Fricandó de rap amb rossinyols i vainilla

Aquesta recepta, de nom sumptuós i sabor no pas menys luxós, és la que un servidor de vostès va haver de fer a la trobada que un grup de blocaires vam fer a casa Xesco Bueno i sobre el qual podeu llegir aquí (o al post de sota: feu un scroll amb el ratolí, dropos! 😛 ). Efectivament, la recepta que necessita el famós litre de brou fosc de vedella… 🙂

És un plat realment original, tant per la tècnica de cocció (quants fricandós de peix heu menjat? Nosaltres és el primer…) com pels ingredients (la vaínilla li dóna un toc ben sofisticat, tu…). Un mar i muntanya ben creatiu; i, alhora, ben català, ben de la terra. I ben senzill, malgrat el nom. Aqui van recepta i  ingredients per sis persones:

  • Una cua de rap de 2’5 quilos (aprox).
  • 400 grams de rossinyols
  • 1 litre de fons fosc de vedella (aquí teniu una recepta, gairebé la mateixa que em va donar Xesco)
  • Pa fregit, all fregit, xocolata, julivert, safrà, oli d’oliva verge extra i 1 beina de vaïnilla per fer la picada.

Agafem la cua de rap, li treiem l’espina i la fem a talls d’uns 60 grams aproximadament (cada ració en tindrà dos,  d’aquests). Els reservem. Agafem les espines del rap i les bollim amb el fons fosc de vedella durant quinze minuts. Colem el suc resultant i el reduim a la meitat en una cassola – la mateixa on farem el frincadó. Mentre, netejem els rossinyols i en pelem els peus, fins que es vegi la carn blanca. Els saltem, però per fer-ho, no posarem l’oli a la paella, sinó que el posarem als bolets i els deixarem com pintats per una fina pel·lícula d’oli. Foc fort i que agafin color. Llavors, cap a la cossola. 

IMG_0042.jpg
Els bolets i l'aroma de la vainilla asseguren una entrada triomfal a taula... | Foto: La taula d'en Bernat

Ara ve el moment de fer la picada i, un cop enllestida, afegir-la a la cassola. Ho provem de sal i si cal rectifiquem. Ara ja ens posem amb el rap: el marcarem a foc molt fort en una paella amb una mica d’oli. A banda, amb el peix farem com amb els bolets: l’untarem amb una mica d’oli. El rap no s’ha de coure, sinó que més aviat ha d’agafar un bonic color torrar per fora. Quan el tingui, l’afegim a la cassola i ho deixem infusionar tot una estona al foc molt baix

És un plat sensacional, de veritat. No és perquè el fes jo, sinó perquè es una combinació molt encertada. Sobretot, pel nosecomexplicarvosho que posa la vainilla. No pot competir, certament, amb l’arròs Shrek que també es va servir aquell dia. Però a casa nostra el posarem a taula més de dos dies quan vinguin convidats: fàcil i ràpid però efectista. D’aquelles receptes  que et permeten fer-te passar per un bon cuiner… 😉

Per maridar-lo vam portar un Chardonnay fermentat en barrica d’Albet i Noya. Un blanc amb una mica de cos per  a que pugui aguantar els fons fosc i la cosa terrosa dels bolets; però que al mateix temps no es baralli amb el peix. Correcte, va soportar el plat i va fer el seu paper.

Salut!

Anuncis

9 thoughts on “Fricandó de rap amb rossinyols i vainilla

  1. Ummm ara mateix me’n menjaria un bon plat, no he provat mai un fricandó de peix però aviat caurà.
    El dia del sopar vos ho dauri-ho passa d’allò més bé, tots plegats cuinant amb el gran mestre Xesco, una mica d’envejeta però sana sana.
    Una abraçada

  2. Xiquets, quines menges més rebones! Quina experiència, cuinar a ca d’un cuiner! Aquest rap, me l’apunte, que té pinta de quedar tou i molt aromàtic. Un plat, i un post, saborós. Gràcies!

  3. Hola colla!
    Teniu tots raó: és un plat que mereix respecte. Cosa seria, que diríem al poble!

    Maia, crec que has fet una bona definíció del plat, sí senyora.

    Sara Maria, fes-lo caure que la cosa és genial! De veres! 🙂

    Taller, el nom fa salivar i quan el tens a taula ja no et dic res!! jejejeje

    Sión, fes-lo caure, fes-lo… I efectivament, el dia del sopar va ser molt intens! Molt xulo! 🙂

    Carme, això ens encanta a tots! jajajaj Per això em va agradar tant, la recepta! jajajajaj

    Cris, ens has donat una idea! Com deia la Maia, és un plat de festa grossa. Si senyores! 🙂

    Queti, rebona rebona, xiqueta meua! I gràcies a tu pel comentari, preciosa! Ja em contaràs que te pareix, el rapet… 😉

    Salut, gent!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s