Les Moles 2011: quan el dinar comença amb café, copa i puro

Per nosaltres, Les Moles és un temple de peregrinació gastronòmica . Ja ho sabeu: és la nostra passió d’Ulldecona. Per això, de tant en tant ens hi deixem caure per poder gaudir de la cuina tècnica i innovadora però arrelada al territori que hi fa Jeroni Castell i el seu equip (amb l’inseparable Juanjo Roda). Aquest cop hi vam anar per provar el menú degustació del 2011 (el canvien cada any) i per tastar algunes de les creacions més agosarades que li hem conegut.

DSC_0471.JPG
Per ser exactes, el dinar comença amb el compte. Però l'interessant venia després... | Olletadeverdures.cat

No us explicarem el menú sencer, perquè el nucli central de l’àpat van ser alguns dels clàssics del lloc. Hi anàvem amb gent que no hi havien estat mai i tenien moltes gànes de conèixer la teca que s’hi dóna. Per això vam pactar amb Jeroni obrir i tancar amb les petites meravelles del menú 2011 però el gruix dedicar-lo als (nostres) grans clàssics de la casa que podeu veure aquí i aqui.

DSC_0474.JPG
Piruleta d'oli d'oliveres milenàries. Un must de Les Moles | Olletadeverdures.cat

Però anem per feina. Avui us parlem d’un àpat que comença pel final: amb el compte. Comestible, fet de neula, no té cap més interès (gastronòmic) que el fet de començar pel final -tal com ens va dir la Carme, la cap de sala. La cosa, però, es posa interessant de seguida, quan entren els petits furs: piruleta d’oli d’olivera mil·lenària i una gominola de balsàmic de vinagre Mercè de Menescal que eren brutals. Sabors purs i nets; amb textura que es pot menjar i no beure, com seria l’habitual. Un joc increïble, sobretot la piruleta, feta amb nitrògen líquid, i que va deixar sense paraules al mateix Josep Cuní -no us perdeu el final del vídeo!!

foto.jpg
No us penseu que és vinagre. És una "gominola de" vinagre molt bo | Olletadeverdures.cat

Després, lògicament, van venir les postres. Alerta, sobretot, al “Polo crocant de foie-gras“. Talment, senyors: això és el que era. Tota l’aparença del tipic gelat de pal de xocolata, vainilla i ametlla. Però el cor era un fetge gras net i clar. Fantàstic, sobretot per als addictes al foie! També entra en el joc el gelat de pastanaga i caviar del Delta, encara que quedava clarament eclipsat per tots els plats que l’havien precedit. Pobret… 😉

DSC_0481.JPG
Polos crocants de foie. L'aspecte és l'única coincidència! | Olletadeverdures.cat

Aquestes dues xuxes són genials, certament. Però on crec que l’equip de cuina de Les Moles ho van bordar és amb el café, copa i puro. Tot fals, òbviament. El café era un capuccino de carxofa sensacionla. La copa era un brou de verdures amb toc de whisky -just el necessari per tenir, efectivament, una copa. I el puro era una caneló cruixent de pebrot escalivat -aprofinant el regust de cremat de l’escalivat per donar el toc de fum del cigar. Ei, increïble. De veres. Un joc divertit i gastronòmicament molt interessant. Bordat, vaja.

DSC_0476.JPG
Pastanaga i caviar, tal cual. Pur i net. Però eclipsat... | Olletadeverdures.cat

Crec que amb aquests plats, Jeroni borda una línia de treball que ja va començar fa temps i que l’entronca amb allò que s’ha donat per anomenar com a play food. Aquella corrent culinària que Phillip Regol va explicar tan bé a la revista Apicius i que consisteix, bàsicament, a jugar amb els ingredients per fer coses inesperades i, al cap i a la fi, jugar amb el comensal. O sigui, descolocar-lo i fer-lo somriure jugant, sobretot, amb les formes dels plats. Allò que es suposa que l’acabat de tancar elBulli ha sublimat els darrers anys i ha elevat a nivell de categoria. En el cas de Les Moles, arrelat profundament al territori on viu i treballa.

DSC_0489.JPG
Café, copa i puro; literalment. Ens "temem" que Joroni l'haurá de continuar oferint... | Olletadeverdures.cat

En tot cas, l’efecte a la taula d’aquest (triple) plat és literalment un joc impactant. Primer, per l’aspecte. Però desprès, i sobretot, per veure que allò té gustos reconeixibles. I en cas que ens ocupa, purs i nets. Clars: carxofa, verdura i pebrot. Un efecte, per cert, que el restaurant ja havia aconseguit amb el seu MacMoles (presentat en capsa de fast food). Des de la nostra santa ignorància, trobem que Jeroni i Juanjo  han trobat en aquesta línia un camí que els està donant mooooooooolt de joc…

DSC_0485.JPG
Per completar el joc, la copa es serveix en una ampolla de whisky... | Olletadeverdures.cat

No volem acabar amb el clàssic resum de com ens agrada Les Moles. Avui la idea és només compartir amb vosaltres una altra raó per la qual aquest restaraurant es mereix una visita, sense més explicacions: la tècnica, la imaginació i la puresa de sabor bé s’ho mereixen. I en aquest menú, Jeroni s’ha superat. Perquè, a més, tot plegat amb meridatge de vins no va passar dels 60 euros. Un festival de música de culte a preu de concert de festa major.

Salut!

P.S.: Si us interessa veure com es fan aquestes joietes de la cuina creativa, no dubteu en veure aquest vídeo i aquest altre del programa de televisió Mira que bo. Jeroni `ho explicat tot! (no us perdeu el numeret de la piruleta…)

Anuncis

11 thoughts on “Les Moles 2011: quan el dinar comença amb café, copa i puro

  1. Quin apat més divertit! Trobe que aquest concepte de cuina, si, com dius, està tan ben feta, deixa un record durador, més enllà de sabors i textures. I, a més, el teniu ben a prop! Quina enveja…!

  2. Escolteu, ahir vem comentar amb el Massitet el tema de les Moles i avui que he pogut llegir el vostre post…. comença a ser una necessitat vital muntar algun sarao allà. I si són oliveres milenaries que ho siguin, i si són escuradents del Torrente també.
    El que faci falta per gaudir d’aquest festival.

    Perfavó.

  3. Els Olletes han fet una descripció molt precisa de com va anar tot plegat, ja que vaig tenir la sort i el goig de ser-hi. Quines emocions de gustos, sabors i sentiment! Reivindico l’estrella Michelin per les Moles, si aquest restaurant estigués situat en un altre indret del país com Girona o com Barcelona, segur que ja li tindria.

  4. Hola colla!
    Queti, com diu el meu estimat Starbase, només hi ha dos tipus de cuina: la bona i la dolenta.I Les Móles la fa de la bona. I a més, amb aquest afegit creatiu divertit i que eixampla el camp de la cuina. I al costat de casa, tu! 🙂

    Manel, ja està en marxa: cap al febrer, a provar el menú 2012… Estàs a la llista des del primer dia! No ho dubtis!

    Xiquet, va pos! A més ens podràs explicar la visió des de dintre, que tens alguna cosa a veure amb tot plegat! Artistasso!!

    Marta. a la llista! Avisarem amb temps!

    Maties, jo crec que és molt bo. I modest. I no para quiet. Roca és una bona idea, allà clavat al mig de la cantera!

    Starbase, jo crec que oliveres milenàries més Les Moles és una combinació guanyadora. Sense dubte. I si li sumem una visiteta a les xocolates Creo… 😉

    Pere, moltes gràcies pel comentari! I tens tota la raó del món: si estigués en algun altre lloc, ja tindria l’estrella de fa temps!

    Salut i cuina!

  5. sembla que aquí s’està coent una trobada en tota regla que fa competència a les que jo he organitzat els dos darrers anys a la mateixa època… us passo el testimoni amb molt de gust :-))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s