Pollito rumbero : tot un concepte culinari!

Pablo és un company de feina d’un servidor de vostès amb qui, a més de l’interès professional per la comunicació, comparteixo la curiositat per la cuina. En Pablo sol cuinar a casa seva i, quan coincidim per la facultat, sempre acabem parlant d’algun plat o restaurant. De fet, és un lector habitual d’Olleta (gràcies!) i tot sovint em comenta coses que ens ha llegit o que troba que ens poden interessar.

I va ser precisament dinant plegats un dia quan Pablo va fer un comentari que em va interessar molt: “Jo també tinc alguna recepta d’aquestes pim pam pum que dieu vosaltres”. Ja sabeu, aquelles preparacions (com aquesta o aquesta) que les fem depressa i corrents i amb el què hi ha a la nevera. Llavors, vaig voler estirar del fil i li vaig preguntar alguna cosa així com: “I de què va?”. I llavors va dir la frase clau: “Jo li dic el pollito rumbero“.

foto.jpg
Una cassola de pollito rumbero per posar-se a ballar! | Olletadeverdures.cat

Pollito rumbero. Amb un nom tan catxondo només podia ser una cosa grossa, interessant. Sobretot, tenint en compte que Pablo és músic (semi)professional i forma part de Micu, un grup de rumba. Calia, doncs,  estirar del fil: “I de què va?”. “Doncs és una recepta com la rumba: ràpida, improvisada, imprevisible i oberta a totes les variacions possibles”. Ja ho sabia jo, que pintava bé! El pollito rumbero l’havíem de conèixer i l’havíem de posar al bloc. I aquí estem: explicant-vos de que va aìxò de la cuina rumbera

De fet, tal com hem parlat amb el Pablo, més que una recepta estem davant de tot un concepte culinari 😛 . Un paradigma que pot ser aplicar a qualsevol ingredient i traduit en qualsevol plat. Jo ja m’imagino com de divertit pot ser imaginar-se arrossos rumberos o saltats rumberos o truites rumberes.

A més, té la gran virtut de posar un cognom simpàtic i resultón a qualsevol plat fet de sobres, remostrons o delquehiha (al rebost). Allò que venen uns convidats inesperats i els fas una amanida rumbera. Ei, no qualsevol amanida, eh? Rumbera! I a més, et permet variar sobre la marxa (o actuar amb premeditació i alevosia) sense deixar de fer el-que-sigui rumbero. Gran!

El pollastre que avui ens ocupa, doncs, és un guisat de carn amb verdures de temporada i/o el que tinguis rondant pel rebost. A partir d’aquí, més o menys a gustos. Jo us passo la recepta base del Pablo: Pollastre, alls, ceba, pastanaga, carbassó (si és estiu), carxofa (si es hivern) i tomàquets. Espècies o herbes? Ruuuuumbaaaa! Més coses? Ruuuuuuuumbaaa!

Primer hem sofregit el pollastre amb els alls amb pells fins que estigui ben daurat. Llavors, hem afegit les verdures tallades grosses -ja us he dit que és una cuina ràpida…. Només hem deixat fora el carbassó per posar-lo quan les primeres verdures ja comencaven a estar cuites. Quan el carabassó estava força cuit hem afegit el tomàquet mal tallat i sense pelar. Fins ara hem anat a foc fort, que es tracta d’un plat que ha de cantar a la cassola. Pim-pam-pum. Ràpid, ràpid. Quan hem posat el tomàquet, però, hem abaixat una mica el foc i ho hem tapat perquè es cogui tot plegat en el líquid de les verdures.

El que heu vist a la foto està fet sobre aquesta base però amb dues variacions de Ca Massita (hem dit que la rumba era també improvització, no?): un bon raig de cognac just abans d’afegir els tomàquets i un bon grapat de timonet (orientals: farigola) i orenga just quan entren els tomàquets. Ha quedat un plat ben bo, que ha triomfat davant de la matriarca Massita i que ha fet que mun fillol -un llepafils de dimensions còsmiques!- mengés sense badar boca.

I això és el pollito rumbero, una recepta que sóna com els Micu: fàcil, rapida i gustosa. Per un cert, un grupet no pas menor: han participar al Sona 9 d’enguany ( a la foto, Pablo és el primer per la dreta) i solen actuar per Barcelona i ara l’estiu estan de volta per tota la costa catalana. El nom del plat és catxondo i la rumba és una música festiva. Però ei, la recepta i els Micu són una cosa un pèl més seriosa ; ja us ho hem dit al principi… jejejejeje

Salut i rumba (del Micu)!

Anuncis

7 thoughts on “Pollito rumbero : tot un concepte culinari!

  1. No el coneixia jo amb aquest nom, però el faig sovint amb el que hi ha!!! queda boníssim!!! jo poso el conyac quan el tomàquet ja està ben sofregit.
    El de la foto està per llepar la pantalla!!

  2. Figura! Grandíssim el post! (què he de dir, no? 😉 M’encanta. Per cert, si algú llegeix aquest comentari, no cal dir que el Josep Àngel és un crack! Quin gran blog, quan llegeixo una entrada nova és una delícia, i no només per l’aspecte culinari, sinó pel tast estilístic que evidentment sempre acompanya tots els plats. No podríem esperar altra cosa d’un comunicòleg, no? Doncs això, que moltíssimes gràcies per la publi, que sempre va bé, m’atreveixo a dir que aquest blog també és molt Rumberu, no trobeu? Per mi és una cita obligada habitual. I com no podria ser d’una altra manera, us animo a que busqueu al MICU a les xarxes socials, que aviat treurem nou disc! Gràcies de nou!

  3. On hi hagi una bona rumbeta hi ha bona festa, i si a sobre el pollastre o qualsevol altre plat també són rumberos… la que es pot muntar!!! Ara seriosament, m’ha agradat molt tota la reflexió del post, en sabeu molt!! i per suposat que la propera vegada el pollastre ballarà a ritme de rumba!

  4. Hola colla!
    Sara Maria, està boníssim! 😉

    Mary Lou, prenc nota de posar el cognac quan ja està ben sofregit. Mira, tinc la mania que amb el tomàquet ja dins, l’alcohol no evapora igual; com si hagués de quedar més fort. I tens raó, està boníssim!!!

    jajajajaja Starbase, eres un crack! Mira que comentar el pollito rumbero amb altres estils musicals! jajajaj Grande!!! XD

    Pablo, no siguis exagerat! Gràcies pel comentari sobre el bloc: ens has fet posar vermells i tot! Sort amb la música! O amb el bloc que et demana Anna!

    Anna, perquè no? Téns raó! Pablo, aire! Que hi ha demanda! 🙂

    Aix, Bet! Moltes gràcies pel comantari! Ens agrada que t’agadin els textos. Intentem que sempre hi hagi algun coseta, alguna aportació. Trobem que ajuda a fer que els posts, i les explicacions de les pròpies receptes, siguin més “sucoses”… Avisa quan provis el pollastres, a veure què et sembla! 🙂

    Salut, gent! I gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s