Cinc Sentits: retorn al nostre inici gastronòmic

El restaurant Cinc Sentits  és una referència important, per a nosaltres. Un lloc que sempre ens fa somriure quan l’esmentem; que ens entendreix quan ens recordem asseguts allà per primer cop. La raó és molt senzilla: el Cinc Sentits marca l’inici del nostre camí gastronòmic, del nostre passejar per taules ben parades i àpats que posen la gallina de piel. El Cinc Sentits, amb Jordi Artal al capdavant, va ser el primer lloc on vam gaudir d’un menú degustació. I allí, precisament allí; just després del primer xarrup de crema d’auró, vam saber que volíem tornar a viure estones com les que un bon plat, un bon vi i un bon servei et poden oferir…

Tot celebrant 11 anys
Tot això que us hem explicat fins ara passava un (no tan) llunyà 2004, quan advertits per la meva germana hi vam anar a sopar per primer cop. Ja teníem certa curiositat gastrònomica, és cert. Però per nosaltres, menú degustació, maridatge, xef o cap de sala eren paraules majors; vocabulari per a iniciats en un món que nosaltres només intuïem des de les pàgines de les revistes especialitzades o el Cuines de TV3 dirigit pel Miquel Sen.

foto.jpg
Xarrup d'auró, nata i escuma de cava. Carta de presentació i signe d'identitat | Olletadeverdures.cat

Per tant, això d’anar a Ca n’Artal va ser per nosaltres tot un procés iniciàtic; com una mena de ritus de pas en el nostre passeig pel món gastroculinari. De fet, el primer dia que hi vam anar li vam dir: “És el millor àpat que hem menjat mai”. Va sortir a saludar-nos, cosa que ja ens va semblar directament extraordinària! I li vam voler dir que havíem al·lucinat, que ens ho havíem passat bomba.

Per això, quan enguany Massitet es va plantejar a quin restaurant celebrar el nostre onzè aniversari com a parella ho va tenir clar: després de tocar el nostre cel gastronòmic a El Celler de Can Roca tot celebrant una dècada plegats, l’any 11 havíem de tornar al principi. On tot va començar.

Un menú de grans clàssics
Com que es tractava de tornar a començar, la tria del menú va ser força fàcil. Entre l’Essència, que recull els grans plats de la casa, i el Sensacions, el de temporada, vam escollir el primer: si es tractava de tornar als principis, per definició el menú havia de ser el recull de la millor cuina que fan en aquest petit, per a nosaltres, lloc de culte. Aperitius, sis plats, selecció de formatges i 2 postres. Cadascun, amb el seu vi per maridar: vuit vins i caves diferents.

DSC_0375.JPG
La coca de fetge gras era una mena de creme brulée sensacional | Olletadeverdures.cat

Impossible parlar-vos de tots els plats d’un menú de nivell general alt amb alguns moments realment excel·lents. La coca de fetge gras, porros glacejats, sucre cremat i arrop de cibulet és gairebé obscé. Untuós però equilibrat. Només us direm una cosa: és el primer cop que Kissumenja es menja sencer un plat que porta foie! Per endrapar-ne un parell sense respirar!

Els pèsols de la Floreta, que van acompanayts de cinc herbes fresques, pols de menta i suc de pèsols eren l’antítesi del fetge gras: fresc, fàcil, eteri. Els pèsols tot just escaldats; i les herbes acompanyat el sabor vegetal directe, gairebé brutal, del llegum. A més, venia just després del fetge gras, amb la qual cosa ens va netejar la boca i va servir de gran plat de pas cap a les carns. Ei, nivellot!

DSC_0377.JPG
Un homenatge als sabors vegetals i herbacis. Estimulant. | Olletadeverdures.cat

Suprem el garrinet, que recordàvem del primer àpat – com el xarrup. Cruixent i melós al mateix temps, anava acompanyat de bull negre i poma flamejada amb licor d’avellanes. Increïble, amb contrastos constants però on la suavitat de la carn jove del porquet es podia notar – i gaudir!

DSC_0385.JPG
Aquest garrinet, complex i corprenedor, justifica una visita... | Olletadeverdures.cat

No es quedava gens curt el filet de vedella del Pirineu tot just marcada. L’acompanyament, aquí, era el fet diferencial: patata curixent tofonada, ceba “a la brasa” i una literalment fascinant salsa de rostit i fetge gras. Sense cap mena de dubte, Jordi Artal sap treballar la carn i ha sabut trobar proveïdors de nivell. De fet, a la carta (com al web) es pot veure que tots els productes tenen denominació d’origen; traçabilitat fins a la taula del comensal. És la part bàsica de la filosofia de la casa.

DSC_0390.JPG
Un acompanyament que espectacularitza una vedella excel·lent | Olletadeverdures.cat

Les postres molt encertades totes dues, amb uns maduixots del maresme amb merengue, sorbet i sopa freda fent el paper de transició: frescor, neteja. L’important, la cosa seriosa, però, vindria després: Xocolata amb pa, oli i sal. D’acord: es fa tant ja aquest plat, que gairebé no té gràcia. Però doneu un cop d’ull a la foto i trobeu el gelat d’oli, la coca de vidre i les macadàmies. Un dels millors plats del sopar. Un tancament perfecte.

DSC_0404.JPG
El "més enllà" del pa amb oli i xocolata. Suprem. Perfecte | Olletadeverdures.cat

“Sense cap dubte, la clau d’un bon plat està en trobar i utilitzar ingredients de la millor qualitat”, diu el web del restaurant. Sense cap mena de dubte, es nota al plat. Però creiem que també es nota al plat un cuiner que els respecta, que manté els sabors d’allò que cuina i els matisa, els acompanya, amb unes guarnicions que potencien l’ingredient principal. Sensacional, vaja. Gaudir de tot això ens va costar uns 145€ per cap. Aquests plats i el meridatge bé s’ho valen.

Quan vam acabar vam demanar parlar amb Jordi. No va poder ser, ja havia marxat. Ens hauria agradat explicar-li en persona tot això que us hem dit. Que és un senyor amb qui gairebé no ens coneixem però que és una part molt important del nostre camí com afeccionats a la cuina. Que hi tornàvem perquè ens havia agradat el primer cop. I que, sense cap mena de dubte, es mantenia entre els nostres 13 restaurants favorits. Tot això, li volíem dir a aquest antic enginyer catalanocanadenc de Silicon Valey i cuiner autodidacta. No va poder ser. Haurem de tornar, doncs… 😉

Salut!

Anuncis

12 thoughts on “Cinc Sentits: retorn al nostre inici gastronòmic

  1. felicitats per l’aniversari, i per la tria. el cinc sentits és un restaurant que fa temps que tinc apuntat a l’agenda perquè me n’han parlat molt, i sempre bé. a veure si trobo una bona companyia i puc gaudir d’aquest menú tan suggerent!

  2. Moltes felicitats per l’aniversari! l’explicació és fantàstica, està feta amb els cinc sentits! Tinc la sensació que quan hi vagi per primer cop també serà un gran descobriment! gràcies! 🙂

  3. Moltes felicitats parella!, i gràcies per apropar-nos a un restaurant que queda clar,és un referent per a vosaltres i a tenir en compte per a tots. (Al setembre farem una trobada Santsenca i ens ho podreu explicar “en directe”!, compto amb vosaltres!,ja quedarem.)Una abraçada.

  4. El primer menú degustació que vaig fer va ser al neri, en Jordi hi tenia un company a la cuina. Tot seguit marxàvem a Malí de viatge. Suposo que per ser la primera vegada, per l’emoció del viatge, i pq el menú i el maridatge s’ho valia, però ho recordo com quelcom espectacular.
    Ara no sé per què us estic clavant aquest rotllo, ens heu convençut per provar el cinc Sentits!

  5. Realment l’heu clavat amb una molt bona crònica. Nosaltres el vàrem gaudir ara fa uns mesos i ja ho vàrem publicar, que va ser quan ens vas explicar la vostra història amb aquest lloc.

    Jo a més del menjar, em va encantar el maridatge que van proposar. Amb el tema maridatges val la pena observar que et fan a cada lloc, doncs amb la conya de que el “territori vins”, és menys conegut, en més d’un lloc donen gat per llebre (tot i que amb gat de raça… :)..).

    Felicitats tb per l’aniversari.

  6. Hola colla!
    Abans de res, moltes gràcies a tots per les felicitacions. Son encantadors! 🙂

    Manel, troba companya i ves-hi sense dubtar-ho. Amb el que sé dels teus gustos, tinc molts pocs dubtes de que t’agradarà i no pas poc, el Cinc Sentits. Ja ens ho contaràs, eh? 😉

    Bet, moltes gràcies a tu! Si mai hi vas, si us plau digue’ns que et sembla. Nosaltres, ja ho veus, n’estem enamorats. Una abraçada. maca!

    Enric, apunta-te’l i ves-hi. Jo crec que és un dels encara no gaire coneguts grans restaurants de Barcelona. Crec que de’n Jordi i del Cinc Sentits se’n parlarà molt… Nosaltres hi vam anar quan encara no tenia estrella i ja vam flipar… 🙂 I moltes gràcies pel comentaris sobre el post. Ho apreciem molt, això que ens dius… 🙂

    Mercè, moltes gràcies!!! I gràcies per posar en marxa una altra trobada santsenca! Són genials! 🙂

    Taller, jo no sé perquè ens ho dius. Però sí que sé que ens agrada que ens ho expliquis! I és més, crec que ens ho dius perquè has entès molt bé que significa un primer menú degustació quan ets un afecionat a la cuina… Gràcies per compartir-ho! I gràcies per les felicitacions! 🙂

    Tiriti, amb illllllllllllllllllllll·lusió!!! jajajajj Gràcies, maco!!

    Sandra i Xavi, jo crec que és un molt gran lloc per anar a celebrar aquells petits-grans moments que t’alegren la vida. Si hi ha aneu, ja ens ho direu! 🙂

    Starbase, gran! 🙂 Gràcies pel comantari, artistasso!

    Carme, me n’alegro que la crònica t’arribés… Si mai tens oportunitat o no saps on anar a fer una bona celebració, no ho dubtis! 😉

    Tens raó, Ricard! Ja no ho recordava! De fet, gosaria dir que llegir el teu post em va donar la idea de tornar als origens, ara que hi penso! Quines coses, oi?

    Amb el maridatge no m’hi he volgut posar perquè no n’entenc gaire, de vins, i perquè el post hagués anar a fer punyetes, de tan llarg. Però estic amb tu que és molt encertat. I amb aquella mistela secreta… 😉 Si a sobre tu em dius que és un gran maridatges, aleshores no cal dir res més! 🙂

    Colla, salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s