pots!! jajaja I no, nosaltres tampoc el podem aprofitar tot i ser una idea ben xula… 😉

      Salut!

  3. Hola!
    Després de llegir el vostre comentari del Bohèmic, vam decidir provar-ho i hem sortit molt contents de l’experiència!!! Moltes gràcies per la recomanació! I teniu raó, la costella és suprema!
    Salut!

    1. Martí, no saps com ens agrada saber que el nostre post t’ha fet anar-hi i que t’ha agradat. La costella, certament, mereix una vista! Iupi! #contents

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s